atenció i motivació a les aules

Atenció i motivació a les aules, un repte que preocupa a tots els professionals de l’educacio que conec. Com incrementar-les? el post d’avui és un recull d’idees per aconseguir-ho.

Ens convé distingir la motivació extrínseca – ens involucrem en quelcom per tal d’aconseguir un premi o evitar un càstig -, de la intrínseca – ens involucrem en quelcom perquè trobem una satisfacció directa en la cosa en sí mateixa, sentim un impuls directe per dur a terme una determinada activitat per la bondat i o bellesa de la mateixa -, és aquest darrer tipus de motivació el que ens interessa. Un conjunt d’idees per incrementar la motivació intrínseca dels alumnes podria passar per:

Crear un propòsit comú que orienti l’aula, un propòsit que configuri un relat de sentit
Compartir la pròpia experiència amb els alumnes i descobrir les passions de cada alumne
Aprofitar els motivadors que ja tenen els alumnes (esports, jocs, ús de xarxes socials, videojocs,…)
Generar un clima que afavoreixi la creativitat
Co-crear amb l’alumne l’experiència d’aprenentatge deixant opcions de tria als alumnes en relació a les tasques a fer, la manera com fer-les, i qui i com les avalua
Despertar la curiositat en una matèria determinada, abordar matèries no subjectes a qualificacions
Eliminar recompenses externes (evitar la motivació extrínseca)
Proposar reptes per trobar noves solucions a vells problemes
Establir fites als reptes, objectius a assolir en un temps determinat
Organitzar grups de treball capaços d’aprendre a treballar en equip
Generar activitats que requereixin un ampli ventall d’habilitats per a que els alumnes puguin escollir
Disposar de sistemes d’avaluació continua que permetin als alumnes tenir control de la seva evolució
Vincular l’aula a l’entorn, desenvolupar serveis i activitats connectats amb la comunitat

Captar l’atenció és l’altre gran repte, en un món digitalitzat s’imposa l’economia de l’atenció, la nostra capacitat de processar informació és limitada, quanta més informació hi ha, mes pobre és la nostra atenció. Tot és una miscel·lània.

La falta d’atenció és un denominador comú; les estratègies clàssiques d’ensenyament i aprenentatge, els continguts, les metodologies poc creatives,… encara amplifiquen el problema. Per intentar capgirar aquesta situació, aquí va un recull d’idees per captar l’atenció a les aules:

Connectar per videoconferència amb aules d’altres escoles del món que estiguin tractant les mateixes matèries per descobrir com ho fan i poder contrastar i debatre
Portar convidats a l’aula, que expliquin la seva experiència i coneixements i responguin les preguntes dels alumnes
Teatralitzar lliçons, que les representin. Per exemple qualsevol de les tragèdies gregues. Poden llegir els diferents personatges i la resta de l’aula pot fer la veu dels cors
Gamificar les experiències d’aprenentatge
La sorpresa funciona. Planificar una sortida o visita excitant i interessant
Portar a l’aula algun objecte que puguin observar, tocar, ensumar… que activi els seus sentits... potser una obra d’art, una escultura,…
Escoltar i veure plegats quelcom rar, únic i estrany per a tots… una gravació, un clip,…
Canviar l’orde i disposició de l’aula en funció de la novetat de les lliçons i materials
Crear la cançó i la dansa de l’aula, produir i enregistrar el procés i el resultat. Fer difusió a la xarxa, compartir-ho.
Introduir la tecnologia a l’aula, que portin els seus propis dispositius, que desenvolupin les seves habilitats digitals

Set obstacles per a la innovació a les escoles

L’equip de Digital Promise , en unes recents jornades de treball amb agents del sector educatiu ha identificat set obstacles per a la innovació a les escoles.

1) Obstacles que impedeixen que el sistema educatiu estigui basat en les competències. Per fer front a aquest problema proposen:

Crear i posar a disposició de les escoles recursos educatius basats en competències, com per exemple: rúbriques, millors pràctiques, eines d’investigació…
Crear una solució tècnica (aplicació tic) per al seguiment flexible de les competències i crèdits acadèmics.

2) Dificultats de lideratge i empoderament del professionals de l’educació per a fer efectius els canvis. Les solucions a aquest problema passarien per:

Crear un marc de desenvolupament professional des d’on acompanyar als professionals amb diferents recursos

3) La resistència cultural al canvi, i més al canvi de base tecnològica. Les propostes de solució inclouen:

Identificar líders empresarials i crear associacions escola-empresa
Identificar noves formes de compartir innovacions i millors pràctiques d’experts en TIC amb els agents del sector.

