ladislau girona

Ajudo les organitzacions en el seu desenvolupament estratègic i de negoci. Management, educació, Internet, filosofia, nonprofit.

Search Results for ‘innovació’

Fomentar el pensament estratègic

fomentar_pensament

Fomentar el pensament estratègic és crucial. El pensament estratègic s’esforça per ser capaç de veure, predir i planificar el futur; el lideratge estratègic enfoca a llarg termini quan ha de resoldre problemes o prendre decisions, és capaç de pensar en múltiples escenaris i marcs temporals i calcular els diferents impactes dins les organitzacions i en els seus stakeholders.

Massa feina per a que la pugui fer una persona tota sola, el lideratge estratègic requereix inculcar aquesta habilitat a la totalitat dels equip directius i als líders naturals de les organitzacions. L’expert en management Robert Kabacoff suggereix un conjunt d’accions per fomentar el pensament estratègic a les organitzacions:

  • Comunicar clarament la missió, visió, valors i cultura corporatives. És la condició de possibilitat per mantenir alineats i concentrats als equips i per a que s’entengui l’estratègia.
  • Crear un programa de mentorització, activar tutors per al pensament estratègic que donin suport als directius i gerents per tal de mantenir-se centrats en els objectius estratègics i en l’impacte de les seves accions.
  • Posar en marxa programes de desenvolupament professional que donin perspectiva de futur i de creixement als equips i els capacitin a fer-se preguntes i a funcionar estratègicament: per què, com, quan, qui,…
  • Animar als responsables i directius a destinar un temps determinat setmanal per treballar, sols i en equip, en relació a la planificació estratègica de la organització.
  • Compatir informació sobre el mercat, competidors, clients, innovacions que influeixen en l’activitat,… És imprescindible disposar d’informació rellevant per ajudar als equips a pensar més enllà de la seva feina quotidiana.
  • Mantenir informats als equips sobre el que succeeix internament, compartir i publicar la informació dels desenvolupaments i esforços dels diferents equips.
  • Recompensar i reconèixer públicament la capacitat demostrada per a trobar solucions estratègiques davant d’un problema donat; és a dir, aquelles que impliquen majors i diferents beneficis a llarg termini per a la organització.

Hi han líders que opten per trobar una causa, quelcom que animi al seu equip a lluitar. La causa pot ser qualsevol cosa que es desitgi i que es presenta de forma progressiva, s’ajusta al temps, està en un futur proper assolible.

Altres es preocupen per la motivació i la posta en marxa d’iniciatives sabent que no hi ha res pitjor per a una organització que quedar-se parats o no tirar endavant. Una altra aproximació es centra en la satisfacció dels equips i en la fidelització dels millors.

Donar exemple és una altra estratègia que sempre funciona, el líder davant de tots assumint riscos i dissolent moments de pànic o cansament. Apel·lar a les emocions, fer discursos apassionats barrejar drama i humor és una altre estratègia utilitzada en moments clau per molts líders.

L’ús del càstig i la recompensa és una altra via de mantenir en tensió a l’organització. Generar un mite en relació al grup reforça i dona identitat alhora que barreja causes i emocions per enfortir la organització i el seu lideratge.

Desenvolupar l’enfocament estratègic no és gens fàcil, un bon lideratge serà aquell capaç d’aconseguir-ho.

Pensament estratègic i planificació estratègica

pensamentestrategic

Pensament estratègic i planificació estratègica no són el mateix, tot i que tenen relació entre ells i podríem dir que són dos conceptes complementaris.

