Posts Tagged ‘innovació’

4 tendències TIC edu a implementar

Les institucions educatives, universitàries i no universitàries, que vulguin ser presents en aquest sector han i hauran d’anar incorporant aquestes noves tecnologies en les seves metodologies de treball educatiu i de sistemes de gestió. La tecnologia ja ha canviat la manera com els estudiants aprenen i comparteixen informació i coneixements. Els telèfons i les seves apps, l’ofimàtica i les eines de producció multimèdia, els arxius al núvol, la gammificació de la experiència… els ha fet més eficients i proactius, viuen envoltats de tecnologia. 4 Tendències TIC edu a implementar son:

Apps. Disposar al telèfon mòbil d’un conjunt d’apps que permetin als diferents agents del sistema educatiu interactuar i gaudir d’informació i serveis de tot tipus és ja quelcom imprescindible.

Les aplicacions mòbils ja són eines indispensables per a l’aprenentatge, suposen la manera més convenient d’interactuar al llarg de tota la cadena de valor del sector: captació, matriculació, docència, avaluació, fidelització, alumni… I per a produir les diferents operacions acadèmiques i de gestió amb la màxima eficàcia i eficiència.

Anàlisi de dades. Es tracta de com l’anàlisi de dades pot donar suport als educadors per tal que aquests puguin desenvolupar programes educatius el màxim d’ajustats a les necessitats dels estudiants. El bigdata ens pot aportar informació sobre milers d’estudiants d’un mateix curs o d’un sol alumne en els diferents moments del seu procés d’aprenentatge. De fet, podria reunir dades de centenars d’escoles per proporcionar-nos una perspectiva global de l’educació.

Utilitzant eines bigdata seria possible detectar les respostes errònies en les avaluacions i oferir opcions i itineraris d’aprenentatge personalitzat a tots els estudiants que haguessin fallat la mateixa pregunta; o oferir feedback al professorat per a modificar els continguts en funció de la experiència dels alumnes… El bigdata també pot servir per donar sentit i connectar l’àmplia varietat de situacions, pot connectar punts d’informació entre estudiants d’orígens i circumstàncies diferents i estudiar la correlació entre el rendiment de l’educació i el medi on es desenvolupa l’estudiant.

3D Printing. La forma més ràpida i rendible de construir peces i prototips ja és a l’abast de tothom, sense sorolls i amb un manteniment fàcil i senzill.

Gamificació. El joc com a eina d’aprenentatge ja ha demostrat la seva eficàcia, permet als estudiants millorar el seu pensament crític, a resoldre problemes en equip, a col·laborar i comunicar. Ara és el moment dels jocs de realitat alternativa (ARG) i dels jocs multi jugador massius en línia (MMOG) aplicats a l’educació. Podeu trobar exemples aquí i aquí.

La innovació a les empreses neix a les aules

Les empreses i organitzacions on aniran a parar els estudiants d’avui segur que necessitaran innovar. Això de la innovació està ple de mites, però el que es segur es que podem afirmar que la innovació a les empreses neix a les aules.

És a les aules d’avui on cal començar a introduir el pensament innovador i anar conformant i descobrint el millor perfil de cada alumne. Els problemes als que hauran de fer front els hi exigiran ser capaços de treballar en equip i jugar diferents rols:

Els que empenyen. El motor principal, els més curiosos i creatius. Sempre mirant al futur per modificar i canviar el que els envolta.
Els que estiren. Els prudents, els que veuen les restriccions i repercussions de la implementació dels canvis
Els que aixequen. Els que són capaços de executar els canvis sense malmetre la organització, organitzats i orientats a procés

Innovació, pensament crític, creativitat… Són elements clau per treballar a les aules. Aquí van unes quantes idees força per orientar al professorat en la tasca d’ajudar als estudiants en l’adquisició d’aquestes competències:

