Posts Tagged ‘IA’

IA i educació

El binomi IA i educació és imparable. La intel·ligència artificial ja funciona en el nostre món. Siri gestiona l’agenda, Facebook, Google, Amazon… ens fan multitud de suggeriments; els cotxes circulen i aparquen sols, els avions pràcticament també.

Els darrers anys la IA ha fet avenços en el processament del llenguatge: el programari aprèn a rastrejar els passos mentals que fa l’alumne al resoldre problemes i pot diagnosticar errors i estimar nivells de domini d’un coneixement determinat.

Els sistemes de tutoria intel·ligent poden proporcionar orientacions i explicacions a l’alumne millorant el seu procés d’aprenentatge. A més, el tutor intel·ligent és capaç de prescriure activitats d’aprenentatge amb nivells de dificultat personalitzats.

El conjunt IA i educació pot fer real situacions en les que els educadors – en tant que editors del procés d’ensenyament-aprenentatge- importen un pla d’estudis determinat i la intel·ligència artificial s’encarrega de cercar i omplir de continguts el format de material didàctic seleccionat.

La intel·ligència artificial ha avançat molt més en altres terrenys que en el de l’educació, fa pocs dies, AlphaGo, el motor d’IA de Google va aprendre a jugar als escacs en només quatre hores jugant amb ell mateix, aprenentatge automàtic. Després va derrotar al software més sofisticat del moment sense problemes.

La IA a l’educació té un llarg recorregut en l’anàlisi de l’aprenentatge, l’avaluació, la qualitat dels materials i en el camp de la personalització i recomanació d’activitats, accions i itineraris. Els grans reptes a curt termini son:

  • Tutors virtuals, un suport omnipresent
  • Autoavaluació, auto-direccionament en el procés d’aprenentatge i enfortiment del treball d’equip
  • Anàlisi de dades sobre l’aprenentatge individual, els contextos d’aprenentatge i els interessos personals
  • Interconnexió, connectivitat i accessibilitat amb aules i escoles de tot el món
  • Ajudar a l’aprenentatge al llarg de la vida generant i acompanyant en els itineraris fets a mida i actualitzats constantment.

Intel·ligència artificial i educació es trobaran, i ho faran més aviat que tard. En mols sectors ha produït aportacions molt significatives, a l’educació també ho farà. Està preparat el nostre sistema educatiu? I les escoles? I els educadors?

 

 

Prendre decisions

La capacitat de prendre decisions empresarials basades en la interpretació personal dels fets en un determinat context és quelcom crític.

Existeix un conjunt de fenòmens que impacten negativament en el moment de prendre decisions, sovint els equips es veuen afectats per un conjunt de comportaments que els fan decidir malament:

  • Recerca selectiva d’evidències. Es busquen proves que donen suport a les hipòtesis preestablertes, però s’ignoren les que no ho fan o permeten arribar altres tipus de conclusions.
  • Inèrcia. Seguir amb els mateixos patrons de pensament; incapacitat d’abordar les solucions des d’un altre punt de vista.
  • Wishful thinking. Optimisme gratuït, il·lús; voler veure les coses sempre de manera positiva.
  • Repetició. Creure el que s’ha dit per repetició i per acumulació de fonts, posant més atenció a la informació i experiències recents que a la recollida històricament.
  • Pensament grupal. Conformar-se i creure per la pressió de la majoria de l’equip
  • Creure que el errors es deuen a factors externs o mala sort i que l’èxit està directament vinculat al talent de l’equip
  • Acabar abans de començar. Acceptar la primera alternativa que sembli funcionar.
  • Veure el que volem. Activar una percepció selectiva que tendeix a eliminar informació que no es considera útil en un primer moment
  • Estar influenciat per la informació inicial de manera que configuri la visió de nova informació rebuda.
  • Credibilitat de les fonts. Acceptar o rebutjar fonts de forma prematura per prejudicis.

Malgrat tot, el judici qualitatiu, la capacitat de prendre decisions és quelcom central en la direcció i lideratge de les empreses i organitzacions. La creativitat, la comprensió emocional i la imaginació són, ara per ara, territori dels humans.

La intel·ligència artificial és una tecnologia de predicció; quantes més prediccions faci, més econòmic serà el cost unitari de cada predicció. La intel·ligència artificial serà més eficaç per desenvolupar prediccions per la seva capacitat de recollir i analitzar dades, però necessitarà l’aplicació del judici i la comprensió emocional – territori humà- per prendre aquestes decisions.

L’impacte de les tecnologies d’intel·ligència artificial i big data, faran que el fet de prendre decisions quedi més distribuït al proporcionar als empleats dades i prediccions  precises al seu abast. Les dades distribuïdes permeten i exigeixen una nova distribució de poders de decisió.

