Posts Tagged ‘educació’

Aprenentatge personalitzat

L’escola no es deixa reduir a un espai físic ple d’aules amb taules perfectament alineades sota l’atenta vigilància d’una tarima presidida per un professorat que explica un únic i determinat temari amb un sol llibre de text. Això ja ho hem après; necessitem un aprenentatge personalitzat.

L’aprenentatge personalitzat requereix de la connexió d’experiències formals i informals en qualsevol lloc i moment amb el suport de les tecnologies necessàries. La combinació de l’aprenentatge de competències amb modalitats d’aprenentatge digital resulta més satisfactòria per resoldre les necessitats úniques de cada alumne.

Aprenentatge personalitzat i connectivisme van plegats. El connectivisme es la tesi que defensa que el coneixement es distribueix a través d’una xarxa de connexions, i que per tant, l’aprenentatge consisteix en l’habilitat de construir i travessar aquestes xarxes.

El connectivisme utilitza la demostració, el modelatge (prototips), la conversa i la cooperació (intercanvi d’informació) en grups petits que s’auto-organitzen i estan connectats en xarxa.

Un dels aspectes més importants de l’experiència d’aprenentatge és la motivació, que descansa sobre el sentit de la pròpia capacitat per assolir els objectius i la sensació que l’ambient on estem aprenent ens ajudarà a aconseguir-ho. Si afegim l’ús de la tecnologia com a instrument d’aprenentatge i la teoria del connectivisme, ens trobem davant d’una nova experiència d’aprenentatge.

Necessitem un conjunt d’elements per construir un aprenentatge personalitzat:

  • Itineraris flexibles i personalitzats
  • Perfils individuals per a cada alumne amb plans adhoc
  • Coneixements, habilitats i competències equiparables internacionalment
  • Avaluacions en funció del rendiment
  • Mètriques d’impacte en la vida dels alumnes
  • Ús de tecnologies que permetin l’aprenentatge en tot lloc i moment i digitalització de processos
  • Garantir experiències de domini de coneixement, resolució de problemes i de desenvolupament personal significatiu
  • Retroalimentació i acompanyament
  • Recursos educatius en xarxa
  • Connexió amb l’entorn i les famílies

Es tracta de posar el focus en les necessitats de cada alumne per tal de garantir el seu aprenentatge i l’equitat del sistema educatiu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Compartir i col·laborar

Amb la WWW compartir i col·laborar s’han convertit en la manera d’excel·lir. Si volem tenir èxit ens cal cooperar més enllà dels límits de les nostres organitzacions, ”coopetint” amb els nostres competidors o substitutius.

La WWW ha redefinit per sempre els models tradicionals d’aprenentatge. Podem anar més enllà dels continguts i centrar-nos en aprenentatges rics en experiències. Podem saber qui aprèn i com aprèn.

L’era de compartir i col·laborar necessita mentalitats col·laboratives per impulsar l’aprenentatge col·laboratiu. L’acció no es redueix a un redisseny dels cursos i itineraris, es fa necessari un nou pensament per explotar tot el potencial de la col·laboració.

Venim d’un paradigma de transferència de coneixement centrat en l’adquisició i memorització; però, per què hem de memoritzar res si tot ho tenim a un clic? En aquest vell paradigma el coneixement era quelcom estàtic i que el millor aprenentatge era l’individual ja que treballàvem com a individus.

Amb la WWW i l’era de compartir i col·laborar sembla més eficient un enfocament basat en saber buscar i trobar. Amb l’explosió d’informació dinàmica actual, només té sentit memoritzar i aprendre conceptes bàsics i fonamentals que s’apliquen a la majoria de situacions (de moment). A continuació ens cal saber tirar dels fils, trobar i triar la informació relacionada amb cada projecte, escollir, recuperar i seleccionar i identificar les diferents fonts. Si sabem qui ho sap, podrem tenir accés i recuperar la informació detallada que necessitem.