Pensar. Prendre temps per pensar
Arriscar. Prendre riscos
Provar. Fer intents per diferents vies
Resoldre. Resoldre un problema quotidià senzill
Inspirar. Trobar què t’inspira
Aprendre. Especialment dels errors
Preguntar. Obtenir diversitat d’opinions de persones ben diferents
Obrir. Estar obert a noves idees
Dibuixar. Fer esquemes i compartir dibuixos dels problemes i solucions
Actuar. Posar en pràctica les idees
Cercar. Entrar als laberints, cercar sortides
Desafiar. Cercar companys de repte
Perseguir. La innovació cal anar a buscar-la, perseguir-la
Atrevir-se. Acceptar els reptes plantejats
Crear. Generar un ambient propici per a la innovació, normalitzar-lo
Envoltar-se. Fer immersió d’innovació per tots els canals
Compartir. Distribuir els resultats de la innovació
…/…

Les aules del segle XXI

L’impacte de la digitalització i d’internet al sistema educatiu és revolucionari i imparable. La orientació cap a la diversitat, el treball col·laboratiu, i l’aprenentatge autònom són els nous vectors força. El terreny de joc d’aquests són les aules del segle XXI

A les aules del segle XXI el centre és l’estudiant, com aprèn.

A les aules del segle XXI el professor no és el savi, en un mentor que guia als estudiants per a que descobreixin les diferents possibilitats i estableixin raonaments

A les aules del segle XXI es requereixen noves habilitats i competències per als educadors i per als alumnes

M’esgarrifo quan escolto dir a determinats gurus que no cal ensenyar continguts, que tots caduquen i que es poden trobar tots fàcilment a la wikipedia, que el que cal es centrar-se en les habilitats digitals, en la emprenedoria i en la capacitat d’adaptar-se i aprendre constantment,… Mitges veritats, massa “líquid” i relatiu tot plegat. El conjunt d’assignatures STEM (ciència, tecnologia, enginyeries i matemàtiques) semblen centrar els esforços mentre que les humanitats cada cop tenen menys presència.

Però a les aules del segle XXI els continguts són importants i encara s’han d’ensenyar i d’aprendre, formalment es construiran com una barreja d’habilitats i coneixements en:

Alfabetització digital: la capacitat d’editar, llegir i escriure en espais físics i en entorns digitals. Això inclou àrees tradicionals com la gramàtica, la retòrica, el procés d’escriptura, l’oralitat, les llengües clàssiques…

Reconeixement i recerca de patrons i models: descobrir com i per què els patrons emergeixen per tot arreu: a la gramàtica, a la literatura, les matemàtiques, la música, els estudis socials,… la capacitat d’identificar, avaluar i sintetitzar idees i punts de vista diferents

Sistemes, tot està fet de sistemes i, aquests de peces. Totes les àrees de contingut tradicionals són, per definició, sistemes.

Disseny. El pensament creatiu i crític com a eix de tot i aplicable a totes les àrees de contingut.

Ciutadania. Interdependència i vertebració comunitària. Metodologies com l’aprenentatge servei digital són un bon exemple d’aplicació a qualsevol àrea de contingut.

Bigdata. Les dades jugaran un paper clau a l’educació. Podem aprendre a reconèixer i utilitzar informació en formes tradicionals i en formes digitals.

Filosofia. El Pensament a partir de les idees tradicionals a les àrees de contingut com l’ètica, la literatura, la poesia, les arts, les humanitats… D’estudiants interessats en trobar les respostes correctes a estudiants que intenten pensar sobre el sentit de les preguntes i de les respostes i de la seva relació i impacte en la realitat o en qualsevol àmbit en el que estiguin treballant.

Eines pel lideratge i la cultura a les organitzacions

La supervivència de les empreses passa per ser capaços d’activar eines pel lideratge i la cultura a les organitzacions. Per fer de la cultura quelcom central en les organitzacions cal que ens assegurem que:

Dediquem prou temps i diners per garantir una visió compartida amb el conjunt de persones de l’equip. La cultura depèn de que siguem capaços de crear i mantenir aquesta visió compartida. Per fer-ho ens cal compartir un relat que expliqui:

On som (anàlisi de la realitat, intorn i entorn)
On volem anar i a fer què (possibilitats que se’ns obren i podem activar)
Per què volem anar-hi (propòsit)
Com arribarem (estratègia)
Qui farà què i quan (execució)
Com ens orientarem (eines per mesurar el camí i les fites)
Com prendrem les decisions i quines conductes volem (valors)

Vivim els valors, de com els vivim en depèn la cultura de la nostra organització. Les contradiccions entre valors i accions son mortals per la cultura de la organització. És preferible optar per un model d’ètica de mínims amb uns continguts bàsics: autonomia, equitat, solidaritat, respecte, diàleg, dignitat, no maleficència.