El pensament estratègic és una potent eina de gestió que requereix d’un conjunt d’habilitats que la organització necessita aprendre: creativitat, treball en equip, resolució de problemes, pensament crític. El pensament estratègic tracta de visualitzar el conjunt de la organització des d’una perspectiva holística. Per fer-ho, treballa en els següents vectors:

bf

Per tal de desenvolupar les habilitats del pensament estratègic a la nostra organització ens cal:

  • Avaluar la situació existent i examinar-la críticament
  • Comprendre el que es fa i com es fa per posar-ho en qüestió lluitant contra les mentalitats imbuïdes d’inèrcia (sempre ho hem fet així)
  • Mirar la organització holísticament, veure la organització en el seu conjunt amb les seves debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats
  • Orientar-se al futur, esbrinar l’impacte de les noves idees en la organització per veure després la seva viabilitat
  • Interactuar amb els client si usuaris, obtenir dades de les seves opinions, valoracions, usos,…Aquesta és la base per començar a imaginar el futur
  • Reunir dades fiables per contrastar els escenaris estratègics que imaginem, ens al justificar i conformar les prediccions que anem realitzant
  • Alinear la organització amb la estratègia, enfortir la estructura organitzativa per garantir el lideratge necessari per a fer possible la visió
  • Flexibilitat davant els canvis que s’aniran produint i nous reptes que emergiran. El pensament estratègic preveu diferents escenaris possibles per poder adaptar-se ràpidament a nous camins per aconseguir els objectius plantejats.

La planificació estratègica es fonamenta en un procés de planificació contínua que s’ha d’anar revisant trimestralment per confirmar, revisar o desestimar el conjunt d’iniciatives i plans de la organització. Tots dos són necessaris i actuen de forma complementaria, la planificació estratègica necessita d’un fort pensament estratègic

Les organitzacions sempre han depès de les dades

dades

Les organitzacions sempre han depès de les dades per comunicar-se amb els clients, per gestionar les operacions del negoci, les finances, els pagaments,… per definir la estratègia. Les organitzacions que han aconseguit obtenir les millors dades possibles han gaudit d’un avantatge competitiu oferint millors productes i serveis, a millors preus i condicions allà on eren necessaris i amb alta satisfacció dels seus clients I usuaris. Ara hi han més dades que mai al servei de la estratègia de les organitzacions per trobar noves i millors maneres de guanyar en eficàcia, eficiència i qualitat per competir en millors condicions.

L’anàlisi de les dades ens pot ajudar a reduir costos interns, però no es creix només a base de reduir costos, cal créixer i generar més ingressos i millors marges. En aquest sentit, la millora de la qualitat (no moltes, sinó les que necessitem) de les dades és clau, l’enfocament estratègic de l’anàlisi de les dades per tal de aconseguir dades addicionals, noves i més rellevants per nosaltres i per als nostres clients sembla el camí a seguir. Aquest camí te diferents aproximacions:

  • Proveïdors de continguts. Iniciatives que capten dades noves o dades que no havien estat capturades abans per tal de construir un negoci al voltant de les mateixes. Un exemple recent és Uber connectant persones amb necessitats complementàries. L’Internet de les coses obrirà pas a un nou món de negocis al voltant de les noves dades.
  • Infomediadors. Negocis que no estan enfocats a obtenir noves dades, sinó a intervenir (i obtenir un marge de benefici) en l’intercanvi ajudant a les persones a obtenir la informació que necessiten. Google és el paradigma d’aquest model, els seus ingressos per publicitat superen els de tots els diaris i revistes junts.
  • Informacionalitzar les dades existents. Construir noves dades que els clients necessiten a partir de les dades dels productes i serveis existents. Per exemple, guies turístiques a partir de les dades de geolocalització, el tracking de mercaderies,…

Un altre enfocament estratègic per competir en millors condicions és el que representa la innovació basada en dades, descobrir les relacions ocultes en les dades, determinar nous patrons, passar de petits i nous descobriments a noves idees força. Les companyies d’assegurances treballen per entendre millor els riscos, el botiguers miren de gestionar millor els seus estocs, els departaments de recursos humans localitzen talent,…

