Com captar l’atenció dels estudiants a l’aula i aconseguir que facin els deures

ladislaugirona: aules, deures

És un títol prometedor per als mestres i educadors, al capdavall són dues coses essencials que tots desitgen per als seus estudiants i les seves classes. Aquí van un recull d’idees i suggeriments sobre com captar l’atenció dels estudiants i aconseguir que facin els deures:

  • Organitzar activitats que siguin rellevants en elles mateixes més enllà de la seva vinculació a l’avaluació i el currículum. L’aprenentatge (que ells aprenguin) funciona millor si es fonamenta en un propòsit motivador. L’entorn de l’escola segur que ofereix un munt de casos, experiències, problemes… als que els estudiants podrien orientar els seus esforços i possibles solucions.

  • Dotar als estudiants d’instruments per compartir i audiències on donar a conèixer les seves tasques i projectes. Les xarxes socials, blogs, wikis, els continguts en àudio i vídeo…. estan disponibles gratuïtament i a un clic de distància.
  • Empoderar als estudiants en el seu procés d’aprenentatge, treballar amb ells. El focus és l’alumne, no el professor. Es tracta més que els estudiants aprenguin que no pas que els professor ensenyin (que també). Els nivells d’aprenentatge estan relacionats amb els nivells de participació en el procés d’aprenentatge, cal fer que juguin un paper actiu fent com a educadors un pas al costat i cedint-los protagonisme. Les activitats han de finalitzar amb enquestes per conèixer l’opinió i obtenir feedback dels estudiants per millorar les activitats; han de captar explícitament que ens importa el que pensin.
  • Deixar espai per a la creativitat i el descobriment, les activitats no s’han de limitar al previst inicialment en les rúbriques o guies prèvies. Alguns estudiants necessitaran més que d’altres l’estructuració d’una guia, caldria però assegurar-se de que no juga un paper limitador per a les ganes d’exploració d’altres.

  • Fomentar el treball d’equip i col·laboratiu. A la vida professional els caldrà disposar d’aquestes competències, però des del punt de vista del seu aprenentatge els cal iniciar-se en el joc dels diferents rols i percepcions dels membres d’un equip, aprendre a distingir les diferencies entre els grups i els equips, obtenir les primeres experiències en l’ús d’eines i tecnologies per compartir idees i coneixement,…

ladislaugirona: equip, percepcions, rols

ladislaugirona: equip, grup

  • No tot passa per l’aula, el coneixement comença amb el moviment, com ens recorda Plató en el seu diàleg “Menó” (que etimològicament vol dir “el que no es mou”). Sortir de l’àrea de “confort” de l’aula, en tant que espai ordenat i estructurat, i posar-los en contacte amb experiències que activin la seva curiositat.

Els educadors i mestres no estan presents quan els estudiants han de fer els deures, per això en diem deures, tenim el deure de fer-los, la nostra consciència i la nostra responsabilitat així ens ho demanen.

Els estudiants però, han de salvar molts altres obstacles abans no s’hi posen: activitats esportives, musicals, el grup de l’esplai.. Potser quan arriben a casa els pares encara no hi son, potser no tenen un lloc específic per a treballar, potser els veïns fan soroll… Tot i així, podem superar aquest inconvenients si:

  • Els deures són pràctics i independents. Els estudiants han de saber que són capaços de fer els deures, al llarg de la jornada escolar ja s’han demostrat a sí mateixos que podran fer els deures sense l’assistència del professorat. No es just fer-los lluitar contra tasques que no comprenen totalment, la tasca és qüestió de pràctica, d’èxit i de creació de confiança en un mateix. La repetició és una part essencial de l’aprenentatge. Els estudiants haurien de poder fer els deures tot sols, sense tenir dependència d’una ajuda immediata.
  • Els deures son diaris. Millor petits paquets diaris que grans encàrrecs setmanals; és millor practicar al vespre el que s’ha aprés durant el dia per consolidar l’aprenentatge i anar incrementant gradualment la complexitat i dificultat La tasca diària millora la responsabilitat i la disciplina acadèmica, donar el paquet setmanal de deures pot despistar a l’estudiant o fer que aplaci l’esforç fins a l’últim minut.

El sentiment dels estudiants envers el professorat és un factor clau per aconseguir que facin els deures, és un reflex del seu nivell d’influència i de l’autoritat (moral) concedida i reconeguda per ells. És tant crític aconseguir un bona relació com ser coherent amb els compromisos, aquest dos pilars sostenen les aules.

Com va dir Edmund Burke (1729-1797), “Cap grup pot actuar amb eficàcia si manca el concert; cap grup pot actuar amb concert si manca la confiança; cap grup pot actuar amb confiança si no es troba lligat per opinions comuns, afectes comuns, interessos comuns.” I això també s’aplica a les aules.

Si vols pots subscriure't al blog per correu electrònic:

2 Comments

  • Un article amb molt de contingut.

    Després de visualitzar tots els vídeos em quede amb el missatge del sentit comú, crec que és el missatge més important.

    M”ha agradat molt la manera de comunicar dels mestres al reportatge de TV3, amb algunes coses estic d’acord, amb altres no, però tot i això, crec que és un reportatge força interssant.

    La pel·lícula The emperor’s club m’ha semblat contundent: «educar és ser honest amb u matiex».

    La taula de rols l’he vist molt interessant.

    «Les escoles maten la creativitat», però resulta que no és evident tenir en compte aquesta dimensió, cal formar als mestres per al futur amb metodologies de futur, però la burocràcia a l’educació fa que de vegades, fins i tot a això siga pràcticament impossible.

    Un gran article, gràcies per compartir.

    • Moltes gràcies a tu per la lectura i per l’extens comentari amb el que coincideixo

Join the Discussion

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>