El treball basat en compartir i col·laborar requereix de quatre accions que conformen un cicle:

  • Les contribucions son la matèria prima amb la que s’inicia tot el procés: les aportacions de pensaments, idees, opinions, suggeriments, preguntes, problemes… son el fonament i marquen l’inici del cicle de treball.
  • Feedback, a partir de les contribucions inicials, la resta de membres proporciona el seu parer i valoració, puntua les aportacions i expressa el seu punt de vista. Tot plegat millora la opinió col·lectiva de la comunitat en relació a les diferents contribucions.
  • La validació. A través de l’agregació de les diferents discussions en relació a un tema determinat, la comunitat acaba emeten un judici de validació. Aquesta validació és la que va construint la reputació de les contribucions i de qui les fa; així, les bones aportacions i els seus autors – sovint amb sistemes de gammificació integrats – van guanyant posicions, punts, funcionalitats… que els permeten una millor visibilitat dins la comunitat. El sistema col·lectiu d’avaluació de tot el procés és el que garanteix que les millors contribucions siguin les que aflorin.
  • Canvi. La retroalimentació i la avaluació transparent i competitiva per part dels membres de la comunitat es el que permet considerar el valor de les contribucions i comportaments. Els membres intenten ser cada cop més ben considerats per la resta; si tot es desenvolupa correctament, la comunitat evolucionarà imitant els bons comportaments per sobre dels comportaments incorrectes i anirà assolint millors resultats i productivitat. Aquest nous comportaments i canvis van influenciant a la resta de la comunitat de forma iterativa fent que el cicle es repeteixi.

Sense l’adopció de mentalitats col·laboratives  per construir pràctiques i compartir experiències, els professionals de l’aprenentatge s’aniran afeblint i aïllant quedant exiliats de l’era col·laborativa.

Dades

dades

Les dades són una eina excepcional per crear noves oportunitats per a cada estudiant al llarg del seu recorregut d’aprenentatge. Les dades ens permeten fer connexions i arribar a noves i millors idees que els diferents agents educatius han de posar a treballar al servei dels estudiants. Quan es proporciona informació sobre els estudiants d’una manera útil i oportuna, els educadors poden donar un suport a l’aprenentatge de l’estudiant de manera més eficaç.

Obtenir dades és crític, les dades no es redueixen a les avaluacions. Les dades són una bona eina per desenvolupar la personalització del procés d’aprenentatge, fins ara l’educació ha funcionat industrialment, en massa, a tots els nascuts el mateix any per igual en paquets aula. Cal passar d’un paradigma on les dades es redueixen a resultats d’avaluació a un altre que ens ajudi a implementar millores continues i personalitzades.

Hem d’obtenir dades de cada estudiant, de cada arquetip d’estudiant que identifiquem a les nostres escoles. Hem de ser capaços d’obtenir-la oportunament i processar-la per ajudar als que més ho necessitin:

  • Necessitem mesurar els elements rellevants. Cal disposar d’un pla clar sobre els que els estudiants necessiten assolir i obtenir dades per assegurar que tots hi arribin.
  • Necessitem poder usar les dades. Cal invertir en formar als educadors en la captació i processament de les dades per arribar a conclusions d’acció.
  • Necessitem guanyar-nos la confiança. La comunitat educativa ha d’entendre i acordar el que s’està fent amb les dades, qui ho fa i els seus usos.
  • Necessitem garantir l’accés a les dades garantint la protecció i privacitat, proporcionant a educadors i famílies les informacions necessàries.

La introducció de la tecnologia en l’educació obre la porta a la personalització de l’aprenentatge alhora que té fortes implicacions – bases de dades, aplicacions de tercers,..-  per a la privacitat i seguretat de la informació dels estudiants que les polítiques educatives cal que garanteixin per fomentar la necessària confiança en l’ús de les dades dels estudiants.