4) Manca de flexibilitat pressupostària per fer front a la sostenibilitat i escalabilitat de les innovacions. Cal ser molts creatius en aquest apartat:

Construir relacions i aliances de servei que generin nous ingressos o incentius per a les empreses a col·laborar en les innovacions educatives
Cercar millor preus i costos trobant solucions més creatives
Lideratge valent per prendre riscos i donar suport als canvis necessaris per poder finançar la innovació

5) Desenvolupament de la carrera professional dels educadors per a que siguin capaços de dur a terme experiències d’aprenentatge personalitzades i efectives amb els seus estudiants. Cal:

Dur a terme un benchmarking amb altres sector i identificar bones pràctiques a incorporar al món de l’educació
Crear una comunitat de professors des d’on poder accedir a ajuda en tot moment
Crear carreres personalitzades de dessenvolupament per a cada professor
Generar aliances universitat-escola i recorreguts de certificació pràctics i alternatius als rígids models actuals.

6) Manca de procediments estàndards per mesurar , seleccionar i controlar el contingut digital. La solució a aquest problema inclou:

La creació d’un “mercat” o base de dades compartida per ajudar als educadors a identificar, avaluar i crear continguts digitals
Involucrar als estudiants en l’avaluació dels continguts digitals
Fer proves pilot amb diferents conjunts d’escoles per avaluar continguts, sistemes d’avaluació i d’emmagatzematge dels diferents continguts digitals

7) Els mètodes d’ensenyament actual no compromenten suficientment als estudiants per a que es facin responsables del seu propi procés d’aprenentatge. La resposta per crear una cultura d’aprenentage pot passar per:

Aprofitar Internet per crear eines i recursos que ofereixin estratègies innovadores per involucrar els estudiants
Grups de treball dins les escoles per avançar en l’autèntic aprenentatge, per a construir una visió compartida en relació a l’aprenentatge
Suport al professorat per entendre i practicar noves estratègies d’aprenentatge

l’educació com a servei

Podríem establir un paral·lelisme entre la indústria del software corporatiu i el sector universitari per arribar a induir el proper naixement de l’educació com a servei.

No fa pas gaire temps que la compra, personalització, implementació, manteniment i actualització eren els principals conceptes facturadors de les grans companyies de venda de solucions informàtiques per a la gestió de les empreses. Una gran negoci que s’ha esfumat en gran part. El cloud compunting i el software as a service (SaaS) han canviat les regles de joc, ara el nou facturador és el lloguer d’us per usuari i mes, i no es ven el paquet sencer sinó només els components que el client necessita i quan ho necessita. L’educació com a servei tindrà el mateix impacte, (EaaS, Education as a Service).

Carreres universitàries, màsters, postgraus, doctorats, post doctorats…. paquets grans, cars, llargs, on els clients paguen per tot des de l’inici independentment del que necessitin… té pinta d’evolucionar cap a una oferta d’educació com a servei a mida, no?

Les preferències dels potencials clients; l’aparició i evolució dels mooc; la innovació de les ofertes de formació des del món de la empresa – professionals, amb reconegut know-how d’un sector, verticals, pràctiques, certificades, incrustades en el mercat -, obligaran a les universitats a evolucionar cap a sistemes d’educació com a servei.

Això no passarà de cop, és qüestió de pocs anys que els clients potencials exigeixin ofertes més a mida respecte als seus gaps de coneixement i les demandes laborals i respecte del temps necessari per adquirir nou coneixement i retornar al mercat laboral.

La estratègia del sector universitari passa per redefinir el seu model de negoci:

A qui serveix
Quin valor afegeix
Qui genera els ingressos
Com genera el seu ecosistema de clients i com s’ho fa per fidelitzarlos
Com innovar constantment en el desenvolupament de productes i serveis educatius: en l’educació com a servei l’experiència d’aprenentatge és cor del model de negoci, l’anàlisi de dades serà clau
Com mantenir el client al centre de totes les decissions: Orientar-se a client, als seus resultats, acompanyar i guiar als clients per connectar los amb el mercat i els seus ocupadors
Com decidir: Repensar les estructures de govern i de lideratge per millorar en eficiència i eficàcia.

El sector va reaccionar tard i malament al naixement de l’e-learning (l’aparició de la UOC es produeix en gran part perquè el sector no la veia com una amenaça, senzillament no creia que fos possible), ara actúa a la defensiva amb els mooc,… En el proper futur les universitats guanyadores seran les que puguin (podran?) dur a terme aquests passos, la resta es veurà relegada o desapareixerà.