Sigui com sigui, el vector d’anàlisi de dades és present en tots els racons de les organitzacions, impregna la seva cultura. Obtenir-les és clau per al millor càlcul possible de la estratègia a seguir. Només quan ja hem calculat tot allò que podem és quan té sentit donar pas a la intuïció i a la imaginació per idear noves alternatives. L’èxit estratègic pot dependre de seguir aquest ordre, almenys això és el que succeeix en les partides d’escacs,.. i en la vida.

pensament creatiu

idees

Sovint creiem que el pensament creatiu té a veure a tenir moltes idees, noves i flexibles. Però això és un reduccionisme, el pensament creatiu va més enllà del pensament divergent, el pensament creatiu és capaç de pensar des de dins i des de fora de la nostra àrea de confort per després dur a terme una síntesi realitzable i innovadora.

idees

En un primer moviment el pensament creatiu utilitza les habilitats i coneixements del pensament crític, és un enfocament vertical que s’alimenta de la pròpia experiència per adquirir, comprendre i aplicar coneixements. En aquest moment es poden generar moltes idees que després serem capaços de connectar.

El segon moviment del pensament creatiu és el més pròpiament divergent que senyalàvem a l’inici, el focus és més angular i extern, es tracta de generar el màxim de categories d’idees possibles, d’imaginar un nou univers ple de possibilitats activables. Estem dins el terreny de la fantasia i la imaginació, després ens caldrà avaluar i sintetitzar aquestes idees.

El tercer moviment del pensament creatiu és la síntesi. Cal sintetitzar, ordenar, connectar i refinar les idees. El procés d’innovació necessita dels tres moviments del pensament creatiu; estar alerta envers els prejudicis de la innovació; i enfortir les habilitats pròpies del pensament creatiu:

  • Escolta activa i capacitat d’impulsar el concepte proposat per l’altre.
  • Ser tant crític amb les pròpies idees com amb les dels altres i aplicar els mateixos filtres
  • Combinar idees diferents per crear una de nova i millor
  • Compartir idees i treballar en equip
  • Cerca i aprenentatge constant de nous coneixements i habilitats
  • Sentit de l’humor
  • Domini dels socialmedia per connectar amb l’equip
  • Dialèctica i dialògica
  • Compartir i ensenyar el que s’aprèn
  • …/…

brainsparker_infographic_1000x2000

Les empreses i organitzacions estan dissenyades per ser eficaces i predicibles, no per a ser flexibles i àgils, això els porta inexorablement cap a la obsolescència i la irrellevància. No hi pot haver coneixement sense moviment, i tot moviment implica canvi. Liderar vol dir tenir pensament creatiu i moure constantment la organització per garantir la sostenibilitat i el creixement necessaris, el pensament creatiu es fa imperatiu.

El canvi passa per al gestió de la discrepància (podem explicar la necessitat del canvi); la pertinença del canvi (tenim una estratègia per executar-lo); la eficàcia (el podem gestionar, som capaços). La creació de sentit s’orienta a comprendre el que està passant, aprendre i millorar. La construcció de sentit passa per la cerca dels impulsors i condicionaments socials, tecnològics, econòmics, polítics, ambientals, els valors i motivacions de les persones i organitzacions,… L’ús del pensament creatiu és clau per aconseguir-ho.

La construcció de sentit cerca patrons i anomalies que expliquin comportaments i expliquin millor la realitat, ens fa reunir dades, incrementa la nostra capacitat de detecció personal i en xarxa, aprofita les xarxes socials i aprèn dels ecosistemes de clients.

El prototip

prototip

El prototip és un experiment per determinar allò que funciona i el que no funciona. Amb el prototip traduïm les idees de productes i serveis en elements tangibles que ens permetin avaluar la capacitat de resoldre: les necessitats i desitjos dels nostres clients i usuaris; la manera en com prestem el servei; els principals atributs del producte o servei; la seva producció; els costos,…

En el procés d’innovació, el prototip és el pas posterior a la definició del model de negoci. Un cop estem convençuts d’una bona idea – ho és quan resol necessitats i desitjos insatisfets – hem de construir un prototip i realitzar una prova pilot per determinar els nivells de fracàs i d’èxit; els resultats envers les expectatives inicials; els efectes determinats i les seves causes.