La tecnologia i les dades, per si soles, no ens garanteixen automàticament arribar a un aprenentatge personalitzat. Cal capacitar als educadors a utilitzar i interpretar les dades i les tecnologies de noves maneres per tal d’obtenir una millor imatge de l’aprenentatge de cada estudiant i poder així adaptar millor la seva pràctica professional.

El que és segur es que parlar d’innovació a l’educació passa necessàriament per incorporar el l’estudi de les dades a les escoles com a recurs per:

  • Obtenir feedback. Des de la perspectiva de l’alumne que ha fallat una resposta i no sap exactament per què, el bigdata el pot ajudar a veure qui més ha fallat, quines altres persones han tingut la mateixa experiència i obtenir pistes i idees per fer-hi millor la propera vegada
  • Personalització. El bigdata ens ha de permetre personalitzar el disseny dels cursos i adaptar-los a les necessitats dels estudiants, especialment els online.
  • Seguiment. Podem analitzar el patró de comportament de cada alumne, quan consulta els materials, a quines hores, els intents de resolució d’un exercici, el temps de resposta, els recorreguts pels diferents materials… Ara ja és possible dur a terme una veritable avaluació continuada amb totes les garanties de la veritable identitat de l’alumne.
  • Motivació. Els mateixos estudiants veuran l’impacte positiu – personalització- d’introduir dades al sistema, la gammificació els ajuda.
  • Increment de l’eficiència. Ens pot ajudar a estalviar motes hores de temps i d’esforç a indicar-nos de forma personalitzada les millors estratègies d’aprenentatge en funció de les nostres capacitats, historial acadèmic i tenint en compte els resultats d’altres estudiants en diferents itineraris.
  • Col·laboració. Diferents departaments d’una escola poden incrementar el seu grau de col·laboració i generar processos interdisciplinaris d’aprenentatge.

Hem de preparar-nos per poder rebre una quantitat exponencial de dades i tenir en compte que cada cop més, estarem envoltats de noves solucions  i aplicacions que aprofitaran la potencia del bigdata per ajustar les respostes i solucions de manera hiper personalitzada.

La construcció d’un clar avantatge competitiu per a l’escola passa pel bigdata .

 

Disseny de serveis educatius

disseny_serveis

La pregunta clau que es fa el disseny de serveis educatius és: què faria que el servei sigui més eficaç per aquells que han d’usar-lo?. El disseny de serveis educatius examina la relació entre els que utilitzen un determinat servei i l’entorn del mateix; descobreix els diferents elements que el composen i els punts febles de les interaccions. Finalment, el disseny de serveis educatius introdueix millores en aquestes interseccions per tal de proporcionar un millor servei als usuaris i permetre a l’escola un millor funcionament.

El procés de disseny de serveis educatius s’inicia amb una reunió amb els diferents agents: estudiants, professorat, personal de gestió. La idea és poder crear diferents “personatges tipus” que ens podem trobar a l’escola: l’estudiant nou, el de primer d’ESO, el que està preparant la selectivitat, el professor de ciències, el de cicles formatius,… els diferents arquetips característics que identifiquem.

Els pas següent del disseny de serveis educatius és la construcció del mapa de ruta del personatge identificant cada punt del seu camí que sigui rellevant. Aquest esforç permet a l’equip avaluar els procediments actuals i crear-ne de nous més eficients i eficaços. Quan tenim el mapa de ruta de tots els personatges arquetip podem començar a imaginar un programa de serveis identificant els canals pels quals es presta el servei i els elements clau del front-office i back-office. Aquests programes de serveis s’han d’avaluar constantment i refinar en funció de la informació rebuda.

