A les “flipped clasrroms“, que podriem traduir com “aules capgirades” , els estudiants fan els deures i pràctiques a l’escola i les lectures i visionat de materials pregravats a casa. D’aquesta manera, el professor pot donar un suport personalitzat ajudant a l’estudiant a fer els exercicis, reforçant així el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Dedicar el temps de classe per aplicar els conceptes en forma d’exercicis i activitats pot donar moltes pistes al professorat en relació a la comprensió correcte dels mateixos per part dels alumnes.
Però preparar una “classe capgirada” requereix temps i habilitats tecnològiques; editar i gravar el contingut de forma que resulti atractatiu demanarà temps, encara que la corva d’aprenentatge incial es pot anar modulant amb una introducció pilot d’aquesta metodologia.
Per als estudiants també demana adaptació, han de passar d’un model on escolten conferències a un on el contingut està en altres formats – i sovint a la xarxa – i la tasca a l’aula es centra en el treball pràctic. Aquest model fa a l’estudiant més responsable del seu aprenentatge, és més exigent amb ell.
Hi han un munt d’eines que poden ajudar al professorat a preparar les classes capgirades: flipped learning network, google drive, teachem, google docs, camtasia studio, edmodo, youtube, khan academy,…
En sel egüent vídeo el CDO de Pearson sintetitza l’impacte de les tecnologies en el món de l’educació i la necessitat de canviar la manera com son les classes…
4 Comments
Gràcies Ladis per aquest excel.lent article en català que ajuda tant a entendre aquesta metodologia .
gràcies a tú Maribel pel comentari i per ser “inquieta” ;))
Moltes gràcies per aquestes fonts documentals. Havia sentit parlar de les classes invertides però no en vaig fer massa cas. Ara l’experiència del dia a dia m’ha ensenyat que aquest ha de ser el camí !
Gràcies pel teu comentari; content de poder ajudar-te!