Té futur el teu model de negoci?

ladislaugirona

Recentment he llegit una reflexió de Jeremiah Owyang al voltant de la necessitat de canvi en els model de negoci on ens explica que estem en temps disruptius, que els canvis en el món dels bits (Internet, desintermediació, noves intermediacions, sharing, socialmedia,…) estan començant a tenir el seu correlat en el món dels àtoms (comencem a compartir la casa, el nostre temps, diners,…).

Ja no necessitem els models tradicionals d’empresa per trobar hotel, taxi, restaurant… Apareixen noves iniciatives a la xarxa que ens permeten obtenir el que necessitem els uns dels altres.

Les empreses necessiten ajustar els seus models de negoci a les noves necessitats i desitjos del mercat:

ladislaugirona

Les persones volen un propòsit. Estudis de Deloitte mostren que els Milenials volen empreses que tinguin un propòsit i un clar enfoc social, no només que cerquin el benefici.  Simon Sinek ja ens ha explicat la importància del “per què?” per sobre de la del “què?” a l’hora d’explicar el relat de la nostra empresa. Martin Luther King no va aconseguir seguidors cridant “tinc un pla”, deia “tinc un somni”.

Entrega de béns i serveis a nivell local. Empreses com Uber, presents en més de 20 països i en expansió constant posen al nostra abast mitjançant una app un coche, un taxi… per resoldre les nostres necessitats de transport. Un clar exemple d’expansió global i servei local.

Personalització. Ara ja ens podem imprimir a casa els objectes que nosaltres mateixos dissenyem, o compartir els dissenys amb altres “makers”. Les expectatives d’obtenir béns i serveis fets a mida  i personalitzats cada cop seran més altes

Sota demanda. La velocitat d’entrega es clau, els serveis de localització a partir d’apps instal·lades en dispositius mòbils han fet créixer el mercat de lloguers, d’entregues i informació i serveis on demand a domicili, compreu un llibre a Amazon hi ho veureu.

Prosumers versus clients passius. Els clients tenen criteri, opinió i canal per fer valdre els seus desitjos respecte al preu, funcionalitats i dissenys dels béns i serveis que volen adquirir. Hi ha una conversa a la xarxa on les empreses necessiten ser presents i merèixer la participació.

La gent està connectada. Com a conjunt es comporten com una organització  en la que els seus membres – utilitzant les xarxes socials – obtenen el que necessiten els uns dels altres desintermediant a aquelles empreses tradicionals que ja no afegeixen valor.

Els mercats volen marques amb propòsit, que actuïn localment, que permetin la personalització dels diferents productes i serveis sota la demanda de cada client. Les empreses han modificar els seus models de negoci per satisfer aquestes noves necessitats del mercat o corren el risc de ser senzillament ignorades.

Des de la potència que els dona el món dels àtoms, el brick and mortar tradicional, les empreses necessiten incorporar ràpidament al seu model de negoci, les estratègies del món dels bits per generar atenció, rellevància i conversa amb els seus mercats i establir un fort i resistent ecosistema de clients.

 

 

 

 

Les 4 escoles de pensament estratègic d’empresa

ladislaugirona

 

El món del business strategy va créixer com a disciplina als anys setanta, des de  llavors ençà hem vist sorgir diferents modes de gestió que han anat contribuint al fracàs de molts negocis… A la fi, no es tracta tant d’anar cercant constantment noves teories de gestió que ens portin a l’èxit, com de desenvolupar una pròpia metodologia que sigui capaç d’aprofitar al màxim les nostres fortaleses i capacitats liderant els equips cap a l’acció.

 

Es pot parlar de quatre camps de pensament pel que fa a la estratègia de negoci i cada un d’ells fa una aportació interessant:

1) La estratègia com a posicionament. La idea principal es que les empreses guanyadores son aquelles que es centren en els mercats més favorables a partir d’un anàlisi de les forces externes que actuen en ell. Aquestes empreses son capaces d’explotar un avantatge competitiu. L’autor principal d’aquesta escola de pensament és Michael Porter, amb el seu llibre “Competitive Strategy”

 

 

2) La estratègia de concentració, els guanyadors són aquells que es centren en el que saben fer, en les seves competències principals. Uns dels representants d’aquest pensament son Gary Hamel, C.K. Prahalad  “Competing for the future”.