Siguem accessibles i propers. La millor manera de garantir la legitimitat de la cultura i del lideratge passa per estar allà on és l’acció, veure, tocar, escoltar i compartir impressions i idees amb els equips.

Créixer i crear avantatges competitius transitoris exigeix lideratge i capacitat de canvi. És imprescindible que:

El rei no vagi despullat. Cal partir de l’anàlisi d’un mateix, saber què no estem fent que hauríem de fer i què ens cal deixar de fer. Cal demanar als altres opinió respecte de com millorar i atrevir-se a fer quelcom que ens faci “por”.
Millorem les relacions, la forma com ens relacionem, la nostra capacitat de connectar emocionalment, la manera en la que mostrem el nostre compromís.
Canviem la organització. Ens hem d’atrevir a pensar diferent i ser creatius i obrir aquest procés a la resta de l’equip, no executaran cap canvi si no se’l fan seu. Hem de garantir una bona metodologia i sistemes i procediments de treball per conduir – no controlar, no es pot – el canvi i l’equip

El lideratge ha d’entendre el desig de significat de les persones del seu equip, la necessitat que tenim d’establir un compromís en quelcom més gran que nosaltres, de posar més pes en el “per a nosaltres” que en el “per a mi”. De la necessària autenticitat del relat, del compromís i intenció de canvi per trobar sentit al treball de l’equip i al propi. El líder ha de tenir cura i fer créixer el jardí.

Experiència de client i creació de nous productes

La conversa amb el clients ha canviat, la experiència de client i creació de nous productes és cada cop més complexa. No existeix un entrenament formal per resoldre aquest repte, tradicionalment les empreses han utilitzat el mètode d’assaig-error per anar aprenent als llarg dels anys com dissenyar la experiència de client i com crear nous productes.

Els clients estan molt ben informats i connectats. Gràcies a Internet i les xarxes socials tots tenen veu, i les empreses poden aprofitar aquesta oportunitat per escoltar el que diuen i oferir-los productes i serveis més diversificats i personalitzats.

Aquest sembla ser el camí imparable cap on anem, els clients demanaran nous serveis, el disseny de la experiència de client serà clau per a la seva satisfacció i fidelitat, i passa per:

Personalització. Des dels electrodomèstics, fins la roba, tot. I si el que els clients necessiten és realment únic, s’ho poden fer o imprimir ells mateixos

Privacitat.Els consumidors generen dades en cada moviment que fan, al fer ús de les seves targetes financeres, de fidelització de les diferents marques, al participar en les xarxes socials,… Els consumidors decidiran quina part voldran mantenir de forma pública i quina de forma privada, i pagaran per aconseguir-ho.

Omnicanal. Les empreses faran servir tots els canals per poder vendre els seus productes i serveis, un servei al client totalment fluid que farà possible satisfer les demandes instantàniament des d’un tweet.

Co-creació. Els clients volen estar involucrats en el procés de disseny dels productes i serveis.

Ruptures d’estoc. Mai no hi hauran. La convergència de dades, la digitalització, la Internet de les coses,.. permetrà predir les comandes i evitar la decepció de la no disponibilitat de producte. És més, arribaran en trenta minuts.

Automatització. Les botigues, els supermercats, els petits minoristes permetran un autoservei intel·ligent, l’automatització de la experiència sense necessitat de caixer. Les dades dels clients a l’abast dels minoristes presencials també seran aprofitades per millorar la experiència d’usuari i augmentar les vendes i ofertes creuades; les botigues capturaran dades del nostre comportament i interaccions per tal de suggerir nous productes i oportunitats de venda. El empleats de la botiga accediran a informació dels clients quan s’estan aproximant a la botiga, accediran als seus gustos i preferències publicats a les xarxes socials i seran capaços de generar converses més ajustades i personalitzades.

