El design thinking a l’escola

desig_thinking_edu

El design thinking a l’escola pot ajudar a incrementar i enfortir la vinculació  i participació dels estudiants, estructurar les interaccions d’equip d’educadors, incrementar la creativitat i alinear l’organització envers uns objectius i resultats concrets.En el món de l’educació generalment no es tracta als “usuaris”, els estudiants,  com es fa al món de l’empresa quan s’investiguen els factors que incideixen i expliquen la vinculació i fidelització a una marca, un producte o uns serveis. Senzillament s’assumeix que la seva desvinculació te a veure amb que no es preocupen per l’escola o no tenen somnis a llarg termini.

Potser podríem començar per preguntar als estudiants sobre com millorar la seva experiència acadèmica, i escoltar el que ens responen. Si l’equip d’educadors fa explícit i evident que valora les perspectives dels estudiants i que algunes idees son recollides i s’utilitzen a l’escola, probablement augmentarà l’entusiasme, vinculació i participació dels estudiants.

El principal repte és el del canvi cultural a les escoles, cada escola te la seva cultura, el repte és el d’aplegar al voltant d’una missió i visió al conjunt de professionals per a que la facin realitat amb paraules i amb fets cada dia. Es tracta d’estar disposat a aprendre del procés i atrevir-se a pensar diferent. L’aprenentatge al llarg d’aquest procés es tant important com la recerca de solucions, però per a fer-ho possible els educadors necessiten de suport per compartir els dubtes i errors sense passar vergonya, un mentor que els ajudi a tenir èxit, ja que la seva primera obsessió i ocupació es la tasca diària a les aules.

Iniciatives com la d’Izone als EEUU han desenvolupat protocols per adaptar els principis i solucions del design thinking al món de l’educació. Algunes de les principals tècniques són:

  • shadow a stakeholder”, es tracta d’entendre les necessitats en el flux de circumstàncies que l’envolten. Es genera una certa empatia al veure un problema des d’un altre punt de vista.
  • intercepcs”, entrevistes ràpides per captar el problema principal. Aquestes entrevistes, per exemple amb pares, es poden fer fora de l’escola. Els mestres es desplacen i entrevisten als pares en relació a les seves vides i a la participació a l’escola. Aquestes trobades fora de l’escola poden facilitar l’obertura dels pares al sentir-se més còmodes.
  • insight mad libs”, per aflorar pensament subliminals a partir d’un joc de completar frases.
  • Issues map”, generar mapes de problemes i les seves derivacions per agrupar el màxim d’aspectes i investigar les seves causes i efectes.
  • …/…

Les solucions de gestió del món de l’empresa no són fàcils de traslladar al de l’educació, però de ben segur que el camí del disseny des de punt de vista de la perspectiva de l’usuari, l’estudiant, és el correcte. El design thinking a l’escola ens permet observar i escoltar per recollir totes les possibles necessitats, tasques, passos, fites del procés de l’estudiant i de la seva interacció amb els altres i amb l’escola.

Experiències úniques

experiencia_unica

Les empreses i organitzacions necessiten oferir experiències úniques als seus clients, per aconseguir-ho s’esforcen en obtenir informació d’ells reorganitzant les seves activitats – operacions diàries, estratègia, planificació-,  i col·locant al centre la voluntat de servei al client i la comprensió de les seves diferents necessitats.

Malgrat les promeses de la tecnologia i la digitalització per dur a terme aquesta tasca, no resulta gens fàcil avançar de forma segura i rendible; hi han però un conjunt d’elements clau que cal tenir en compte:

  • Recerca i anàlisi. És necessari desenvolupar una visió integrada de la investigació del client, ja sigui qualitativa, quantitativa, etnogràfica, contextual, de tendències de comportament,… Els informes resultants esdevenen una síntesi centrada en el comportament dels clients.
  • Identificar tipologies de client. Esbrinar els patrons que guien els diferents models de client per ajudar-los a aconseguir els seus objectius. Així podrem distingir el client-comprador del client-usuari o d’altres sub-tipologies amb diferents objectius i comportaments i orientar millor les nostres estratègies d’innovació, màrqueting i vendes.
  • Ecosistema de clients. Desenvolupar un ecosistema de clients pot permetre a les empreses comprendre el mercat i les necessitats dels clients d’una manera nova, radical, com mai ho havien pogut fer. Un ecosistema de clients no és res més (ni menys) que l’alineació de la nostra empresa amb els clients, una xarxa orientada a donar suport i ajuda als clients per a que puguin dur a terme el que necessiten en cada diferent moment (un mateix client pot necessitar solucions diferents al llarg d’un mateix dia, setmana, mes…). Un bon ecosistema de clients conté tot allò que necessiten els clients per dur a terme una tasca concreta; està segmentat per audiències específiques; funciona com a element tractor per els diferents stakeholders de la empresa; és “clientcèntric”, l’hem construït totalment orientat a client.
  • Mapa de l’activitat del client. Fer el dibuix del flux de la nostra entrega de valor als clients: quan ens descobreix, què avalua, com decideix comprar, el moment de la compra, l’ús que fa dels nostres productes i serveis, què explica a qui i on, quines emocions li desperta la nostra marca, com s’identifica amb nosaltres, quin nivell de satisfacció te,…
  • Emoció. Les persones classifiquem les experiències en funció de la intensitat de les emocions produïdes en moments específics. El nostre inconscient associa els records del passat davant de nous estímuls, la primera resposta és emocional abans que racional. Són les emocions les que ens determinen a actuar, no pas la raó. Les emocions determinen la voluntat. És necessari establir com volem que es sentin els clients quan l’utilitzin els nostres productes i serveis, hem de ser capaços de preveure i dissenyar cada interacció entre el producte l’usuari.
  • Mapa dels desitjos potencials dels clients. Es tracta de preveure escenaris del que probablement esperaran de nosaltres els clients. Les tècniques d’investigació qualitativa a dalt esmentades ens poden donar informacions rellevants.

Els clients necessiten valor i ser valorats per part de les empreses. Si som capaços d’ajudar-los a fer el que necessiten, ho explicaran a tothom i obtindrem la seva fidelitat a la experiència de treball amb nosaltres. Aquest magnetisme en les relacions es contagiarà a la resta d’agents que intervenen, conformant poc a poc, un nou marc d’experiències úniques.

Tots podem ser creatius

creatius

Tots podem ser creatius, no hi ha persones no creatives, el que hi ha són diferents nivells de bloqueig a la nostra creativitat natural. La creativitat és quelcom que s’aprèn i es desenvolupa. El que succeeix es que les persones anem adquirint al llarg del anys un conjunt de barreres i bloquejos a la nostra creativitat:

bloquejos

Ja a l’any 1926 Wallas va establir un dels primers models del procés creatiu:

wallas

Una de les habilitats més importants per tenir èxit a l’escola i a la feina és la creació de noves idees que resolguin problemes; després s’han de portar a l’acció, però tenir idees funciona com a condició de possibilitat. Les idees no neixen per art de màgia, es poden crear condicions per connectar persones i ments utilitzant diferents tècniques per generar un munt d’idees:

  • Brainstorming: La idea es crear un ambient on suspenem el judici i ens orientem a la quantitat d’idees generades pel grup.
    • Reunim al grup i definim el problema a resoldre amb la màxima claredat
    • Equipem a cada membre del grup amb un bona pila de post-it i un retolador per a que puguin dibuixar o escriure les seves idees
    • Compte enrere de cicles de 10 o 15 minuts
    • Cada cop que algú té una idea, el grup deixa de treballar per escoltar-la i es va iterant el procés. El ritme ràpid i sovint frenètic pot donar idees boges, d’això es tracta, a partir d’aquest punt cal començar a construir i convertir-les en realitzables.
  • Scamper: A partir de les idees del brainstorming intentem refinar més les idees generades:
    • Substituir: llocs, coses, objectes, persones, procediments,…
    • Combinar: temes, idees, conceptes, emocions,…
    • Adaptar: idees d’altres contextos, temps, persones, situacions,…
    • Modificar: afegir quelcom a una idea o projecte per transformar-lo
    • Possibilitats: extreure les possibilitats ocultes
    • Eliminar: sostreure parts o elements del problema
    • Reordenar: invertir els elements, canvis en l’ordre i el lloc,…
  • Mapes mentals: Molt visual i senzill d’utilitzar, molt útil per inspirar idees que d’altra manera serien difícils d’elaborar:
    • Descriure el problema e dos o tres mots i envoltar-ho amb un cercle
    • Pensar en paraules/conceptes relacionades amb la idea central, envoltar-les en cercles i connectar-les amb el centre.
    • Repetir el procés amb les idees de segon nivell

