Un món datificat

ladislaugirona:big_data

Un dels llibres d’aquest estiu ha estat ” big data, la revolución de los datos masivos” de Viktor Mayer-Schonberger i Kenneth Cukier.

La hipòtesi força del llibre es que la datificació del món canviarà la nostra preferència per la causalitat (voler saber el per què) per la correlació (saber què passa i què passarà). El gran canvi quantitatiu (tenir la nova capacitat d’obtenir TOTES les dades) provocarà un canvi qualitatiu. Les dades massives (big data) seran una nova font d’innovació i de creació de valor econòmic.

El primer pas va ser la digitalització, es a dir, fer que la informació analògica fos llegible pels ordinadors alhora que es guardava i tractava a costos molt baixos. Datificar és anar més enllà, es tracta de recopilar informació del món – de tot el que existeix al món – i transformar-ho a format de dades per poder quantificar-ho i alliberar el valor implícit d’aquesta informació.

A l’any 2004 Google va anunciar que volia posar a l’abast de tothom tots els llibres, per això va començar a digitalitzar i guardar totes i cadascuna de les pàgines de milers i milers de llibres. Google disposava d’imatges que les persones podien convertir en informació útil al ser llegides. El segūent pas va ser datificar tota aquest informació aplicant un programa de reconeixement òptic de caràcters (OCR) per identificar les lletres i paraules. El resultat vaser un text datificat enlloc d’una imatge digitalitzada d’una pàgina.

La datificació va permetre indexar el text, i, per tant, que es poguessin fer cerques en ell.

El big data té a veure amb tres canvis de mentalitat:

– Tenim la capacitat d’analitzar grans quantitats d’informació. Ja no ens cal acudir a una mostra aleatòria per poder fer prediccions. Podem tenir TOTES les dades.
– Ens podem permetre un cert desordre i imprecisió en el conjunt de les nostres dades, la gran quantitat compensa les imprecisions
– Busquem el què passa i no les seves causes

El món, en sí mateix, és datificable, tot es pot geolocalitzar, podem col·locar sensors a tot arreu, podem quantificar i recopilar el món sencer, podem rastrejar persones i objectes, podem saber s hi ha un embús de trànsit a partir del nombre de smartphones i la seva velocitat en un tram de carretera determinat, o saber el nombre de persones que hi ha en una manifestació.

La datificació també arribarà a les nostres experiències i emocions. Facebook datifica les nostres relacions; Twitter els nostres pensaments; Linkedin la nostra experiència professional…La informació datificada i correlacionada de la nostra presencia a la xarxa acabarà convertint-se en un indicador per poder tenir accés a préstecs en determinades condicions, per establir el preu de la nostra assegurança… Avui ja es fa servir la freqüència de tuits per estimar els ingressos de taquilla d’una estrena de Hollywood.

El món és informació. Aquesta informació en forma de dades es pot explotar i reutilitzar, el valor de les dades no disminueix amb el seu ús. El més essencial de les dades és el seu valor de reutilització; recopilar informació i saber trobar maneres de fer-ne un ús és esencial, aquest és l’actiu intangible més important de les empreses i organitzacions.

Per a les persones ens quedarà l’espai del que encara “no és”, del que encara “no ha estat pensat ni dit”, l’espai de la creativitat, de la intuïció i l’ambició intel·lectual. Torna Parmènides.

Si vols pots subscriure't al blog per correu electrònic:

6 Comments

Join the Discussion

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>