Però tot plegat és una inducció, és a dir, un intent d’afegir coneixement nou per al debat del futur de les universitats.

Tretze males pràctiques educatives

Avui portem a debat un conjunt de tretze males pràctiques educatives heretades que ens hauríem de plantejar anar abandonant, o algú s’imagina que d’aquí uns anys encara es podran continuar veient a les nostres escoles?

1) Mesurar el progrés per nivells de grau, de forma incremental passant els estudiants d’un curs a l’altre agrupant-los per la seva data de “fabricació”. Les revàlides maratonianes de final de curs són les que han de configurar la organització escolar?

2) Tenir perjudicis respecte el contingut generat en xarxes de col.laboració a Internet; per exemple, la Wikipedia, tot i que té molts més controls, filtres i actualitzacions d’informació que d’altres fonts tradicionals.

3) El calendari escolar i les vacances no tenen sentit. Per què cal descansar durant tres mesos del fet d’aprendre a escriure, llegir, pensar… Els talls d’estiu i d’hivern separen l’aprenentatge de la vida quotidiana d’una manera massa radical.

4) Tancar l’escola respecte del seu entorn. L’escola no pot estar separada i aïllada, cal que estigui relligada amb la comunitat en la que està inscrita, l’èxit educatiu reclama una visió comunitària, de participació i col·laboració amb el teixit associatiu dels barris, pobles i ciutats.

5) Creure i fer creure al professorat que són els únics responsables de la planificació, gestió, control, docència, recerca,… i no dotar al sector educatiu d’eines i capacitats organitzacionals, de lideratge i de management de les escoles.

6) Convertir el contingut en norma. És a dir, orientar l’acció a l’aprenentatge d’un contingut determinat… que caducarà… en comptes d’orientar l’acció a produir pensament, opinió i criteris propis. La orientació a les dades a deixat de banda les emocions que impulsen l’aprenentatge.

7) Les polítiques de formació de professorat estan globalment poc dotades, però, a més, tampoc tenen en compte recursos que es poden trobar a la xarxa i sense cap cost directe pels administradors educatius públics o privats.

8) El butlletí de notes com a eina per a comunicar als pares el progrés dels fills. És un llenguatge que ells entenen, doncs l’han viscut, però es un reduccionisme respecte el que representa l’educació avui. Amb sort es fan dues reunions de pares l’any amb índex d’assitència insuficients.

9) Prohibir l’ús de mòbils i tablets enlloc d’integrar-los en l’aprenentatge.

10) Probes estàndards per a tots. Quants estudiants brillants es perden pel camí?

11) Escoles de mil o més estudiants. Cap una industrialització de l’aprenentatge?

12) No tenir en compte el concepte de digitalització de la ciutadania. Ensenyar als estudiants de manera diferents de com ells viuen no és natural, la digitalització s’ha d’integrar plenament en procés d’ensenyament-aprenentatge.

13) Matar la creativitat quan fem fugir als estudiants de les seves pròpies observacions i experiències; quan qualifiquem els seus resultats sense un feedback personalitzat; quan anticipem les demostracions enlloc de provocar que ells les descobreixin per sí mateixos; quan posem exemples enlloc de definir problemes, quan posem per davant els aspectes formals respecte als expressius i originals; quan no definim i limitem el terreny de joc per expressar la creativitat, cal un focus; quan donem respostes i suggeriments enlloc de fer preguntes i ensenyar mètodes d’experimentació de resolució de problemes; quan sobre protegim als estudiants per a que no cometin errors.

set idees per transformar l’educació

Fa uns mesos, experts en educació de tot el món van coincidir a l’Equinox Summit en un conjunt de set idees per transformar l’educació.

Abandonar l’aprenentatge basat en la memorització de fets, dades i xifres i centrar el focus en la capacitat de resoldre problemes i el desenvolupament del pensament crític.
Generar un clima de treball d’equip, barrejant estudiants de diferents edats, habilitats i interessos.
Fomentar l’aprenentatge mitjançant projectes interdisciplinaris i amb col·laboració amb el teixit associatiu que envolta l’escola, en clau comunitària.
Avaluar de forma qualitativa i personalitzada les habilitats i competències dels estudiants enlloc dels exàmens estàndards.
Gestionar i donar veu a la comunitat educativa, co-crear el marc i el projecte d’aprenentatge tenint en compte al professorat, pares, estudiants, polítiques educatives.
Empoderar a estudiants i professorat per a produir canvis i noves idees en un entorn de proves pilot de manera que desenvolupin la seva confiança i la capacitat de prendre riscos.
Ajudar al professorat a canviar el seu rol, des d’un paper d’orador a un d’entrenador i facilitador que ajuda als estudiants a desenvolupar el seu coneixement i habilitats.