El disseny de serveis ha demostrat la seva eficàcia en les indústries centrades en el client com ara el comerç, l’hostaleria, la salut, els serveis públics. Ara comença a tenir demanda dins el món educatiu i universitari. Per garantir el ritme de manteniment de la demanda, les universitats i escoles  redissenyen el seu procés de matriculació, de recerca, d’ensenyament i aprenentatge, de serveis bibliotecaris,..

 disseny de serveis

El disseny de serveis educatius promou la participació d’estudiants, professorat i personal de gestió gràcies a la seva perspectiva d’enfocament cap a l’usuari. Un usuari que cada cop està més acostumat a compartir serveis i treballar on line, un usuari que cada cop tindrà més accés a serveis i menys a productes (lloguers de llibres, ordinadors,…). Aquest accés a serveis comuns, béns comuns, més fàcilment adaptables i personalitzats per a cada usuari contribuiran a un estalvi de costos (al compartir serveis i no adquirir productes) i a una millor sostenibilitat del model educatiu.

El disseny de serveis educatius permet un enfocament integrat de la planificació, operació i avaluació de les activitats de l’escola. Ens pot ajudar a dissenyar espais centrats en l’usuari per tal que siguin més fàcils d’usar menys cars de mantenir. La cultura que s’amaga darrera del disseny de serveis és la millora continua; amb un enfocament on estudiants, professorat i personal de gestió son els usuraris dels serveis de l’escola i participen d’un mateix relat.

La veu del professorat

veu del professorat

Aquest passat diumenge el programa 30’ de TV3 va estar dedicat a la necessitat d’una altra escola i vam poder sentir la veu del professorat. Els vam veure en acció.

Els reptes més importants als que ha de fer front el professorat són sistèmics i es donen en un entorn de constant canvi i moviment en les polítiques educatives. Sovint aquest canvis no tenen prou en compte la veu del professorat, els professors no perceben que les seves opinions es tinguin prou en compte en el moment de prendre decisions sobre política educativa i innovació educativa.

Quan més a  prop de l’escola més impacte té l’opinió del professorat i això, com en totes les professions- té un impacte directe en el grau de satisfacció laboral i de desenvolupament i millora professional. És molt probable que si incrementem la veu del professorat i la seva influència en les decisions de polítiques educatives també creixi la seva capacitat per estimular i vincular als estudiants.

La cultura i valors de les escoles ha de potenciar la veu del professorat en la presa de decisions. Les administracions, direccions i equips d’educadors han de construir relacions de confiança que afavoreixin la participació i l’expressió d’opinions, cal compartir el control. Cal un tipus de lideratge que permeti:

  • Escoltar. Buscar i captar opinions de forma regular assegurant-nos arribar a tothom. Cal aprofitar les reunions, les enquestes, les trobades personals i també tot tipus d’eines que facilitin la conversa i la participació
  • Aprendre. Estar preparats per sortir de la zona de confort i aprendre dels altres. Estar disposat a adoptar idees diferents de les pròpies, no descartar opinions ni tenir por de que es facin preguntes. Es tracta de construir, mesurar i establir cicles d’aprenentatge de nous recursos i metodologies de forma permanent.
  • Compartir la informació de les experiències, les dades de les mateixes, el perfil dels participants, els seus progressos i rendiment en temps real i en xarxa passa a ser un factor clau d’èxit.
  • Facilitar. Mutar des d’un posició de dirigir a una de facilitar. Proporcionar al professorat el suport que necessita per tenir èxit a l’aula: formació, mentorització, desenvolupament. El que el professorat i equips de gestió vol i necessita es confiança, temps i connexions

Les escoles deixaran perplexes als estudiants i les famílies en la mesura que siguem capaços de pensar-les en gran, de crear noves escoles.  Incorporar la capacitat de deixar-los perplexes requereix la veu del professorat, empatia, idees, proves pilot i finalment noves solucions. Cada escola te la seva cultura, el repte és el d’aplegar al voltant d’una missió i visió al conjunt de professionals per a que la facin realitat amb paraules i amb fets cada dia.

satisfacció de la demanda a l’educació

cadena_valor_edu

El procés de satisfacció de la demanda a l’educació s’encarrega de la gestió acadèmica i dels diferents programes, i inclou 3 grans àrees d’activitat:

El procés de gestió d’expedients acadèmics:

  • Avaluació dels estudis previs d’alumne
  • Matriculació oficial
  • Gestió de l’expedient acadèmic:
    • Obertura i seguiment de l’expedient
    • Actualització matriculacions i notes
    • Marc legal de homologació i titulació
  • Expedició de la titulació

El procés de desenvolupament de l’activitat docent:

  • Gestió de les aules (presencials i virtuals). Quin paper jugaran les TIC?
  • La definició del servei passarà per preveure com es concreta la nostra metodologia educativa en la seva intersecció en els diferents processos. Ens cal construir una matriu on processos i metodologia educativa detecten i omplen de contingut (quines coses fer i de quina manera) les diferents interseccions al llarg de la cadena de valor que representa el cicle de vida dels nostres alumnes. Hem de donar una guia de benvinguda als estudiants? Comencem amb una entrevista personal? Tindrem una finestra única per resoldre totes les necessitats no acadèmiques dels estudiants? Quina idea tenim del lleure educatiu? Com serà el nostre material didàctic i el conjunt de recursos i dispositius que activem en la nostra metodologia? La biblioteca tindrà versió digital i permetrà  préstecs i enviaments?. Ens hem de fer moltes preguntes, el criteri de veritat per orientar-nos és la nostra metodologia educativa, els elements que la configuren.
  • Acollida estudiants i funció tutorial, contracte de compromís mutu
  • Suport al desenvolupament de l’aprenentatge
  • Suport a l’acció docent
  • Gestió del professorat: selecció, formació, acollida, contractes, pagaments, recursos, coordinació, reunions de seguiment …

El procés d’avaluació:

  • Desenvolupament de l’avaluació: contínua, presencial, virtual,…
  • Gestió de notes, pràctiques, exàmens, validacions, indicadors clau seleccionats,…
  • Indicadors clau d’avaluació
  • Guies d’avaluació i suport
  • Calendaris acadèmics i d’avaluació

Finalment entra en joc el procés de vinculació, es tracta de mantenir el fil emocional amb la nostra institució ideant serveis i productes que puguin ser d’utilitat pels antics alumnes i les seves famílies: bossa de treball, mentorització de carreres professionals, seminaris d’aprofundiment,… Tot plegat consolida el nostre posicionament i fomenta el boca-orella de forma natural.

 

Màrqueting al sector educatiu

Imagen 1

En el procés de màrqueting al sector educatiu podem distingir tres moments diferents. El primer d’ells correspon al bloc d’activitats de generació de la demanda; el segon està relacionat amb el conjunt d’activitats vinculades al moment de conversió de la demanda, la captació i la matrícula; i finalment, les activitats d’atenció a l’estudiant i dinamització de la comunitat.

En un primer moment actua el procés de generació de la demanda. Les principals tasques i responsabilitat d’aquest procés son:

  • Dur a terme l’anàlisi i els estudis de mercat.
  • Benchmarking i estudi competidors i substitutius.
  • Definició, encàrrec i compra d’estudis de mercat adhoc.
  • Identificació de públics objectiu i canals d’aproximació.
  • Disseny i realització de les polítiques i del pla de màrqueting .integral, suports i accions informatives on i offline.
  • Evolució i adaptació dels suports actuals on i off line.
    • Espais comercials en el site i la Newsletter.
    • Activació del canal telefònic.
    • Activació formularis informació i enllaç al CRM.
    • Posada en marxa del sistema de telepagament segur (TPV).
    • Construcció de la “fitxa de producte”, la base de dades que defineix cada producte i permet la generació de diferents suports de difusió on i off line.
    • Informació pública completa (preus, condicions,…).
    • Disseny “responsive” dels diferents elements de difusió.
  • Execució de les accions de generació d’impactes: creativitats, relacions públiques, comunicació i difusió, compra de mitjans, màrqueting directe.