El procés d’innovació requereix treball en equip. Quan un conjunt de persones amb diferents punts de vista, experiència i coneixements aconsegueixen treballar en equip, sovint poden trobar nous dissenys i solucions viables a la resolució de problemes complexos. Les cultures d’innovació son cultures en xarxa composades per membres de dins i de fora de la organització. El lideratge a les empreses i organitzacions passa per ser capaços de crear noves xarxes d’innovació i enfortir les existents. El que relliga les xarxes es la confiança, el nou valor i els resultats afloren en els moments d’intercanvi a les xarxes i entre les xarxes i subxarxes de projectes.

Podem fer diferents aproximacions a la construcció del prototip. Un primer mètode passaria per la construcció d’un producte/servei mínim viable; la intenció és llançar ràpidament -reduint el temps de disseny intern – el producte al mercat i veure com responen i interactuen els clients per anar introduint millores no essencials en funció de la resposta. Un altre mètode consisteix en la creació d’un prototip A i un prototip B, és a dir, dues versions d’un producte o servei per testar en el mercat i veure quin resulta més atractiu. En qualsevol cas, és important tenir en compte la impossibilitat de conèixer a priori tots el requeriments i especificacions en el moment de crear el prototip, van canviant a mesura que el projecte avança. Només el contrast amb el client final validarà les característiques, disseny i funcionalitats del nostre producte o servei.

El procés d’innovació pretén transformar idees en un prototip acompanyat del seu model de negoci amb la màxima velocitat possible.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tendències en tecnologia educativa per al 2015

techedu

El darrer informe Horizon destaca sis importants tendències en tecnologia educativa per al 2015 que estant tenint un gran impacte en el món de l’educació:

1. La necessitat de desenvolupar cultures d’innovació. Tothom està d’acord en que la cultura d’una escola és quelcom molt important, però sovint és fàcilment oblidada per la pressió del dia a dia i la rutina de les operacions de gestió.

Crear un ambient on els professionals – professorat i gestors – es sentin valorats i compromesos és crític per a l’èxit d’una escola. Els increments de productivitat, de beneficis, de creixement, de més eficàcia i eficiència del professorat i millor rendiment dels estudiants  estan directament vinculats amb el canvi cultural a les escoles. Algunes institucions educatives comencen a introduir metodologies importades del món de la empresa per desenvolupar poc a poc noves cultures d’innovació; altres ja han entrat en el món del BYOD.

2. Aliances i col·laboració entre institucions educatives. Els canvis demogràfics, la necessitat de fortes inversions, la connexió de la oferta educativa amb el món del treball, l’impacte digital,… Fan cada cop més necessari l’establiment d’aliances per fer front a tots aquests reptes amb majors garanties d’èxit; la tecnologia juga un paper catalitzador:

  • La tecnologia és un factor clau d’èxit, però necessita de fortes inversions. Els problemes pressupostaris i d’inversió de les escoles dificulten la seva capacitat per adquirir tecnologia. A més, el seu grau d’obsolescència es molt elevat, cal una renovació constant de maquinari i programari. Les aliances poden permetre l’obtenció de tecnologia de manera més assequible i sostenible.
  • Compartir dades i continguts. La tecnologia fa possible la compartició i edició de dades i de continguts. El bigdata a l’educació ens pot ajudar a entendre millor grans volums d’informació molt variable i a gran velocitat. En un post anterior ja vàrem abordar el bigdata des d’una perspectiva genèrica i de negoci, però també pot tenir un impacte directe a l’educació, per millorar i personalitzar els processos d’aprenentatge. El bigdata també pot servir per donar sentit i connectar l’àmplia varietat de situacions, pot connectar punts d’informació entre estudiants d’orígens i circumstàncies diferents i estudiar la correlació entre el rendiment de l’educació i el medi on es desenvolupa l’estudiant.