Aquestes idees per transformar l’educació demanen i necessiten d’una redefinició de les habilitats essencials per a l’aprenentatge per tal d’assegurar l’assoliment dels objectius i l’èxit dels estudiants:

a) Pensar i fer de manera crítica. És a dir, la capacitat d’investigar, analitzar, gestionar projectes, resoldre problemes,…

b) Creativitat. Construir relats i històries, aplicar el disseny a les diferents solucions, generació de nou coneixement,…

c) Col·laboració. Treballar de forma cooperativa, connectada, generar consens, ser capaç de treballar en equip i construir comunitats,…

d) Transculturalitat. Coneixement i comprensió des de diversos punts de vista ètics i culturals, diferents cultures organitzatives,…

e) Comunicació. Capacitat i domini de les diferents eines i tecnologies per fer un ús efectiu dels media.

f) Computació. Ús efectiu i competent d’eines i programari de coneixement i dispositius electrònics.

g) Gestió de la pròpia carrera. Tensió per a l’aprenentatge al llarg de la vida, cap el desaprendre i aprendre constant.

onze idees per a la innovació i el management educatiu i quatre per a la captació de recursos

En altres posts ja hem parlat de la necessitat d’enfortir la innovació i el management educatiu, d’utilitzar eines, tècniques i recursos de gestió d’organitzacions per millorar l’eficàcia, l’eficiència de les institucions educatives. Ara abordem onze idees per a la innovació i el management educatiu i quatre per a la captació de recursos.

En Brian Solis ha compilat un conjunt de trets recurrents que caracteritzen les organitzacions més innovadores i exitoses, i que de ben segur poden tenir un correlat com a idees per a la innovació i el management educatiu:

Articular una visió inspiradora. No es pot moure una institució en cap direcció sense disposar d’una visió motivadora i articulada.
Crear un equip d’innovació. L’equip de gestió de la innovació és el responsable de planificar i implementar els canvis en la organització, facilitant el creixement i fomentant un ambient creatiu.
Promoure la mentorització inversa. Connectar els educadors més joves amb els més antics i experimentats, fomentat l’enteniment i la mútua empatia per generar col·laboració entre les generacions dispars dels membres de l’equip.
Optimitzar la presa de decisions. Es tracta d’evitar al màxim l’estrangulament de la creativitat. Cal avaluar les rutes per a que les idees puguin aflorar i ser considerades, desenvolupades i expandides a tota la organització
Invertir en les persones i els processos. Invertir en la formació de l’equip i en el mapeig dels processos és clau per a generar un entorn col·laboratiu i creatiu.
Aplicar les TIC com a element facilitador. Les TIC al servei de la visió, com a un instrument al servei del propòsit de la organització dels seus objectius.
Incentivar les idees i el risc. Aplaudir i reconèixer les actituds valentes, les idees sovint són valentes i viuen en ecosistemes fràgils. Cal recompensar el risc d’atrevir-se a pensar diferent i atacar frontalment la por al càstig o al ridícul.
Desenvolupar el pensament creatiu i la col·laboració. Cal donar temps i espai adhoc setmanal per aprendre i desaprendre alguna cosa o desenvolupar algun nou concepte, ja sigui dons la feina o fora, en xarxa, utilitzant eines de col·laboració. Es tracta de reunir persones que comparteixin passions i interessos comuns dotant-los d’espai i temps.
Premiar les contribucions. Cal reconèixer explícita i formalment les persones que van més enllà, que assumeixen riscos. Són el model a seguir.
Assaig/error. La por al fracàs contribueix a l’aversió al risc; fracassar no ha de portar connotacions negatives, es tracta de detectar els errors, corregir i seguir endavant. S’ha de fugir de les rutines. Comunicar els èxits i els fracassos és la única manera d’aprendre com a organització.
Gestió responsable. Rendir comptes és fonamental, la direcció també es mesurada per la seva capacitat de cultivar idees, d’estimular la imaginació, de fomentar la col·laboració. No és gens fàcil construir i mantenir una organització; els administradors han de respondre per com es promouen les idees cap a la pràctica en programes concrets; els líders, lideren. Però tots dos rendeixen comptes.