En segon lloc s’activa el procés de captació de la demanda, encarregat de:

  • Aconseguir convertir en matrícula les sol·licituds d’informació i admissió optimitzant les taxes de conversió de forma permanent.
  • Atendre de manera completa totes les sol·licituds d’informació rebuda en el mínim temps possible (24 hores màxim) amb l’objectiu de millorar-coherència de la informació i les pautes de comunicació en els diferents moments de cada campanya de captació, incrementant d’aquesta manera la ràtio de conversió.
  • Centralitzar les interaccions amb els potencials participants:
    • Lideratge de les comunicacions.
    • Tractament informàtic (BBDD, CRM) de les sol·licituds admissió:
    • Un únic centre d’informació i contacte telefònic.
    • Atenció personalitzada.
    • Disseny i control sessions informatives presencials.
  • Gestió de la informació comercial:
    • Informació – fitxa tècnica – de cada producte en un únic sistema accessible a tots els comercials.
    • Fitxa tècnica argumentari de cada producte.
    • Sistema de gestió i accés al professorat i backoffice per al tancament comercial de determinats processos de matriculació.

Imagen 2

  • Formació comercial per a la venda, informacions de producte.
  • Gestió de continguts d’informació comercial.
  • Selecció i preparació dels assessors de formació.
  • Accions de captació: disseny i realització de sessions informatives presencials i virtuals.
  • Coordinació de l’activitat comercial.
  • Gestió i seguiment de les sol·licituds d’informació dels interessats.
  • Matriculació, venda i gestió del cobrament i de les incidències del mateix fins al seu ingrés efectiu.
  • Disseny del sistema de remuneració comercial orientat a objectius de conversió a venda i volums de facturació assolits.
  • Preparar l’oferta comercial dels programes:
    • Conèixer l’oferta formativa, preus, beques i descomptes.
    • Definició de les accions informatives personalitzades i en grup.
    • Realització de la matriu de comunicació en els diferents canals (telèfon, mail, presencial) i per als diferents moments en el temps de la campanya de captació.
  • Gestió de les peticions d’informació:
    • Tractament i gestió (CRM) de les sol·licituds d’informació i admissió.
    • Coordinació amb els processos de gestió economica, i acadèmica.
  • Seguiment dels objectius de captació
  • Gestió operativa del contact center:
    • Assignació de sol·licituds als operadors.
    • Gestió diària del CRM, pla diari de treball i objectius.
    • Selecció i formació dels assessors de formació.
    • Seguiment dels cobraments i incidències.
  • La gestió dels indicadors de campanya:
    • % de conversió de sol·licitud a matrícula.
    • % de contactats per campanya.
    • Número de persones ateses.
    • % de dades no vàlides al CRM.
    • Abast de l’objectiu de campanya en funció del número d’alumnes per producte.

Finalment, el procés d’atenció al client ha de responsabilitzar-se de:

  • Les activitats de fidelització dels estudiants i les seves famílies.
  • El desenvolupament i realització de la funció tutorial-comercial.
    • Portar a terme una funció tutorial personalitzada de manera activa que acull, acompanya i orienta a l’estudiant en tot moment: assessora l’estudiant en el procés d’aprenentatge i en el desenvolupament d’habilitats per a l’estudi.
    • Fomenta el sentit de pertinença a la comunitat.
    • Fa de mitjancer entre el participant i l’organització.
    • Gestió de suport al professorat i tutors.
    • Informes de seguiment i activitat i rendiment acadèmic.
    • Enquestes de satisfacció.
    • Atenció i resolució d’incidències, queixes, consultes …
  • La dinamització de la comunitat
    • La gestió i actualització del informació en els diferents entorns presencials i virtuals.
    • Publicació de notícies i avisos a la comunitat.
    • Gestió dels espais comunitaris (fòrums) i activitats presencials de fidelització (conferències, esdeveniments …).
    • Atenció als suggeriments de millora.