 

 

3) La estratègia com a excel·lència executiva. Per aquesta línia de pensament, els guanyadors seran aquells que obtinguin una avantatge competitiva a través de la qualitat extrema de les seves operacions. Un exemple el trobem al llibre “Reengineering the Corporation” de Michael Hammer i James Champy.

 

 

4) La estratègia com a adaptació. Els guanyadors seran aquells que puguin actuar de forma ràpida i creativa per tal d’adaptar-se als canvis. En aquesta línia de pensament cal destacar a Tom Peters amb el llibre “In search of excellence” i a Henry Mintzberg amb “The rise and fall of strategic plannig”

 

 

Conflictes i justícia a les aules

ladislaugirona

 

No sempre és fàcil la vida a les aules, i abans de caure en polítiques de tolerància zero que acaben amb expulsions d’alumnes que no  son necessàriament violents o perillosos, val la pena experimentar altres alternatives i pràctiques. La justícia restaurativa pot ser una d’elles.

La tesi fonamental de les pràctiques restauratives – aplicacions concretes de la justícia restaurativa – es que les persones fem canvis positius en aquelles situacions d’autoritat que compten amb nosaltres, es a dir, fer coses amb ells (els alumnes) , i no per ells o a ells.

Què caracteritza un bon sistema de restauratiu?

  • Dóna veu a la persona perjudicada
  • Participa en un resolució conjunta de problemes
  • Millora la responsabilitat
  • Es centra en el dany causat
  • Reconeix que les relacions són fonamentals per a la construcció de la comunitat
  • Construeix sistemes que aborden la mala conducta i el dany de manera que s’enforteixen les relacions

Les practiques restauratives canvien la forma en què les escoles pensen la disciplina i ambient escolar. L’eix comunitari desplaça el tradicional eix jeràrquic, emfatitza la responsabilitat de tots els membres de l’escola cap a la comunitat escolar.

 

ladislaugirona

 

A la pràctica escolar, les reunions  restauratives utilitzen el cercle com a metodologia, la intenció és posar l’accent en la comunitat, la construcció de relacions i l’increment de la confiança:

  • A les aules les cadires es col·loquen en cercle
  • Un facilitador – professor o estudiant – fa comentaris introductoris i sobre els acords que regiran el cercle
  • S’aborda un tema/conflicte, amb un estricte ordre de paraules
  • Els participants parlen sobre com es senten física, mental i emocionalment i de com es senten un cop acabada la dinàmica.

 

ladislaugirona

 

Set habilitats i molta filosofia

ladislaugirona

Tony Wagner, co-director del Harvard’s Change Leadership Group, ha detectat un “gap” entre el que s’ensenya actualment a les escoles i el que els caldrà als estudiants en un futur.

Això passa en bona part perquè molts dels treballs futurs avui encara no existeixen; però ens cal cal afegir altres factors: les continues reformes educatives, la necessitat d’una educació continua al llarg de la vida, l’impacte de la societat del coneixement en els estudiants, les diferents motivacions per l’aprenentatge que necessita la net-generation

Per resoldre aquest “gap” ens cal avançar en el desenvolupament de set habilitats clau:

  1. Pensament crític i resolució de problemes: com podem saber si una cosa es verdadera o falsa, quines coses son evidents i creïbles, com detectar el punt vista de qui ens parla i conèixer les seves intencions, com contrastar els punts de vista, com podem connectar models i idees, com generar escenaris alternatius i noves suposicions..
  2. Treball en xarxa i lideratge per influència
  3. Agilitat i adaptabilitat al canvi
  4. Capacitat d’iniciativa i emprenedoria
  5. Capacitat de comunicació oral i escrita
  6. Cerca, localització i anàlisi d’informació
  7. Curiositat i imaginació

He desenvolupat el primer punt dels set tant per “afecte professional” com per el convenciment que actua de condició de possibilitat de tots els altres i perquè en un entorn cada cop més complex a les empreses i organitzacions, el raonament crític és el que marcarà la diferència.

Ja hem vist que existeix una manca de sincronia – expressada en el conjunt de les set habilitats necessàries que els joves no tenen – entre el món de la educació i el món del treball.

El pensament crític i creatiu, la capacitat de resoldre problemes abstractes i estratègics, son cada cop més demandats per les empreses, això obre oportunitats a la filosofia. Empreses i filosofia poden semblar extrems oposats, però això pot estar canviant. La filosofia, amb el raonament crític, pot ajudar a qüestionar i repensar les certeses i premisses dels models organitzatius i de negoci.