L’altra punt dèbil per excel·lència és la captació de recursos, les institucions educatives no estan ben finançades, necessiten aprendre a captar recursos, i en un món digital poden inspirar-se en les tècniques del màrqueting digital d’acord amb els següents passos:

Crear la comunitat de defensors del propòsit. Els experts en màrqueting coneixen la importància dels prescriptors i defensors d’una marca determinada. Amplien l’abast i generen forts corrents de viralitat a fent boca-orella. Una institució educativa pot obtenir els mateixos beneficis, en paral·lel a la recerca constant de fonts de subvenció cal començar a crear proactivament una comunitat d’entusiasmats amb el propòsit de la institució. Aquesta comunitat – motor de la campanya- es pot categoritzar en tres segments diferenciats:

a. Promotors. Persones que compartiran la campanya de captació de fons a través del correu electrònic i les xarxes socials. Son els altaveus.
b. Recaptadors. Persones que demanaran donacions a amics i familiars en nom nostre
c. Donants. Els que es comprometen a donar fons.

Enfoc narratiu. Explicar el relat de la nostra institució i el seu propòsit és clau, impulsa la comunicació i el màrqueting per a la captació de fons. Cal explicar una història convincent, explicant els serveis que ofereix la institució i el seu impacte. Les històries donen context i significat a les dades, permeten connectar emocionalment amb la institució.
Mesurar. Cal implementar eines de tracking per optimitzar els resultats i veure quines accions i canals funcionen millor: mails, presència a facebook, el propi site i la plana de campanya, els nivells de donació,…
Captar audiència. La creació d’una comunitat és un procés llarg. Disposem d’un públic d’accés directe i d’un altre amb el que volem connectar per ampliar la nostra audiència. Podem identificar perfils influenciadors – perfils socials i de mitjans amb gran audiència, líders de comunitats,.. – per captar la seva atenció cap a la nostra causa i incrementar així el nostre nombre de seguidors.

9 idees per canviar i millorar les escoles

1) Per canviar i millorar les escoles, les podríem començar a imaginar diferenciant el “locus” del “situs”, és a dir, la seva col·locació i la seva situació. Estem en un determinat “locus” dins del medi i en un determinat “situs” respecte les altres coses dins el medi. No hi ha situació possible sense col·locació, però una mateixa col·locació pot donar lloc a situacions molt diverses.

Ens podríem imaginar escoles incrustades i relacionades amb el seu entorn, sense murs ni tanques; ens podríem imaginar aules diferents, també sense parets ni límits estàtics. Les aules modernes no seran com les que recordem, en termes d’art s’assemblarien més a un quadre abstracte en el sentit de quelcom ric, viu , creatiu, en moviment – i per tant, desenfocat- , estimulant, en evolució constant.

2) Podríem deixar de funcionar sota el paradigma de la industrialització que anomena Ken Robinson, i abandonar una sistema que funciona –literalment- a tocs de pito i sirenes per avisar-nos del moment en el que hem de començar a aprendre o deixar de fer-ho. Sembla un xic artificial i obsolet pensar que l’aprenentatge es pugui detenir o iniciar automàticament a toc de timbre.

3) Podríem aprofitar les potencialitats del big data per a fer realitat la personalització del procés d’ensenyament-aprenentatge. Sabem que els estudiants són diferents i insistim a ensenyar i avaluar a tots de la mateixa manera. No té massa sentit i no és necessari continuar per aquest camí.

4) Podríem donar veu als estudiants i “co-crear” amb ells els activitats i plans d’estudi; el nivell de vinculació i compromís probablement augmentaria de forma considerable. El professorat pot acompanyar aquest procés dirigint el “partit” des de la banqueta, ja no cal que sigui ell qui marqui els gols, cal que acompanyi, assessori, orienti, doni eines per a que els estudiants descobreixin les respostes.

5) Un clàssic. “Men sana in corpore sano”. Què més afegir? En el darrer post ja fèiem referència a la relació entre moviment i coneixement citant el “Menó” de Plató. Els espais de migdia es podrien repensar en aquest lògica.

6) Podríem posar a l’estudiant al veritable centre de l’escola. El més important d’una escola són els seus estudiants, totes les decisions s’han de prendre des d’aquesta perspectiva, del que és millor per a ells, per al seu procés d’aprenentatge amb el màxim aprofitament de totes les oportunitats i recursos.