Hi han uns quants criteris marc que poden ajudar en la construcció de nous productes i serveis, no hi són tots ni segurament son suficients per ells mateixos, però almenys ajuden a proporcionar un context per enfocar l’equip de treball:

Posicionament. La forma en com es parla del nostre producte i com nosaltres el descrivim genera un marc per a que els potencials clients puguin entendre la utilitat que representa per a ells, això condiciona la seva adopció i el seu ús. Si ens posicionem en una categoria ja existent ens farem més fàcils d’entendre per comparació amb d’altres productes. Una nova categoria exigeix dosis elevades de disrupció.

Experiència d’usuari. Establir com volem que es sentin els clients quan l’utilitzin, ser capaços de preveure i dissenyar cada interacció entre el producte l’usuari. Apple és el paradigma d’aquesta concepció, des de l’activació dels sentits quan manipulem un producte o entrem en una botiga, l’ús senzill del mateix, la interconnexió dels diferents serveis… Tot plegat configura la nostra experiència de producte i de servei i ajuda a generar el boca-orella que converteix els clients en els nostres millors venedors.

Utilitat. El producte ha d’ésser útil, ha d’ajudar a resoldre un problema afegint valor a les vides dels clients. A vegades el valor és funcional (una furgoneta), d’altres és social (un Ferrari, participació en xarxes socials,…). Els clients han de poder entendre immediatament l’utilitzat, fer-ne un us satisfactori i plaent, només així el faran servir al llarg del temps.

Senzillesa. Millor segmentar i enfocar. Els comandaments a distància tenen molts més botons dels que entenem i utilitzem. L’esforç per enfocar, saber treure el que sobra pot significar la diferenciació. Els millors productes són els que atrauen a clients que intenten resoldre un problema específic. Cal estar atents a com l’usuari utilitza el producte, conèixer l’ús real que en fa i preveure les ajudes necessàries per a garantir l’ús correcte conforme al disseny previst.

Resoldre millor els problemes. La innovació de producte s’enfoca a resoldre millor que altres els problemes existents. Problemes que la gent ja està intentant resoldre, Zappos ven sabates, cap novetat, però ho fa oferint un servei molt millor que la resta.

Competidors i substitutius. Rellotges, càmeres de fotografia i vídeo, han trobat un gran competidor en… el telèfon. La digitalització ha canviat la manera en que hem d’estudiar les categories de producte de les diferents indústries i la estratègia de màrqueting a seguir.

Set obstacles per a la innovació a les escoles

L’equip de Digital Promise , en unes recents jornades de treball amb agents del sector educatiu ha identificat set obstacles per a la innovació a les escoles.

1) Obstacles que impedeixen que el sistema educatiu estigui basat en les competències. Per fer front a aquest problema proposen:

Crear i posar a disposició de les escoles recursos educatius basats en competències, com per exemple: rúbriques, millors pràctiques, eines d’investigació…
Crear una solució tècnica (aplicació tic) per al seguiment flexible de les competències i crèdits acadèmics.

2) Dificultats de lideratge i empoderament del professionals de l’educació per a fer efectius els canvis. Les solucions a aquest problema passarien per:

Crear un marc de desenvolupament professional des d’on acompanyar als professionals amb diferents recursos

3) La resistència cultural al canvi, i més al canvi de base tecnològica. Les propostes de solució inclouen:

Identificar líders empresarials i crear associacions escola-empresa
Identificar noves formes de compartir innovacions i millors pràctiques d’experts en TIC amb els agents del sector.

4) Manca de flexibilitat pressupostària per fer front a la sostenibilitat i escalabilitat de les innovacions. Cal ser molts creatius en aquest apartat:

Construir relacions i aliances de servei que generin nous ingressos o incentius per a les empreses a col·laborar en les innovacions educatives
Cercar millor preus i costos trobant solucions més creatives
Lideratge valent per prendre riscos i donar suport als canvis necessaris per poder finançar la innovació

5) Desenvolupament de la carrera professional dels educadors per a que siguin capaços de dur a terme experiències d’aprenentatge personalitzades i efectives amb els seus estudiants. Cal:

Dur a terme un benchmarking amb altres sector i identificar bones pràctiques a incorporar al món de l’educació
Crear una comunitat de professors des d’on poder accedir a ajuda en tot moment
Crear carreres personalitzades de dessenvolupament per a cada professor
Generar aliances universitat-escola i recorreguts de certificació pràctics i alternatius als rígids models actuals.