Incorporant la filosofia al management podem obtenir una major comprensió dels valors i les lògiques de funcionament de les empreses i organitzacions. La filosofia, més que donar-nos respostes, pot qüestionar les nostres respostes i ajudar-nos a fer noves i millors preguntes, a gestionar millor la complexitat i ajudar-nos a prendre decisions correctes no només pel negoci, sinó d’acord amb les necessitats de la societat.

ladislaugirona

http://pleasandexcuses.com/2012/09/06/philosophy-major/

 

Centres d’excel·lència socialmedia

ladislaugirona

Com veiem en el dibuix, això del màrqueting (socialmedia en aquest post) i la innovació és tant crucial pel desenvolupament de les empreses i organitzacions que no es deixa reduir a les tasques d’un departament determinat, ja ho dèiem en el primer post. Doncs bé, amb el socialmedia passa el mateix, no és quelcom especialitzat i aïllat que puguem subcontractar o creure que es resol contractant un community manager; no, de cap manera. És una feina complexa i ha d’impregnar a tota la organització.

L’evolució dels estats de maduració del socialmedia en una organització passen en un primer moment per començar a escoltar i trobar converses rellevants; el segon moviment és el d’unir-se a la conversa que hi ha a la xarxa; a partir d’aqui, el tercer moviment passa per ser capaços d’implementar coherència i consistència, es a dir, processos de treball nous; el quart moviment és el d’integrar al client/usuari en tots els punts de contacte que tenim amb ell i ser capaços de generar innovació amb ells.

L’impacte d’Internet a les organitzacions és un impacte cultural, de canvi en les maneres de fer. Moltes companyies, enlloc de generar un nou i especialitzat departament per els temes socialmedia opten per crear centres d’excel·lència socialmedia per donar suport a la resta de l’organització. D’aquesta manera asseguren consistència en les guies de treball (línies editorials, de continguts, formats…), unificació de les eines i plataformes tecnològiques, mètriques i capacitat de resposta centralitzades, polítiques de formació dels equips…

ladislaugirona

 

Un món datificat

ladislaugirona:big_data

Un dels llibres d’aquest estiu ha estat ” big data, la revolución de los datos masivos” de Viktor Mayer-Schonberger i Kenneth Cukier.

La hipòtesi força del llibre es que la datificació del món canviarà la nostra preferència per la causalitat (voler saber el per què) per la correlació (saber què passa i què passarà). El gran canvi quantitatiu (tenir la nova capacitat d’obtenir TOTES les dades) provocarà un canvi qualitatiu. Les dades massives (big data) seran una nova font d’innovació i de creació de valor econòmic.

El primer pas va ser la digitalització, es a dir, fer que la informació analògica fos llegible pels ordinadors alhora que es guardava i tractava a costos molt baixos. Datificar és anar més enllà, es tracta de recopilar informació del món – de tot el que existeix al món – i transformar-ho a format de dades per poder quantificar-ho i alliberar el valor implícit d’aquesta informació.

A l’any 2004 Google va anunciar que volia posar a l’abast de tothom tots els llibres, per això va començar a digitalitzar i guardar totes i cadascuna de les pàgines de milers i milers de llibres. Google disposava d’imatges que les persones podien convertir en informació útil al ser llegides. El segūent pas va ser datificar tota aquest informació aplicant un programa de reconeixement òptic de caràcters (OCR) per identificar les lletres i paraules. El resultat vaser un text datificat enlloc d’una imatge digitalitzada d’una pàgina.

La datificació va permetre indexar el text, i, per tant, que es poguessin fer cerques en ell.

El big data té a veure amb tres canvis de mentalitat:

– Tenim la capacitat d’analitzar grans quantitats d’informació. Ja no ens cal acudir a una mostra aleatòria per poder fer prediccions. Podem tenir TOTES les dades.
– Ens podem permetre un cert desordre i imprecisió en el conjunt de les nostres dades, la gran quantitat compensa les imprecisions
– Busquem el què passa i no les seves causes

El món, en sí mateix, és datificable, tot es pot geolocalitzar, podem col·locar sensors a tot arreu, podem quantificar i recopilar el món sencer, podem rastrejar persones i objectes, podem saber s hi ha un embús de trànsit a partir del nombre de smartphones i la seva velocitat en un tram de carretera determinat, o saber el nombre de persones que hi ha en una manifestació.