mapamental

 

Creativitat a les aules

http://www.claver.fje.edu/ca/node/65

http://www.claver.fje.edu/ca/node/65

La necessitat de reconèixer el paper central de la creativitat a les aules té cada cop més consens i acceptació per part del professorat i dels dirigents educatius i governs. La raó principal és la convicció que en una economia global ens caldran ciutadans amb flexibilitat de ment i capacitat d’adaptar-se als canvis constants en el seu futur desenvolupament personal i professional.

Fins ara els problemes es podien definir be i resoldre amb experts que aplicaven coneixement especialitzat. Ara ja no hi ha prou; els problemes son de difícil definició i aprenem a resoldre’ls a mesura que anem avançant. La creativitat es fa centralment necessària per tal de trobar noves solucions, i malgrat això, pocs mestres es defineixen a sí mateixos com a creatius; la tendència és a situar la creativitat en funció del rendiment basat en les arts, com pintar un quadre, tocar un instrument, escriure un poema,… Aquesta idea de la creativitat contrasta amb una definició més àmplia de la mateixa com la capacitat que tenim de fer front a problemes difícils trobant solucions diferents i alternatives; la capacitat d’establir connexions entre dues idees prèviament no relacionades; la capacitat de pensar lateralment, tenint en compte simultàniament diferents solucions possibles.

Captura de pantalla 2016-01-18 a les 10.50.04

Per a que el professorat pugui treballar la creativitat a les aules primer ha de desaprendre les seves idees el relació al que significa ser creatiu com a part del procés d’aprenentatge.

El professorat necessita poder innovar, ha de poder tenir “permís” per a fer-ho; s’han de poder prendre riscos en un món escolar amb una cultura orientada a resultats i exàmens. Amb el permís i suport necessaris el professorat pot començar a desenvolupar entorns d’aprenentatge creatius per als seus estudiants:

  • Els estudiants prenen cert control del seu procés d’aprenentatge.
  • S’incrementa el treball col·laboratiu i els estudiants s’avaluen entre si mateixos.
  • El temps no funciona a cops de timbre, sinó que s’utilitza de forma flexible.
  • Hi han espais estructurats i espais més lliures .
  • Es modifica al relació professorat-estudiant, les expectatives són més altes, el professorat guia i acompanya, es fomenta el respecte mutu i les actituds de creativitat, flexibilitat i diàleg.
  • …/…

Els elements principals de la creativitat que necessiten ser treballats a les aules son:

  • La fluïdesa, productivitat, capacitat per elaborar un gran nombre de idees i relacions entre elles.
  • La flexibilitat, capacitat per moure’s de posició, de donar respostes variades, de modificar les pròpies idees, de superar la rigidesa.
  • L’originalitat, sentit de novetat, d’iniciativa, de curiositat, de cerca d’informació, de persistència.

Necessitem persones intel·lectualment curioses, que vegin coses diferents quan miren, que defugin els convencionalismes i amb capacitat de redefinir situacions i trobar nous encaixos de persones, conceptes, idees, projectes,..

Maneres de pensar

maneresdepensar

Les maneres de pensar dels diferents membres d’un equip marquen la diferència de la seva eficàcia i eficiència. La tecnologia ens ajuda a treballar millor, però són les persones les que marquen la diferència.