6) Manca de procediments estàndards per mesurar , seleccionar i controlar el contingut digital. La solució a aquest problema inclou:

La creació d’un “mercat” o base de dades compartida per ajudar als educadors a identificar, avaluar i crear continguts digitals
Involucrar als estudiants en l’avaluació dels continguts digitals
Fer proves pilot amb diferents conjunts d’escoles per avaluar continguts, sistemes d’avaluació i d’emmagatzematge dels diferents continguts digitals

7) Els mètodes d’ensenyament actual no compromenten suficientment als estudiants per a que es facin responsables del seu propi procés d’aprenentatge. La resposta per crear una cultura d’aprenentage pot passar per:

Aprofitar Internet per crear eines i recursos que ofereixin estratègies innovadores per involucrar els estudiants
Grups de treball dins les escoles per avançar en l’autèntic aprenentatge, per a construir una visió compartida en relació a l’aprenentatge
Suport al professorat per entendre i practicar noves estratègies d’aprenentatge

Tretze males pràctiques educatives

Avui portem a debat un conjunt de tretze males pràctiques educatives heretades que ens hauríem de plantejar anar abandonant, o algú s’imagina que d’aquí uns anys encara es podran continuar veient a les nostres escoles?

1) Mesurar el progrés per nivells de grau, de forma incremental passant els estudiants d’un curs a l’altre agrupant-los per la seva data de “fabricació”. Les revàlides maratonianes de final de curs són les que han de configurar la organització escolar?

2) Tenir perjudicis respecte el contingut generat en xarxes de col.laboració a Internet; per exemple, la Wikipedia, tot i que té molts més controls, filtres i actualitzacions d’informació que d’altres fonts tradicionals.

3) El calendari escolar i les vacances no tenen sentit. Per què cal descansar durant tres mesos del fet d’aprendre a escriure, llegir, pensar… Els talls d’estiu i d’hivern separen l’aprenentatge de la vida quotidiana d’una manera massa radical.

4) Tancar l’escola respecte del seu entorn. L’escola no pot estar separada i aïllada, cal que estigui relligada amb la comunitat en la que està inscrita, l’èxit educatiu reclama una visió comunitària, de participació i col·laboració amb el teixit associatiu dels barris, pobles i ciutats.

5) Creure i fer creure al professorat que són els únics responsables de la planificació, gestió, control, docència, recerca,… i no dotar al sector educatiu d’eines i capacitats organitzacionals, de lideratge i de management de les escoles.

6) Convertir el contingut en norma. És a dir, orientar l’acció a l’aprenentatge d’un contingut determinat… que caducarà… en comptes d’orientar l’acció a produir pensament, opinió i criteris propis. La orientació a les dades a deixat de banda les emocions que impulsen l’aprenentatge.

7) Les polítiques de formació de professorat estan globalment poc dotades, però, a més, tampoc tenen en compte recursos que es poden trobar a la xarxa i sense cap cost directe pels administradors educatius públics o privats.

8) El butlletí de notes com a eina per a comunicar als pares el progrés dels fills. És un llenguatge que ells entenen, doncs l’han viscut, però es un reduccionisme respecte el que representa l’educació avui. Amb sort es fan dues reunions de pares l’any amb índex d’assitència insuficients.

9) Prohibir l’ús de mòbils i tablets enlloc d’integrar-los en l’aprenentatge.

10) Probes estàndards per a tots. Quants estudiants brillants es perden pel camí?

11) Escoles de mil o més estudiants. Cap una industrialització de l’aprenentatge?

12) No tenir en compte el concepte de digitalització de la ciutadania. Ensenyar als estudiants de manera diferents de com ells viuen no és natural, la digitalització s’ha d’integrar plenament en procés d’ensenyament-aprenentatge.