7) El professorat ha d’assumir que el sector està canviat, el món ho està fent. Acceptar que hi han canvis i aprofitar el moment per créixer professionalment, desaprendre i aprendre nous coneixements, cal estar oberts a aquesta perspectiva. Cal construir espais de recursos i eines compartides, espais de formació i acompanyament i mentorització del professorat. No hi han escoles millors que els seus professors i professores.

8) L’escola ha d’estar connectada amb el món, internacionalment. Els estudiants haurien de poder interactuar regularment amb estudiants d’altres països per contrastar i comprendre diverses perspectives. Les noves tecnologies ens ho posen més a l’abast que mai abans; a més, aquests treballs es poden publicar a la xarxa i obtenir feedback de tota la comunitat educativa; això ajudarà el seu pensament crític.

9) El professorat ha de treballar en equip i en xarxa; tot s’ha tornat massa complexa com per a que una persona tota sola pugui tirar endavant. Compartir continguts, eines, recursos,… és imprescindible. La cultura organitzativa de les noves escoles necessita de persones que treballin juntes amb metes, afectes i interessos comuns.

Acabem de parlar d’afectes, els sentiments existeixen. El professorat i personal de gestió de les escoles té sentiments. No veig manera d’abordar el canvi a les escoles sense pensar en els sentiments dels equips, podem fer veure que no hi son o que es resolen fora de la feina, però hi son.

Els canvis generen sentiments (l’ansietat és la primera resposta emocional al canvi), i el sector educatiu està canviant. Quan estem aclaparats per les emocions ens consta molt aprendre i desaprendre. El lideratge i direcció de les escoles ha de tenir una estratègia clara per a la gestió de les emocions dels equips; no podem esperar que el professorat faci la seva tasca de la millor manera possible sense donar el suport i acompanyament necessari a la gestió de les seves emocions. Educació i emoció van plegats.

Com captar l’atenció dels estudiants a l’aula i aconseguir que facin els deures

És un títol prometedor per als mestres i educadors, al capdavall són dues coses essencials que tots desitgen per als seus estudiants i les seves classes. Aquí van un recull d’idees i suggeriments sobre com captar l’atenció dels estudiants i aconseguir que facin els deures:

Organitzar activitats que siguin rellevants en elles mateixes més enllà de la seva vinculació a l’avaluació i el currículum. L’aprenentatge (que ells aprenguin) funciona millor si es fonamenta en un propòsit motivador. L’entorn de l’escola segur que ofereix un munt de casos, experiències, problemes… als que els estudiants podrien orientar els seus esforços i possibles solucions.

Dotar als estudiants d’instruments per compartir i audiències on donar a conèixer les seves tasques i projectes. Les xarxes socials, blogs, wikis, els continguts en àudio i vídeo…. estan disponibles gratuïtament i a un clic de distància.
Empoderar als estudiants en el seu procés d’aprenentatge, treballar amb ells. El focus és l’alumne, no el professor. Es tracta més que els estudiants aprenguin que no pas que els professor ensenyin (que també). Els nivells d’aprenentatge estan relacionats amb els nivells de participació en el procés d’aprenentatge, cal fer que juguin un paper actiu fent com a educadors un pas al costat i cedint-los protagonisme. Les activitats han de finalitzar amb enquestes per conèixer l’opinió i obtenir feedback dels estudiants per millorar les activitats; han de captar explícitament que ens importa el que pensin.
Deixar espai per a la creativitat i el descobriment, les activitats no s’han de limitar al previst inicialment en les rúbriques o guies prèvies. Alguns estudiants necessitaran més que d’altres l’estructuració d’una guia, caldria però assegurar-se de que no juga un paper limitador per a les ganes d’exploració d’altres.

Fomentar el treball d’equip i col·laboratiu. A la vida professional els caldrà disposar d’aquestes competències, però des del punt de vista del seu aprenentatge els cal iniciar-se en el joc dels diferents rols i percepcions dels membres d’un equip, aprendre a distingir les diferencies entre els grups i els equips, obtenir les primeres experiències en l’ús d’eines i tecnologies per compartir idees i coneixement,…

No tot passa per l’aula, el coneixement comença amb el moviment, com ens recorda Plató en el seu diàleg “Menó” (que etimològicament vol dir “el que no es mou”). Sortir de l’àrea de “confort” de l’aula, en tant que espai ordenat i estructurat, i posar-los en contacte amb experiències que activin la seva curiositat.

Els educadors i mestres no estan presents quan els estudiants han de fer els deures, per això en diem deures, tenim el deure de fer-los, la nostra consciència i la nostra responsabilitat així ens ho demanen.