3. Mètriques i avaluacions. La tecnologia ajuda i permet la personalització de l’aprenentatge. Les dades juguen un paper clau en l’aprenentatge adaptatiu i en la millor comprensió de l’evolució dels estudiants. Els estudiants han de poder avançar al seu propi ritme a mesura que demostren el domini d’un conjunt d’habilitats i coneixements determinats. La tecnologia permet una avaluació de l’aprenentatge de forma personalitzada i un salt des d’un món de proves estandarditzades i dirigides pel professorat, a un món on l’avaluació també es aprenentatge i els estudiants són responsables de supervisar i reflexionar entorn els seus progressos.

4. Recursos educatius oberts. A Internet podem trobar tot els continguts del món, mai podríem arribar a consumir tot el que hi ha. Avui es pugen setanta dues hores de nous vídeos a Youtube cada seixanta segons. Els ingredients ja hi són, els plans d’estudi es podrien construir a partir dels continguts seleccionats i aprovats pels mestres i d’altres experts i els estudiants obtindrien un univers més gran d’opcions a triar per assolir els requisits curriculars. Els cursos es podrien organitzar en funció del nivell de dificultat, metodologia d’aprenentatge, temàtica i d’altres atributs rellevants per optimitzar i personalitzar l’aprenentatge i la participació dels estudiants.

5. Increment de l’aprenentatge semi presencial, on i off line. La oferta de formació on line no para de créixer, és la més convenient per aquells que no es poden desplaçar, no tenen prou temps o no disposen a prop seu de la oferta formativa que necessiten. Però la formació semi presencial pot recollir el millor dels dos mons: els beneficis de la tecnologia i el contacte directe amb els mestres i les pràctiques de laboratori i empresa.

6. Nou disseny dels espais d’aprenentatge. Si tanquem els ulls i intentem imaginar-nos com seran les aules del futur, de ben segur que el primer que ens pot passar pel cap és un espai que no es construeix a partir de taules alineades front d’una pissarra. En una escola on s’imposarà el BYOD caldrà una interfície que permeti compartir i interactuar amb la informació, potser tota una paret de l’aula fa de pantalla interactiva, o potser les taules. Al Col·legi Claver-Raimat dels Jesuïtes de Lleida ja han començat a fer-ho dins el context del seu programa Horitzó 2020.

la integració vertical

integració

A principis del segle passat la integració vertical era la manera de gestionar una empresa o una organització. Es tractava de ser el propietari de tota la cadena de valor controlant els mitjans de producció, els subministraments, la distribució i les vendes. Així, empreses com Ford posseïen des de plantacions de cautxú, mines per garantir el subministrament de les matèries primeres, i els ferrocarrils per traslladar les matèries primes i els productes acabats.

Més tard, a mitjans de segle passat es va a començar a abandonar la integració vertical de tots els processos i operacions de la cadena de valor. Les empreses van concentrar els seus esforços en les activitats principals passant a subcontractar aquelles que no eren essencials pel seu negoci. En el darrer post ja vam fer un repàs de les disrupcions en els estructures organitzatives de les empreses.

Ara sembla que la integració vertical torna a jugar un fort paper per tal de garantir:

  • Capa client: Contacte directe amb els clients, entendre el que els motiva i el que els molesta. Tant als clients actuals com als potencials.
  • Capa producte: Identificar i resoldre les necessitats de la capa client. Informa als productes i serveis que creen valor per als clients i ajuden a avançar en la innovació de la pròpia empresa.
  • Capa estratègia. Avaluar les millors rutes a llarg termini, desenvolupament de productes i noves formes de comercialització i aliances potencials.
  • Capa persones i relacions. La cultura corporativa i la comunicació interna d’idees i valors per tal d’establir vincles emocionals per fidelitzar el talent i garantir la sostenibilitat de la empresa.