En Curs - 86

Un cop generada i captada la demanda, entra en joc el procés de satisfacció de la demanda, però això serà fruit d’un proper post que completarà la cadena de valor de les institucions educatives.

 

Fracàs

fracas

Els moments de fracàs són necessaris per tal de garantir l’aprenentatge. El fracàs no és del tot dolent, ens ha de fer capaços de reconèixer els propis errors i seguir endavant repensant noves estratègies. Aquests moments de fracàs formen part del procés de creació i d’innovació d’entorns d’aprenentatge plens de contingut acadèmic, resolució de problemes, pensament crític, col·laboració, comunicació, autoeficàcia i autoaprenentatge.

La competència clau a fomentar és la confiança; la confiança ha d’existir entre professors i estudiants i entre la direcció els mestres. La creació d’un ambient d’aprenentatge personalitzat s’inicia amb la construcció de relacions sòlides, de confiança, d’una concòrdia com la que definia Edmund  Burke : ”Cap grup pot actuar amb eficàcia si els manca el concert, cap grup pot actuar amb concert si els manca la confiança, cap grup pot actuar amb confiança sinó es troba vinculat per opinions comunes, afectes comuns, interessos comuns”.

El propòsit d’un aprenentatge personalitzat és fomentar la vinculació, participació i l’elecció de l’alumne en la seva educació. La diferenciació és clau en l’aprenentatge personalitzat, l’aproximació per part de l’educador és a mida, propera, un a un. Es produeix un canvi en la dinàmica educador-alumne; els educadors assumeixen nous rols: mentors, facilitadors. El fet de donar als estudiants la propietat del seu procés d’aprenentatge valorant els seus interessos i passions incrementa la seva motivació al sentir-se més valorats.

La creació d’aquest clima de confiança i  de cura de l’altre està sotmès a moltes possibilitats de fracàs, és bo saber-ho i reconèixer que és un procés que demana temps fins a aconseguir l’equilibri desitjat.

La metodologia de l’aprenentatge basat en projectes pot ser una bona manera de començar, permet als estudiants adquirir i produir coneixements, aplicar-los en diferents contextos, i desenvolupar les habilitats necessàries per adaptar-se als canvis. Es tracta tant del saber com del saber fer. Els estudiants s’organitzen en grups i treballen plegats per resoldre problemes que tenen significat per a ells; apliquen el seu aprenentatge al món real, practiquen en situacions que els preparen per a la vida.

Aprenentatge personalitzat

personalitzacio

Amb un aprenentatge personalitzat podem identificar les necessitats úniques dels estudiants i fer-lis front optimitzant el procés d’aprendre dia a dia. Optar per un aprenentatge personalitzat passa per l’adaptació als punts forts de cada estudiant, a les seves necessitats i interessos, a què, com, quan i on vol aprendre, proporcionant la màxima flexibilitat i suports per assegurar el domini de les matèries i continguts.

El propòsit d’un aprenentatge personalitzat és fomentar la vinculació, participació i l’elecció en la seva educació. La diferenciació és clau en l’aprenentatge personalitzat, l’aproximació per part de l’educador és a mida, propera, un a un. Es produeix un canvi en la dinàmica educador-alumne; els educadors assumeixen nous rols: mentors, facilitadors. El fet de donar als estudiants la propietat del seu procés d’aprenentatge valorant els seus interessos i passions incrementa la seva motivació al sentir-se més valorats.

L’aprenentatge personalitzat es dona en tot moment i espai, l’escola no es redueix a l’aula. En tot lloc i moment es pot donar un aprenentatge que uneix experiències formals i no formals connectades tecnològicament. L’aprenentatge personalitzat és una aprenentatge connectat on els estudiants disposen d’una xarxa de connexions i un conjunt de recursos flexibles per capturar, distribuir i compartir els coneixements.