Els estudiants però, han de salvar molts altres obstacles abans no s’hi posen: activitats esportives, musicals, el grup de l’esplai.. Potser quan arriben a casa els pares encara no hi son, potser no tenen un lloc específic per a treballar, potser els veïns fan soroll… Tot i així, podem superar aquest inconvenients si:

Els deures són pràctics i independents. Els estudiants han de saber que són capaços de fer els deures, al llarg de la jornada escolar ja s’han demostrat a sí mateixos que podran fer els deures sense l’assistència del professorat. No es just fer-los lluitar contra tasques que no comprenen totalment, la tasca és qüestió de pràctica, d’èxit i de creació de confiança en un mateix. La repetició és una part essencial de l’aprenentatge. Els estudiants haurien de poder fer els deures tot sols, sense tenir dependència d’una ajuda immediata.

Els deures son diaris. Millor petits paquets diaris que grans encàrrecs setmanals; és millor practicar al vespre el que s’ha aprés durant el dia per consolidar l’aprenentatge i anar incrementant gradualment la complexitat i dificultat La tasca diària millora la responsabilitat i la disciplina acadèmica, donar el paquet setmanal de deures pot despistar a l’estudiant o fer que aplaci l’esforç fins a l’últim minut.

El sentiment dels estudiants envers el professorat és un factor clau per aconseguir que facin els deures, és un reflex del seu nivell d’influència i de l’autoritat (moral) concedida i reconeguda per ells. És tant crític aconseguir un bona relació com ser coherent amb els compromisos, aquest dos pilars sostenen les aules.

Com va dir Edmund Burke (1729-1797), “Cap grup pot actuar amb eficàcia si manca el concert; cap grup pot actuar amb concert si manca la confiança; cap grup pot actuar amb confiança si no es troba lligat per opinions comuns, afectes comuns, interessos comuns.” I això també s’aplica a les aules.

Com aplicar el pensament crític a l’educació

Al segle XXI és imprescindible ser capaç de resoldre problemes, el pensament crític és l’eix principal per a educar ciutadans competents. Doncs bé, segons el darrer informe PISA el 23% dels nois i noies de 15 anys no saben resoldre problemes de la vida real.

No hi ha prou amb aprendre a llegir, escriure, comptar… Els reptes que els esperen requereixen capacitat d’anàlisi i de resolució de problemes complexes i inesperats de forma creativa. El noi de la imatge superior ha de prendre una decisió, quina seria la opció que triaries tu?

El pensament crític és el que ens permet dur a terme l’anàlisi sistemàtic dels enormes volums d’informació als que hem de fer front seleccionat aquella part rellevant per a nosaltres; és el que ens permet construir opinions pròpies al respecte i poder decidir què donem per vàlid i veritable; és una habilitat bàsica per poder parlar de ciutadans lliures – capaços de controlar la seva pròpia vida personal i professional- , competents i responsables.

Educar en el pensament crític implica educar en la capacitat de prendre decisions per un mateix; es a dir, no acceptant les opinions i/o afirmacions dels altres sense sotmetre’ls a la pròpia anàlisi en base als propis coneixements o informacions d’altres fonts. És a partir d’aquí que podrem formar-nos el nostre propi criteri sobre el que es vertader o el que és fals.

Per dur a terme a questa tasca, hem de ser capaços de:

Reflexionar, ens hem d’interpel·lar a nosaltres mateixos en relació a les dades i informacions rebudes.
Completar i adquirir nova informació, hem de saber trobar, recopilar, contrastar dades procedents d’altres fonts que ens ajudin a confirmar o rebutjar les dades inicials que hem analitzat.
Analitzar, amb el nostre propi coneixement i les dades obtingudes hem de poder construir arguments sobre una base sòlida que reforcin o posin en qüestió les idees.
Ser creatius, connectar i associar idees i coneixements per tal de poder construir els nostres arguments.
Prendre decisions, aprendre a decidir en funció del nostre criteri i ser capaços de comprometre’ns amb el mateix de forma responsable, sense contradir-nos.
Comunicar i debatre, explicar i defensar el nostre criteri ( haurem de ser valents) i contrastar-lo amb els criteri dels altres, que pot ser tant vàlid com el nostre (ens caldrà ser humils).