Avui en dia podem veure empreses com Apple que posseeix les seves pròpies botigues per comercialitzar els seus productes;  Google posant en marxa el seu propi operador de telecomunicacions; Startbucks torrant el seu cafè. La integració vertical ha permès a aquestes empreses solucionar un problema que el mercat no els ho resolia prou bé (riscos d’oferta, demanda, preu i benefici) i que perjudicava el seu negoci. A més, tenien capacitat de fer-ho amb solvència. La integració vertical esdevé quan existeix el risc que un tercer no resolgui prou bé algun dels processos i operacions de la nostra cadena de valor, és en aquest moment  quan cal valorar les pròpies capacitats i fer el pas.

Un cas típic és el de valorar la integració vertical del contact center o la subcontractació del mateix. Personalment soc de la opinió que és una activitat clau que no es prudent ni convenient subcontractar, ja que qui té el client té el negoci, però podem valorar diferents aspectes:

  • Productivitat dels agents assessors. Si el personal és propi el cost fixe és total, mentre que si el subcontractem només pagarem pel temps de l’agent productiu de forma variable. La productivitat real del personal propi de temps dedicat a atendre clients pot ser del 85% (la resta del temps participa d’altres activitats), la del subcontractat del 100%.
  • Gestió del call center. En un cas d’integració vertical, cal dotar-se de supervisors, coordinadors, formadors, directors d’equip. Normalment quan es subcontracta aquests costos ja estan integrats en el cost dels agents.
  • Reports i mètriques. Un call center és una màquina de precisió, cal estar amatent i vetllar i estudiar una gran quantitat de dades: resolucions en la primera trucada, temps de resposta, durada de trucades, satisfacció dels clients, nivells de serveis, resultats nets per agent, per producte, vendes mitjes mínimes necessàries,… Es necessari un equip d’anàlisi de dades amb suport d’eines i tecnologies per introduir millores constants i continues. Si la opció és la integració vertical caldrà tenir en compte aquests costos.
  • Infraestructura. Cal un espai, instal·lacions, estacions de treball, software especialitzat, suport tècnic, actualitzacions,…
  • Persones. Costos de selecció, formació, nòmines i impostos… Tenint en compte una taxa de rotació dels agents.

Malgrat tot, el contacte directe amb el client, la possibilitat de co-crear amb ell, de garantir la seva satisfacció i fidelització, d’obtenir feed-back directe per retro alimentar les nostres operacions i facilitar la innovació poden compensar els esforços.

Serveis d’atenció al client

atc

Els serveis d’atenció al client són complexes de gestionar i sovint cars. No es pot parlar d’un model exacte a seguir per a garantir l’èxit, la manera de mesurar la seva eficiència esta directament relacionat amb els objectius que la organització pretén assolir. Ens podem trobar exemples extrems d’atenció al client com a Zappos i d’altres com Google al que no podem trucat per telèfon. I totes dues companyies funcionen d’allò més bé.

Tot i això, disposar de serveis d’atenció al client pot ser de gran utilitat per a les empreses i organitzacions per tal de:

  • Per co-crear amb els clients. La conversa amb el clients ha canviat, la experiència de client i creació de nous productes és cada cop més complexa. No existeix un entrenament formal per resoldre aquest repte, tradicionalment les empreses han utilitzat el mètode d’assaig-error per anar aprenent als llarg dels anys com dissenyar la experiència de client i com crear nous productes. Els clients estan molt ben informats i connectats. Gràcies a Internet i les xarxes socials tots tenen veu, i les empreses poden aprofitar aquesta oportunitat per escoltar el que diuen i oferir-los productes i serveis més diversificats i personalitzats.
  • Per sobre-servir als clients. Donar més als clients d’allò que esperen, per exemple els assessors experts a la Genius Bar a les botigues d’Apple.
  • Gestió del boca-orella. Les persones no escoltem els anuncis, escoltem els amics, als nostres iguals. Els serveis d’atenció al client poden ajudar a construir i enfortit confiança en la marca i tractar de manera diferencial i personalitzada als millors clients.
  • Per activar la funció de client ajuda a client. Podem trobar exemples de crowdsourcing customer als fòrums de companyies com Apple, Sony, Samsung,.., on els clients ajudena a altres clients donant resposta a les seves preguntes.
  • Crear un avantatge competitiu, un factor diferencial de la resta dels competidors amb un enfocament de satisfacció de client molt difícil d’imitar. És l’exemple de Zappos que hem vist més amunt. Per algunes companyies els serveis d’atenció al client és vist com un cost, per d’altres són un centre de beneficis. Sigui com sigui a tots ens agrada que ens tractin bé, és el que esperem que facin quan adquirim un producte o un servei, i és el que les empreses i organitzacions han de fer més enllà de les quotes de mercat.
  • Agilitzar el lliurament de béns i serveis, el model seguit per la majoria dels llocs de menjar ràpid on cal garantir la fluïdesa i ràpida rotació de les cues i espais amb protocols clars de funcionament i circulació per anticipar i anular les possibles queixes i pèrdues de temps i satisfacció.
  • Per mantenir un nivell d’expectatives suficient però satisfactori. Exemples d’aquestes pràctiques son els llocs web on les interaccions amb persones són inexistents, tot s’automatitza per baixar els costos i els clients accepten aquesta relació a canvi de rebre les mercaderies pel preu i temps compromès.

El disseny de l’ecosistema de clients ha d’incloure els mecanismes de captació de feedback per part dels serveis d’atenció al client per a retro alimentar les operacions i facilitar la innovació dels productes i serveis.

Escollir les tecnologies educatives

techedu

Existeix una amplia gama d’opcions per escollir les tecnologies educatives i d’aprenentatge digital que poden ajudar al professorat i a les institucions educatives a assolir els resultats i objectius d’aprenentatge desitjats. El model “sections” desenvolupat per Tony Bates planteja un seguit de preguntes clau per seleccionar les tecnologies d’aprenentatge. El mateix acròstic “sections” indica els àmbits clau a tenir en compte per seleccionar les tecnologies educatives on o offline mes adients:

S. Estudiants (students)

E. Facilitat d’ús (easy to use)

C. Costos (cost)

T. Funcions del professorat (teacher functions)

I. Interacció (interaction)

O. Qüestions organitzatives (organizational issues)

N. Treball en xarxa (networking)

S. Seguretat i privacitat (seguretat i privacitat)

Amb aquest model en Bates estableix cinc preguntes inicials per a poder fer la millor selecció tecnològica possible:

  1. Qui son els alumnes?
  2. Quin són els resultats esperats?
  3. Quines estratègies instruccionals s’utilitzaran per facilitar l’aprenentatge?
  4. Quines són les característiques diferencials de cada tecnologia i com encaixen amb els requisits i resultats esperats?
  5. De quins recursos disposem?

A partir d’aquest marc inicial és quan pren força el model “sections” establint preguntes clau per seleccionar les tecnologies d’aprenentatge:

Estudiants:

  • Quines son les polítiques institucionals d’accés a les tecnologies? Com es donarà suport als estudiants que no tinguin accés?
  • Determinar l’estudi socio-demogràfic dels estudiants i l’adequació de les tecnologies
  • Possibilitat d’accés dels estudiants a les tecnologies tant des de dins de l’escola com online
  • Determinar les competències digitals necessàries que cal adquirir abans de començar el curs
  • Necessitats de compra de maquinari i programari, polítiques BYOD.
  • Com les tecnologies seleccionades es poden utilitzar per atendre les diferències dels estudiants respecte el seu aprenentatge?