La datificació també arribarà a les nostres experiències i emocions. Facebook datifica les nostres relacions; Twitter els nostres pensaments; Linkedin la nostra experiència professional…La informació datificada i correlacionada de la nostra presencia a la xarxa acabarà convertint-se en un indicador per poder tenir accés a préstecs en determinades condicions, per establir el preu de la nostra assegurança… Avui ja es fa servir la freqüència de tuits per estimar els ingressos de taquilla d’una estrena de Hollywood.

El món és informació. Aquesta informació en forma de dades es pot explotar i reutilitzar, el valor de les dades no disminueix amb el seu ús. El més essencial de les dades és el seu valor de reutilització; recopilar informació i saber trobar maneres de fer-ne un ús és esencial, aquest és l’actiu intangible més important de les empreses i organitzacions.

Per a les persones ens quedarà l’espai del que encara “no és”, del que encara “no ha estat pensat ni dit”, l’espai de la creativitat, de la intuïció i l’ambició intel·lectual. Torna Parmènides.

xarxa d’entitats d’acció social i comunitària

ladislaugirona

 

El passat dissabte 20 de juliol, després d’un any i mig de reunions i treballs,  una tretzena d’entitats d’arreu del país vàrem constituir la Xarxa d’Entitats d’Acció Social i Comunitària.

Jurídicament som una associació sense afany de lucre constituïda per entitats en contacte directe amb els seus territoris i realitzadores de serveis educatius, socials i comunitaris per a infants, joves i adults.

Som una xarxa independent orientada a enfortir i empoderar les entitats que, com les nostres, treballen en els seus barris, ciutats i territoris.

Som una xarxa d’entitats que vol treballar en xarxa, amb lideratges, experiències, coneixements i recursos compartits.

Som una xarxa lleugera en costos en sí mateixa, volem que els recursos arribin a les entitats i als seus usuaris directes, per això la nostra estructura en xarxa aprofitant al màxim les possibilitats de comunicació i coordinació que les noves tecnologies ens permeten.

Les entitats fundadores de la xarxa són les següents:

 

Associació JIS, joves per la igualtat i la solidaritat (L’Hospitalet)

Centre d’esplai La Florida (L’Hospitalet)

Club Infantil Juvenil Sanfeliu Sant Ildefons (L’Hospitalet)

Centre d’Esplai Xixell (L’Hospitalet)

Centre d’esplai Masia Espinós (Gavà)

Esplai Sant Feliu (Sant Feliu Llobregat)

Associació La Rotllana (Badalona)

Fundació Casal l’Amic (Tarragona)

Associació Trèvol (el Vendrell)

Atzavara Arrels (Tortosa)

Batibull (Girona)

Centre d’Esplai Eixida Camps Blancs (Sant Boi de LLobregat)

Centre d’Esplai Il·lusions (Palafrugell)

 

El proper mes de novembre farem la presentació pública a la ciutat de Girona, ja us anirem informant.

Capgirar la classe

capgirar la classe

A les “flipped clasrroms“, que podriem traduir com “aules capgirades” , els estudiants fan els deures i pràctiques  a l’escola i les lectures i visionat de materials pregravats a casa. D’aquesta manera, el professor pot donar un suport personalitzat  ajudant  a l’estudiant a fer els exercicis, reforçant així el procés d’ensenyament-aprenentatge.

 

 

Dedicar el temps de classe per aplicar els conceptes en forma d’exercicis i activitats pot donar moltes pistes al professorat en relació a la comprensió correcte dels mateixos per part dels alumnes.

Però preparar una “classe capgirada” requereix temps i habilitats tecnològiques; editar i gravar el contingut de forma que resulti atractatiu demanarà temps, encara que la corva d’aprenentatge incial es pot anar modulant amb una introducció pilot d’aquesta metodologia.

 

Per als estudiants també demana adaptació, han de passar d’un model on escolten conferències a un on el contingut està en altres formats – i sovint a la xarxa – i la tasca a l’aula es centra en el treball pràctic. Aquest model fa  a l’estudiant més responsable del seu aprenentatge, és més exigent amb ell.

 

Hi han un munt d’eines que poden ajudar al professorat a preparar les classes capgirades: flipped learning network, google drive, teachem, google docs, camtasia studio, edmodo, youtube, khan academy,…

En sel egüent vídeo el CDO de  Pearson sintetitza l’impacte de les tecnologies en el món de l’educació i la necessitat de canviar la manera com son les classes…