Moltes organitzacions disposen d’un conjunt d’eines estàndard per tal de constituir i gestionar els diferents equips de treball: test de personalitat, mapes de competències, funcions,… En el moment de crear un equip es té en compte la personalitat dels membres, les seves habilitats, talent, experiència, coneixements, rol potencial de cada membre,…

rolsrols

Així doncs, disposem d’eines i maners d’esbrinar el que fan els membres d’un equip, el que és més difícil es saber com pensen. Si aconseguim que pensin junts segur que el seu rendiment serà molt més alt. En un recent article de la HBR, @MarkBonchek  i @elisaSteele plantegen una metodologia de dos passos per esbrinar les maneres de pensar dels membres d’un equip:

  • Enfocament. El primer pas és identificar el focus de pensament. Va en direcció a les idees? Als processos? A l’acció? A les relacions? No són opcions excloents, però sempre trobarem un focus natural.
  • Orientació. S’orienta cap a aspectes micro o macro, veu el panorama o es centra en els detalls? S’esbrina ràpidament davant de la pregunta directa: què et molesta més a a les reunions de treball?

Aquestes dimensions són complementàries a la personalitat, habilitats i rols tradicionals. De la combinació de l’enfocament i l’orientació obtenim les diferents maneres de pensar en qualsevol context.

maneres de pensar

L’eix de l’orientació descriu:

  • El pensament explorador enfoca cap a les idees creatives
  • El pensament planificador es centra en el disseny de sistemes eficaços
  • El pensament “energètic” mobilitza a l’equip cap a l’acció
  • El pensament connector construeix i enforteix les relacions entre els membres de l’equip

L’eix del focus explica:

  • El pensament expert tracta d’aconseguir l’objectivitat i el coneixement
  • El pensament optimitzador millora la productivitat i l’eficiència
  • El pensament productor es concentra en els terminis i l’impuls necessari
  • El pensament coach te cura de les persones i desenvolupa el seu potencial

Quan identifiquem els nostres estils millora la nostra col·laboració amb els altres i la nostra manera de pensar esdevé una eina útil per als membres de l’equip. La comprensió de la col·laboració a partir de les maneres de pensar i no només de les de fer pot ajudar als líders a millorar la gestió del canvi en les seves organitzacions.

Economia col·laborativa

economiacollaborativa

L’economia col·laborativa és un model econòmic on la propietat i l’accés són compartits entre les persones i les empreses. El supòsit principal descansa en el fet que les persones que actualment estan compartint idees i continguts a les xarxes socials passaran (ja han començat a passar) en breu a compartir productes i serveis. Aquest fet tindrà un fort impacte en la vida de les empreses i organitzacions.

En Jeremiah Owyang, al que sovint m’he referit en aquest blog com a expert en economia col·laborativa, ha publicat recentment una reflexió al voltant de les noves regles que condicionen aquesta activitat que les empreses faran bé de tenir en compte en el desenvolupament de les seves estratègies.

L’estudi realitzat el primer semestre del 2015 al mercat USA i Canadà conclou que cal tenir en compte tres vectors principals per poder competir en el mercat de l’economia col·laborativa: preu, conveniència i marca.

Preu. Compartir és estalviar. Les empreses i organitzacions que fan ús de l’economia col·laborativa per arribar al segment de clients amb alta sensibilitat als preus poden obtenir avantatges competitius i beneficis:

  • Oferint un menor cost total per als seus clients.
  • Oferint als clients accés a producte d’alta gama per períodes concrets i oferir altres serveis de valor afegit.
  • S’incrementa la fidelització i vinculació dels clients i apareixen noves oportunitats de venda de productes i serveis.

Ford no només es dedica a vendre els seus cotxes, també anima als seus clients a llogar-ne; Wallmart crea un mercat per a que els seus clients puguin revendre els seus aparells,… L’economia col·laborativa és un mercat amb alta sensibilitat als preus, i les grans marques establertes i amb gran base de clients estan més ben posicionades per a competir oferint valor.