Facilitat d’ús:

  • Seleccionar la tecnologia més fàcil d’utilitzar per part del professorat i dels estudiants
  • Fiabilitat de la tecnologia
  • Facilitat de manteniment
  • Proveïdor estable i capaç de donar suport, customització, manteniment i millores
  • Possibilitats de migració dels continguts i materials digitals a altres plataformes o solucions tecnològiques
  • Facilitat i velocitat per a la millora incremental dels materials didàctics ja realitzats i instal·lats
  • Integració vertical o externalització de la realització dels materials didàctics i de les millores i innovacions dels mateixos?
  • Quins són els riscos de la tecnologia seleccionada? Es reduirà la innovació educativa a seleccions de tecnologia, o també canviarem la manera d’ensenyar?

Costos:

  • Quines tecnologies requeriran més temps i quines podríem incorporar ràpidament?
  • Investigar fons de finançament extraordinàries per la implementació de solucions TIC
  • Identificar recursos educatius oberts
  • Quines ajudes i recursos es poden captar per a la realització editorial dels continguts digitals?

Funcions del professorat:

  • Determinar els resultats d’aprenentatge desitjats en relació als continguts i les habilitats necessàries
  • Dissenyar les estratègies educatives per a facilitar els processos i resultats d’aprenentatge
  • Continguts clau del curs en ordre al desenvolupament de les competències i resultats desitjats.
  • Selecció de recursos educatius i continguts complementaris per a la consulta online així com el format adient en cada cas ( àudio, vídeo, ebook, notícies, blog, xarxes socials, podcasting, wikis, fotos, tutorials, bookmarks,…)
  • Aspectes i continguts on line i offline de l’aprenentatge

Interacció:

  • Identificar la interacció més útil en relació a les habilitats a desenvolupar i establir quina tecnologia podria facilitar aquest ús
  • En relació a l’ús del temps i al factor de presencialitat o virtualitat, establir els nivells d’interacció més equilibrats i rendibles des del punt de vista de les adquisicions de coneixements i habilitats per part dels estudiants.

Qüestions organitzatives:

  • Determinar el nivell de suport institucional de les tecnologies seleccionades
  • Disposem de fons per alliberar un equip mínim per a la realització del disseny dels programes i continguts? Disposem de fons per a la producció i realització dels materials?
  • Ens caldrà utilitzar eines estàndard tipus LMS?

Treball en xarxa:

Seguretat i privacitat:

  • Quina informació dels estudiants hem de mantenir privada? Qui té accés?
  • Quins són els riscos detectables en relació a la privacitat i seguretat?
  • Quins continguts seran oberts i quins exclusius i tancats? Quines tecnologies solucionen millor aquest requisit?

 

Relat estratègic

relat_estratègic

En el darrer post vam veure la necessitat que les empreses i organitzacions tenen de definir una nova estratègia construint un relat estratègic que orienti i doni sentit al conjunt de les seves accions, canvis, aliances, relacions,… Els equips han d’entendre el relat estratègic, cal assegurar-se que cada membre de l’equip pot articular clarament el propòsit estratègic donant impuls i enfortint el nou enfocament.

Per construir el relat estratègic no hi ha res més pràctic que una bona teoria, en aquest cas una vella i bona teoria que passa per l’eix visió-missió-valors. Sovint he hagut de participar en aquest tipus d’exercici i és ara, al cap dels anys i de les diferents dinàmiques, que més valoro la seva utilitat essencial.

La visió representa una imatge clara del futur que ens imaginem; la missió té a veure en com convertirem la visió en una realitat; els valors son les guies de les nostres accions, conformen el criteri de veritat per decidir correctament. Una estratègia convincent i clara dirigeix i orienta les accions dels equips assegurant que tinguin un enfocament clar i connectat amb els objectius de la organització, la estratègia defineix les accions de la missió.

relat

Dur a terme de forma concisa l’exercici plantejat en l’esquema ens pot ajudar a validar la estratègia existent o a desenvolupar-ne una altra basada en les condicions actuals o imminents de la organització. Sigui com sigui, és responsabilitat dels dirigents poder construir una estratègia que expliqui una història convincent – relat estratègic – per assolir la missió plantejada i obtenir resultats significatius.