Una estratègia per començar a desenvolupar el pensament crític i creatiu amb els nois i noies passa per influir positivament en ells, en la seva confiança en ells mateixos i en els seves habilitats creatives – més o menys dormides per diferents factors i frens socials- per fer front de forma eficient i eficaç als diversos problemes als que hauran de fer front en un món globalitzat i interconnectat. Podem començar interpel·lant-los en relació a:

Qui volen ser? Per a que comencin definint els seus propis trets diferencials o bé triar-ne d’una selecció prèvia proposada al grup
Què volen fer? Definir la seva missió en funció dels trets diferencials triats i comparar-la amb la dels altres membres del grup
Comunicar el seu propòsit i accions. Poden generar material multimèdia i socialitzar-ho a Internet
Conversar. Obtenir feedback de la pròpia publicació de les accions i donar opinió de la dels altres

Un recurs força interessant per a mestres i educadors és el “visible thinking”, es tracta de fer visible als nostres sentits el pensament.

Seguint aquest altre enllaç podeu trobar diferents guies, materials i rúbriques sobre el pensament crític per a treballar a l’escola.

5 idees pel màrqueting estratègic

El màrqueting és una funció massa important per deixar-la exclusivament en mans dels responsables de màrqueting. Avui és imprescindible l’ancoratge del màrqueting estratègic a l’alta direcció. Com dèiem en el primer post, el propòsit de les empreses és generar clients, son ells qui defineixen les empreses en cada acte d’adquisició d’un producte o servei. Quan ho fan, converteixen les “coses” en “mercaderies” en tant que solucionadores d’alguna necessitat o problema.

Les empreses només admeten una definició des de l’exterior, les empreses son les necessitats que cobreixen pels seus clients. En aquest escenari el màrqueting estratègic i la innovació son els components bàsics i principals de qualsevol empresa. El màrqueting per a fer possible les vendes amb el mínim esforç; la innovació per donar més utilitat i noves satisfaccions als clients.

En moltes empreses encara subsisteix una forta desconnexió entre les activitats de màrqueting i comercials i amb l’alta direcció, sovint s’imposa la perspectiva financera. A més, el màrqueting cada cop és més convuls, captar l’atenció dels clients en un món interconnectat i ple de noves promeses i solucions tecnològiques a cada moment no resulta gens fàcil. El test i proves pilot de noves estratègies s’han de convertir en una constant.

La imaginació i la creativitat per crear noves formes d’oferir valor als clients son els atributs principals del màrqueting d’avui.

Davant d’aquest panorama podem començar a treballar en 5 idees pel màrqueting estratègic:

1. Definir una estratègia. La estratègia ens ofereix un escenari de sentit per a la nostra imaginació, ens ajuda a diferenciar-nos dels nostres competidors i connecta i alinea els equips de màrqueting amb els comercials i amb la direcció. La metodologia de la matriu ANSOFF pot ser un bon punt de partida.

2. Integrar el màrqueting digital. Una bona metodologia d’aproximació és la proposada per prsmith partint en primer lloc d’un anàlisi de la nostra situació actual per passar a formular el objectius i la estratègia, tàctiques i accions i mètriques necessàries.

3. Desenvolupar un relat per a la nostra marca. La metodologia del Canvas d’Osterwalder per explicar què oferim i a qui i com connectem la nostra marca amb el mercat és un bon i pràctic exemple a seguir. El mapeig dels diferents punts de contacte amb els clients i la cura del nostre missatge en cadascun d’ells forma part de la construcció d’aquest relat

4. Afegir valor, ser útil. Orientar-nos al que necessiten els clients, no al que necessitem nosaltres o la nostra marca. Estar atents i descobrir com els podem ajudar en cada interacció amb nosaltres, doncs, encara que això no generi una venda a curt termini, segur que farà que augmenti la seva vinculació amb nosaltres, amb la nostra marca. Arribar a convertir-nos en útils per als nostres clients és clau.

5. Millora continua. És imprescindible la millora dels diferents procesos de màrqueting involucrats en la nostra organització.

Necessitem definir-los exactament, explicitar quines activitats realitzen, qui els ho demana i a qui entreguen el producte de la seva activitat, així com els recursos i guies que necessiten. Ens cal disposar d’indicadors – pocs i clars – que ens ajudin a mesurar-los per poder introduir millores que els vagin refinant de forma contínua.

Com dèiem a l’inici, tot plegat és força complexa i requereix del concurs i lideratge de la direcció per connectar i alinear els equips de màrqueting i comercials i amb la resta de la organització.

Older Entries Newer Entries

ladislau girona

Ajudo les organitzacions en el seu desenvolupament estratègic i de negoci. Management, educació, Internet, filosofia, nonprofit.