Conveniència. L’app d’Uber és molt fàcil d’utilitzar, l’economia col·laborativa està a un clic. Per competir amb aquest tipus de conveniència, les empreses establertes necessiten desenvolupar ofertes a la carta sota demanda oferint la seva marca com un servei. Des del punt de vista de la conveniència dels clients, les empreses poden:

  • Incrementar la eficiència dels clients potencials i actuals connectant-los.
  • Estendre la promesa de la marca a partir de l’increment de serveis en associació amb altres marques.
  • Connectar amb l’entorn local i proper, generar autenticitat a través de l’experiència de client en les pròpies botigues.

A la cadena de botigues Nordstorm es poden veure i comprar productes elaborats per usuaris d’Etsy, permetent als clients obtenir peces úniques artesanals de forma presencial i no només online.

Marca. Les marques són més importants que mai, a l’economia col·laborativa les marques determinen els nivells de confiança de les transaccions. Quan un potencial comprador considera compartir quelcom, és la confiança la que decideix. Per això és imprescindible incrementar els nivells de confiança portant als clients més a prop de la marca mitjançant l’ús de mecanismes i tecnologies de col·laboració per desenvolupar i millorar els productes i serveis.

El servei BMW Drive és un exemple, allibera els clients dels costos de propietat, assegurances, benzina, aparcament.. Quan les marques potents entren en l’economia col·laborativa poden competir en millors condicions en un mercat on els clients són molt sensibles al risc.

La viabilitat del model de negoci a triar en el mercat de l’economia col·laborativa passa per tenir en compte:

  • Mesurar unitats usades més que unitats venudes.
  • Empoderar els equips de logística i operacions.
  • Integrar el treball de creadors independents.
  • Oferir un estil de vida com a servei, la conveniència, comoditat d’accés i zero costos d’enviament poden ser claus.
  • Fer ús de les xarxes socials per viralitzar la satisfacció o recomanacions dels clients.
  • Associar-se i compartir els beneficis amb els stakeholders.
  • Oferir la marca com a un servei.
  • Co-crear amb els clients.
  • Generar aliances amb empreses de nova creació i compartir la iniciativa.

En qualsevol cas cal trobar el model de negoci idoni d’economia col·laborativa per a cada cas ajustant el pes del preu, la conveniència i la marca.

Emocions

emocions

Les persones classifiquem les experiències en funció de la intensitat de les emocions produïdes en moments específics. El nostre inconscient associa els records del passat davant de nous estímuls, la primera resposta és emocional abans que racional. Són les emocions les que ens determinen a actuar, no pas la raó. Les emocions determinen la voluntat.

Per crear una bona experiència de client – aquella que és capaç de generar vincles que fomentin la fidelitat i el boca-orella-  necessitem conèixer i comprendre els factors emocionals que porten al client a escollir-nos d’entre el conjunt d’ofertes possibles.

Davant d’aquest fet el que ens cal es saber aprofitar les percepcions emocionals per generar confiança i experiències positives. Quan els clients perceben la nostra empresa o organització com a confiable, compraran els nostres productes i serveis. Sovint tot comença amb un somriure amable a la mateixa recepció; es tracta de demostrar al client que sempre el tractarem de manera afectuosa i amable. És clau la acceptació i adopció dels comportaments essencials coherents amb la nostra visió i valors per garantir l’experiència promesa.

L’experiència de client ha d’impregnar tota l’organització, tots els punts de contacte amb els clients han de ser conscients de la promesa de la nostra marca, són els moments on els clients experimenten la visió i valors de la nostra marca. Són els moments de significat i compromís tant pels nostres equips com pels nostres clients.