13) Matar la creativitat quan fem fugir als estudiants de les seves pròpies observacions i experiències; quan qualifiquem els seus resultats sense un feedback personalitzat; quan anticipem les demostracions enlloc de provocar que ells les descobreixin per sí mateixos; quan posem exemples enlloc de definir problemes, quan posem per davant els aspectes formals respecte als expressius i originals; quan no definim i limitem el terreny de joc per expressar la creativitat, cal un focus; quan donem respostes i suggeriments enlloc de fer preguntes i ensenyar mètodes d’experimentació de resolució de problemes; quan sobre protegim als estudiants per a que no cometin errors.

set idees per transformar l’educació

Fa uns mesos, experts en educació de tot el món van coincidir a l’Equinox Summit en un conjunt de set idees per transformar l’educació.

Abandonar l’aprenentatge basat en la memorització de fets, dades i xifres i centrar el focus en la capacitat de resoldre problemes i el desenvolupament del pensament crític.
Generar un clima de treball d’equip, barrejant estudiants de diferents edats, habilitats i interessos.
Fomentar l’aprenentatge mitjançant projectes interdisciplinaris i amb col·laboració amb el teixit associatiu que envolta l’escola, en clau comunitària.
Avaluar de forma qualitativa i personalitzada les habilitats i competències dels estudiants enlloc dels exàmens estàndards.
Gestionar i donar veu a la comunitat educativa, co-crear el marc i el projecte d’aprenentatge tenint en compte al professorat, pares, estudiants, polítiques educatives.
Empoderar a estudiants i professorat per a produir canvis i noves idees en un entorn de proves pilot de manera que desenvolupin la seva confiança i la capacitat de prendre riscos.
Ajudar al professorat a canviar el seu rol, des d’un paper d’orador a un d’entrenador i facilitador que ajuda als estudiants a desenvolupar el seu coneixement i habilitats.

Aquestes idees per transformar l’educació demanen i necessiten d’una redefinició de les habilitats essencials per a l’aprenentatge per tal d’assegurar l’assoliment dels objectius i l’èxit dels estudiants:

a) Pensar i fer de manera crítica. És a dir, la capacitat d’investigar, analitzar, gestionar projectes, resoldre problemes,…

b) Creativitat. Construir relats i històries, aplicar el disseny a les diferents solucions, generació de nou coneixement,…

c) Col·laboració. Treballar de forma cooperativa, connectada, generar consens, ser capaç de treballar en equip i construir comunitats,…

d) Transculturalitat. Coneixement i comprensió des de diversos punts de vista ètics i culturals, diferents cultures organitzatives,…

e) Comunicació. Capacitat i domini de les diferents eines i tecnologies per fer un ús efectiu dels media.

f) Computació. Ús efectiu i competent d’eines i programari de coneixement i dispositius electrònics.

g) Gestió de la pròpia carrera. Tensió per a l’aprenentatge al llarg de la vida, cap el desaprendre i aprendre constant.

onze idees per a la innovació i el management educatiu i quatre per a la captació de recursos

En altres posts ja hem parlat de la necessitat d’enfortir la innovació i el management educatiu, d’utilitzar eines, tècniques i recursos de gestió d’organitzacions per millorar l’eficàcia, l’eficiència de les institucions educatives. Ara abordem onze idees per a la innovació i el management educatiu i quatre per a la captació de recursos.

En Brian Solis ha compilat un conjunt de trets recurrents que caracteritzen les organitzacions més innovadores i exitoses, i que de ben segur poden tenir un correlat com a idees per a la innovació i el management educatiu:

Articular una visió inspiradora. No es pot moure una institució en cap direcció sense disposar d’una visió motivadora i articulada.
Crear un equip d’innovació. L’equip de gestió de la innovació és el responsable de planificar i implementar els canvis en la organització, facilitant el creixement i fomentant un ambient creatiu.
Promoure la mentorització inversa. Connectar els educadors més joves amb els més antics i experimentats, fomentat l’enteniment i la mútua empatia per generar col·laboració entre les generacions dispars dels membres de l’equip.
Optimitzar la presa de decisions. Es tracta d’evitar al màxim l’estrangulament de la creativitat. Cal avaluar les rutes per a que les idees puguin aflorar i ser considerades, desenvolupades i expandides a tota la organització
Invertir en les persones i els processos. Invertir en la formació de l’equip i en el mapeig dels processos és clau per a generar un entorn col·laboratiu i creatiu.
Aplicar les TIC com a element facilitador. Les TIC al servei de la visió, com a un instrument al servei del propòsit de la organització dels seus objectius.
Incentivar les idees i el risc. Aplaudir i reconèixer les actituds valentes, les idees sovint són valentes i viuen en ecosistemes fràgils. Cal recompensar el risc d’atrevir-se a pensar diferent i atacar frontalment la por al càstig o al ridícul.
Desenvolupar el pensament creatiu i la col·laboració. Cal donar temps i espai adhoc setmanal per aprendre i desaprendre alguna cosa o desenvolupar algun nou concepte, ja sigui dons la feina o fora, en xarxa, utilitzant eines de col·laboració. Es tracta de reunir persones que comparteixin passions i interessos comuns dotant-los d’espai i temps.
Premiar les contribucions. Cal reconèixer explícita i formalment les persones que van més enllà, que assumeixen riscos. Són el model a seguir.
Assaig/error. La por al fracàs contribueix a l’aversió al risc; fracassar no ha de portar connotacions negatives, es tracta de detectar els errors, corregir i seguir endavant. S’ha de fugir de les rutines. Comunicar els èxits i els fracassos és la única manera d’aprendre com a organització.
Gestió responsable. Rendir comptes és fonamental, la direcció també es mesurada per la seva capacitat de cultivar idees, d’estimular la imaginació, de fomentar la col·laboració. No és gens fàcil construir i mantenir una organització; els administradors han de respondre per com es promouen les idees cap a la pràctica en programes concrets; els líders, lideren. Però tots dos rendeixen comptes.

L’altra punt dèbil per excel·lència és la captació de recursos, les institucions educatives no estan ben finançades, necessiten aprendre a captar recursos, i en un món digital poden inspirar-se en les tècniques del màrqueting digital d’acord amb els següents passos:

Crear la comunitat de defensors del propòsit. Els experts en màrqueting coneixen la importància dels prescriptors i defensors d’una marca determinada. Amplien l’abast i generen forts corrents de viralitat a fent boca-orella. Una institució educativa pot obtenir els mateixos beneficis, en paral·lel a la recerca constant de fonts de subvenció cal començar a crear proactivament una comunitat d’entusiasmats amb el propòsit de la institució. Aquesta comunitat – motor de la campanya- es pot categoritzar en tres segments diferenciats:

a. Promotors. Persones que compartiran la campanya de captació de fons a través del correu electrònic i les xarxes socials. Son els altaveus.
b. Recaptadors. Persones que demanaran donacions a amics i familiars en nom nostre
c. Donants. Els que es comprometen a donar fons.

Enfoc narratiu. Explicar el relat de la nostra institució i el seu propòsit és clau, impulsa la comunicació i el màrqueting per a la captació de fons. Cal explicar una història convincent, explicant els serveis que ofereix la institució i el seu impacte. Les històries donen context i significat a les dades, permeten connectar emocionalment amb la institució.
Mesurar. Cal implementar eines de tracking per optimitzar els resultats i veure quines accions i canals funcionen millor: mails, presència a facebook, el propi site i la plana de campanya, els nivells de donació,…
Captar audiència. La creació d’una comunitat és un procés llarg. Disposem d’un públic d’accés directe i d’un altre amb el que volem connectar per ampliar la nostra audiència. Podem identificar perfils influenciadors – perfils socials i de mitjans amb gran audiència, líders de comunitats,.. – per captar la seva atenció cap a la nostra causa i incrementar així el nostre nombre de seguidors.

9 idees per canviar i millorar les escoles

1) Per canviar i millorar les escoles, les podríem començar a imaginar diferenciant el “locus” del “situs”, és a dir, la seva col·locació i la seva situació. Estem en un determinat “locus” dins del medi i en un determinat “situs” respecte les altres coses dins el medi. No hi ha situació possible sense col·locació, però una mateixa col·locació pot donar lloc a situacions molt diverses.