Podem distingir un conjunt d’elements que caracteritzen un model d’aprenentatge personalitzat:

  • L’ensenyament diferenciat
  • Plans individualitzats d’aprenentatge
  • Ritmes flexibles
  • Retroalimentació constant entre educador i estudiant, resolució de problemes
  • En tot lloc i moment (físic i virtual)
  • L’estudiant en el centre del model educatiu
  • Avaluacions basades en el rendiment, metodologies de projectes, de treball d’equip, gammificació de les activitats.

La personalització de l’aprenentatge no es pot reduir a la millora dels dissenys dels currículums acadèmics, o a la introducció de la tecnologia. Es tracta de transformar el sistema, un sistema que fracassa. Es tracta de transformar el rol del professorat i dels alumnes. Es tracta de posar l’èmfasi en que els estudiants aprenguin, en produir canvis positius en les seves vides.

Desenvolupar l’autoeficàcia

autoeficacia_mentor

Ens cal desenvolupar l’autoeficàcia. Ara ha fet un parell d’anys que vaig dedicar un post al tema de l’autoeficàcia i el connectivisme citant al psicòleg Albert Bandura. Sintèticament l’autoeficàcia planteja que podem exercir control sobre les pròpies motivacions i comportament impactant així en el nostre entorn social. Els educadors-mentors poden jugar un paper clau per desenvolupar l’autoeficàcia treballant en les quatre àrees clau que Bandura va detectar:

a) Experiències anteriors o primàries: Són les experiències positives que desperten interès en un nen en la recerca de nous reptes. La generació d’experiències positives està directament relacionada amb els recursos dels que disposa la família, així que ens cal posar en marxa programes – dins i fora de l’horari lectiu – amb mentors que proporcionin informació personalitzada, assessorament i ajuda tècnica als estudiants per tal de garantir millor una experiència positiva d’aprenentatge.

b) Experiències indirectes: Altres persones o models que inspiren a actuar i explorar nous temes. Si un estudiant es pot identificar amb algú que representi una història d’èxit o superació es pot inspirar en el seu comportament i seguir el model, quelcom semblant passa amb els amics, els mitjans de comunicació, les pel·lícules,…

c) Entrenament i persuasió verbal: la figura del mentor com a entrenador que pot proporcionar estímuls, motivar i persuadir.

d) Experiències emocionals amb avaluació fisiológica: Aprofitar l’experiència d’aprenentatge per donar un retorn emocional que alimenti i reforci l’interès. Proporcionar experiències inoblidables que donin forma als interessos i comportaments a llarg termini.

Els mentors són clau per desenvolupar l’autoeficàcia, poden proporcionar suport, ànims, estímuls i retroalimentació individualitzada tant a estudiants com al professorat. Per a fer-ho cal:

a) Experiències anteriors: Entendre les experiències prèvies, interessos i capacitats existents; entendre les limitacions i pors de la persona; començar amb tasques petites que proporcionin ràpidament experiències positives; establir objectius clars, significatius i alineats amb els valors i interessos de la persona; permetre un cert grau de llibertat en la presa de decisions i eleccions

b) Experiències indirectes: Aprenem imitant (Burke, imitació, ambició i simpatia), construïm el nostre sentit d’autoeficàcia observant comportaments d’altres que porten a l’èxit.

c) Entrenament i persuasió verbal: La persuasió verbal ajuda a desenvolupar l’autoeficàcia i una actitud positiva en el dia a dia. El reforç positiu anima a trobar solucions i a veure els problemes amb una perspectiva crítica.

d) Experiències emocionals: L’estat físic i emocional són claus per desenvolupar l’autoeficàcia. La tensió, estrès, dolor, fatiga, gana,… El mentor ha de tenir en compte a la persona globalment

Els mentors són una mena de confidents, no avaluadors, preocupats exclusivament per donar suport als seus aprenents, els observen i miren de construir confiança invertint moltes hores en ells. És així com reconeixem i admirem als bons educadors.