La nostra marca promet un conjunt de beneficis:

  • Beneficis funcionals, racionals. Netejar més blanc, arribar en 24 hores,…
  • Beneficis subjectius, emocionals. Confiabilitat, fiabilitat, qualitat,…
  • Beneficis culturals, relacionals. Innovació, moda, tradició,…

Hem de vetllar i mesurar els beneficis que prometem, i el valor percebut per part dels nostres clients. Cal estar atents a un conjunt d’indicadors per protegir i potenciar la nostra marca d’acord amb les nostres promeses als clients:

  • Els mercats i els clients canvien. Cal actualitzar els nostres atributs de marca a les noves sensibilitats i necessitats dels clients.
  • Converses amb els clients. Veure què demanen els clients en els diferents canals on i off line i descobrir si hi ha algun comentari vinculat als nostres atributs de marca o a la necessitat d’evolucionar i canviar.
  • Revisar els diferents segments de client de la nostra marca i el nostre impacte en cada segment.
  • Auditar la nostra presència a Internet. Mesurar el nivell de seguiment de la marca, conèixer el que els clients realment pensen i comparteixen de les seves experiències amb nosaltres.

És necessari establir com volem que es sentin els clients quan l’utilitzin els nostres productes i serveis, hem de ser capaços de preveure i dissenyar cada interacció entre el producte l’usuari. Apple és el paradigma d’aquesta concepció, des de l’activació dels sentits quan manipulem un producte o entrem en una botiga, l’ús senzill del mateix, la interconnexió dels diferents serveis… Tot plegat configura la nostra  experiència de producte i de servei i ajuda a generar el boca-orella que converteix els clients en els nostres millors venedors.

 

 

2020

tendencies_edu

He descobert recentment un llibre de la incubadora GSV que descriu les grans tendències que amb l’horitzó 2020 transformaran tots els sectors, especialment l’educació i la manera en com aprenem.

El llibre estableix una dotzena de grans tendències que fins al 2020 assenyalaran el marc estratègic de les empreses i les organitzacions per aconseguir aprofitar les noves oportunitats que es generaran en forma de noves  si millors solucions per a les necessitats dels seus clients. Aquestes poderoses forces econòmiques, tecnològiques i socials es desenvolupen a partir d’una primera onada i s’aniran movent de forma massiva a la totalitat del mercat impulsant grans canvis.

Imagen 1

Aquestes megatendències globals tenen un correlat especial en el mon de l’educació en el marc del 2020 que es concreta en set tendències específiques per aquest sector:

  1. ROE, retorn de l’educació. Amb una major transparència i anàlisis de big data integrats les organitzacions del sector de l’educació podran escalar, incrementar el seu impacte i captar fons amb més facilitat.
  2. KaizenEDU. Aprenentatge i millora continua. Tots som estudiants, l’època dels aprenentatges episòdics ha quedat enrere, ara el seu lloc l’ocupa l’aprenentatge continu impulsat per la necessitat constant de nous coneixements.
  3. HMH. Hollywood meets Harvard. Fins ara la oferta ha estat més pull que push, s’han generat recursos allà on podíem aconseguir una alta vinculació de la gent interessada en aprendre. Cal fer un pas més, les grans inversions en la qualitat del materials didàctics i dels continguts poden ser tractors d’audiències massives.
  4. Coneixement com a moneda. Abans la moneda necessària era un Grau, ara cal un portfoli personal de coneixement, experiències i noves habilitats com el pensament crític, la iniciativa, la capacitat de comunicació,…
  5. SmartData. Més enllà del bigdata. En el sector educatiu, els motors de recomanació i els sistemes d’aprenentatge adaptatius estan impulsant l’aprenentatge personalitzat.
  6. Mobilitat. El 90% dels estudiants tenen un smartphone. Les plataformes d’aprenentatge han de ser mòbils, portables.
  7. Ment, cos i ànima. La investigació i avenços en neurociència i ciència cognitiva comencen a donar noves respostes al voltant de com aprenem. El cervell està influenciat per la condició física, la felicitat, la dieta i el benestar.

Imagen 2

L’informe aposta per un aprenentatge actiu, amb un model educatiu que involucra als estudiants en l’acció, la investigació, la imaginació, la col·laboració, el treball de reflexió personal. L’aprenentatge actiu desplaça la responsabilitat d’aprendre des dels mestres cap els estudiants, animant-los a pensar i a fer.