Ens podríem imaginar escoles incrustades i relacionades amb el seu entorn, sense murs ni tanques; ens podríem imaginar aules diferents, també sense parets ni límits estàtics. Les aules modernes no seran com les que recordem, en termes d’art s’assemblarien més a un quadre abstracte en el sentit de quelcom ric, viu , creatiu, en moviment – i per tant, desenfocat- , estimulant, en evolució constant.

2) Podríem deixar de funcionar sota el paradigma de la industrialització que anomena Ken Robinson, i abandonar una sistema que funciona –literalment- a tocs de pito i sirenes per avisar-nos del moment en el que hem de començar a aprendre o deixar de fer-ho. Sembla un xic artificial i obsolet pensar que l’aprenentatge es pugui detenir o iniciar automàticament a toc de timbre.

3) Podríem aprofitar les potencialitats del big data per a fer realitat la personalització del procés d’ensenyament-aprenentatge. Sabem que els estudiants són diferents i insistim a ensenyar i avaluar a tots de la mateixa manera. No té massa sentit i no és necessari continuar per aquest camí.

4) Podríem donar veu als estudiants i “co-crear” amb ells els activitats i plans d’estudi; el nivell de vinculació i compromís probablement augmentaria de forma considerable. El professorat pot acompanyar aquest procés dirigint el “partit” des de la banqueta, ja no cal que sigui ell qui marqui els gols, cal que acompanyi, assessori, orienti, doni eines per a que els estudiants descobreixin les respostes.

5) Un clàssic. “Men sana in corpore sano”. Què més afegir? En el darrer post ja fèiem referència a la relació entre moviment i coneixement citant el “Menó” de Plató. Els espais de migdia es podrien repensar en aquest lògica.

6) Podríem posar a l’estudiant al veritable centre de l’escola. El més important d’una escola són els seus estudiants, totes les decisions s’han de prendre des d’aquesta perspectiva, del que és millor per a ells, per al seu procés d’aprenentatge amb el màxim aprofitament de totes les oportunitats i recursos.

7) El professorat ha d’assumir que el sector està canviat, el món ho està fent. Acceptar que hi han canvis i aprofitar el moment per créixer professionalment, desaprendre i aprendre nous coneixements, cal estar oberts a aquesta perspectiva. Cal construir espais de recursos i eines compartides, espais de formació i acompanyament i mentorització del professorat. No hi han escoles millors que els seus professors i professores.

8) L’escola ha d’estar connectada amb el món, internacionalment. Els estudiants haurien de poder interactuar regularment amb estudiants d’altres països per contrastar i comprendre diverses perspectives. Les noves tecnologies ens ho posen més a l’abast que mai abans; a més, aquests treballs es poden publicar a la xarxa i obtenir feedback de tota la comunitat educativa; això ajudarà el seu pensament crític.

9) El professorat ha de treballar en equip i en xarxa; tot s’ha tornat massa complexa com per a que una persona tota sola pugui tirar endavant. Compartir continguts, eines, recursos,… és imprescindible. La cultura organitzativa de les noves escoles necessita de persones que treballin juntes amb metes, afectes i interessos comuns.

Acabem de parlar d’afectes, els sentiments existeixen. El professorat i personal de gestió de les escoles té sentiments. No veig manera d’abordar el canvi a les escoles sense pensar en els sentiments dels equips, podem fer veure que no hi son o que es resolen fora de la feina, però hi son.

Els canvis generen sentiments (l’ansietat és la primera resposta emocional al canvi), i el sector educatiu està canviant. Quan estem aclaparats per les emocions ens consta molt aprendre i desaprendre. El lideratge i direcció de les escoles ha de tenir una estratègia clara per a la gestió de les emocions dels equips; no podem esperar que el professorat faci la seva tasca de la millor manera possible sense donar el suport i acompanyament necessari a la gestió de les seves emocions. Educació i emoció van plegats.

Older Entries Newer Entries

ladislau girona

Ajudo les organitzacions en el seu desenvolupament estratègic i de negoci. Management, educació, Internet, filosofia, nonprofit.