Les organitzacions han de democratitzar la capacitat de prendre decisions. Existeix una  visió autocràtica dins les organitzacions que concedeix a un conjunt limitat de persones la capacitat de prendre decisions que afectin a la innovació o als clients. En canvi la metodologia de treball per processos fa a tothom responsable de la recerca i implementació d’idees per millorar el rendiment operatiu. Les organitzacions han d’aplicar aquest principi per millorar les habilitats dels seus empleats per tal de generar coneixement, innovació i capacitat de prendre decisions relacionades amb el mercat.

La democratització de les dades – integració de les mateixes i accés universal – incrementa l’eficàcia dels empleats. La percepció de risc davant la pèrdua de control és el principal fre a l’empoderament dels empleats; les organitzacions tendeixen a sentir-se incòmodes i utilitzen tota mena de controls burocràtics i autoritzacions preventives abans de prendre decisions. Les noves tecnologies permeten passar d’un paradigma d’autoritzacions preventives a un altre de post-detecció.

Les noves tecnologies de predicció i la necessitat de democratitzar les dades poden donar un fort impuls a l’empoderament dels empleats incrementant l’agilitat i enfoc a client de les empreses. Només cal prendre decisions.

 

Conversa amb robots

Si la vida és una conversa, cada cop més és una conversa amb robots. El desenvolupament de la intel·ligència artificial i  la omnipresència de les interfícies i aplis de missatgeria ho faciliten.

La conversa amb robots creix molt ràpidament, l’habitat natural per a la conversa en robots té lloc en un munt de plataformes:

  • Apple Siri, l’assistent personal d’Apple integrat en el sistema operatiu IOS 10. Es relaciona amb llenguatge natural i pot gestionar peticions de l’usuari, cercar informació, fotos, fer trucades, reserves i pagaments.
  • Gogle Now i Google Assistant. La resposta de Google davant de Siri, un assistent en el món Android. A més de respondre consultes de l’usuari, fa recomanacions i prediccions respecte el que els usuaris podrien voler en funció del seu historial de cerca. També fa les tasques bàsiques dels altres.
  • Microsoft. Cortana  i Bot framework són les seves principals apostes. La primera és l’assistent intel·ligent per entorns Windows i Xbox, reconeix el llenguatge natural i fa les mateixes tasques que els altres, encara que promet més control de la privacitat de les dades. La segona és l’espai i eines que Microsoft ofereix per desplegar nous robots – nous serveis web – que interactuïn amb els usuaris en forma de conversa amb robots.
  • Facebook Messenger. Propietaris de WhatsApp i Messenger representen la plataforma de missatgeria més gran del món disponible per a qualsevol mòbil. Disposa d’assistència de llenguatge natural de manera que el robots aprenen contínuament de les converses i està enllaçat amb multitud de serveis de comunicació, tracking de compres,…
  • Amazon Alexa. Un assistent personal intel·ligent capaç d’interactuar amb diferents veus i dur a terme tot un conjunt de tasques: llistes d’encàrrecs, reproduir música, configurar alarmes i un munt d’accions d’informació i missatgeria en temps real.
  • Slack.  Ben posicionada com a plataforma de comunicació en el món del treball. Els robots de conversa de Slack són capaços de participar en grups de conversa, no només en converses un a un. Hi ha perfils d’usuaris que són robots i tenen les mateixes qualitats que els usuaris humans: fotos de perfil, noms, bios. Cada grup de treball pot crear els seus usuaris robot i encarregar-li tasques específiques per l’equip.
  • Line. El WhatsApp del Japó, on té un 80% de penetració en dispositius Android.
  • Telegram.  Amb un clar focus de seguretat i privacitat, xats encriptats. Hi ha usuaris robots, operats per programari, que tenen característiques d’intel·ligència artificial, poder recordar, connectar, jugar, buscar i transmetre ordres a objectes connectats a internet.
  • Twilio. Amb serveis de vídeo, veu, missatgeria, autentificació, connectivitat,…
  • Kik. És l’slack dels adolescents. L’utilitzen el 40% dels adolescents dels EUA.
  • Snapchat. El servei de missatgeria efímera adreçat a adolescents i joves.
  • WeChat. L’eina dominant a la Xina per missatgeria, pagaments, veu, intercanvi d’arxius,..

El robots són peces de programari conduïdes amb intel·ligència artificial amb la capacitat de conversar amb humans; encara no passen el test de Turing, però funcionen en mots nivells de missatgeria i comerç electrònic. La nostra conversa amb robots acaba de començar…