Les missions expliquen les intencions, es necessari disposar d’una intenció clara per desenvolupar la estratègia de les organitzacions; el nostre propòsit  no es redueix només a innovar, ho fem amb un objectiu i visió específica dissenyat al voltant de les necessitats dels nostres clients i usuaris. Es tracta d’imaginar-nos en què volem canviar el món i fer-ho sobre els nostres clients, millorar la seva vida de tal manera que no la puguin imaginar sense nosaltres.

Necessitem capturar, analitzar i integrar les idees, necessitats i desitjos dels nostres clients per garantir la nostra missió i el seu desenvolupament d’una manera sostenible. Per tal d’assegurar-nos l’èxit podem:

• Captar i integrar la informació sobre els nostres clients en el diferents canals de comunicació (correu electrònic, telèfon, xarxes socials, suport d’atenció, …) en els diferents cicles de planificació i desenvolupament.
• Analitzar les dades amb suport d’eines tic per poder valorar la seva satisfacció, alineació, participació, opcions preferides,…
• Introduir elements de col·laboració per involucrar als clients en el desenvolupament de noves iniciatives i mantenir-los informats de l’estat de les mateixes.

Un cop les nostres intencions han quedat establertes i explicites (ens podem ajudar de símbols que representin els valors subjacents de la missió) i hem pogut recollir el màxim de dades dels nostres clients, podem començar a crear amb ells noves innovacions:

• Ens poden aportar noves i valuoses idees de productes i serveis.
• Participen voluntàriament, estan interessats.
• Els podem explicar el marc de requeriments i necessitats de l’experiment d’innovació i establir els canals i formats de comunicació més adients.
• Ens caldrà activar un sistema de mètriques per mesurar el desenvolupament del projecte, els pics d’activitat, l’interès,…
• També cal activar un sistema d’incentius (una espècie de moneda social que els permet gaudir de més prestigi, reconeixement, funcionalitats, …) que reconegui els esforços i participació dels clients

Activar aquesta nova col·laboració i conversa amb els clients requereix disposar de l’equip de persones i eines tecnològiques tals que acompleixin els següents atributs:

• Accessibilitat. Hem de poder capturar idees de tots els racons d’una organització, tothom ha de poder participar fàcilment.
• Escalabilitat. L’hem de poder estendre i fer créixer.
• Transparència. La comunicació es la condició de possibilitat de la innovació, les idees ha de poder fluir amb llibertat. La comunicació efectiva i regular és el que fa arribar les idees a lloc. Els clients i usuaris han de poder expressar les seves idees, votar, compartir comentaris,…

Si les missions expliquen les intencions de les organitzacions, haurem de ser especialment curosos amb el nostre enfocament. Fem el que fem hem de ser coherents amb els valors i objectius de la nostra organització i reconèixer i recompensar aquelles persones (clients interns i externs) que amb el seu comportament exerceixen una influència positiva envers la intenció estratègica.

Hi va haver un temps – abans de la revolució industrial – en que les persones eren valorades pel coneixement d’un ofici, llavors van venir les màquines i es van fer càrrec del treball físic devaluant aquestes habilitats. A finals del segle XX la economia del coneixement va començar a consolidar-se, ara el valor consistia en el coneixement especialitzat; les empreses havien de convertir-se en  organitzacions d’aprenentatge.

Avui estem passant d’una econòmica del coneixement a una economia de la informació. Al finals dels seixanta Peter Drucker va introduir el concepte de “economia del coneixement” per explicar com es creava valor a partir de coordinar el treball d’especialistes altament  capacitats, aquest treball consistia en crear nous coneixements. Però l’aparició i ús del big data supera la rendibilitat de milers d’especialistes treballant coordinadament; el seguiment de la grip que va fer Google va permetre correlacionar els termes de cerca amb els brots de la grip amb més velocitat que mai.  Les màquines estan aprenent a reconèixer els patrons i convertir-los en informació processable. En els inicis del segle XXI hem començat una nova revolució, les màquines estan començant a fer-se càrrec de tasques cognitives. Torna a redefinir-se el paper de les persones i de les organitzacions d’aprenentatge.

En l’era dels algorismes ens cal passar de la planificació estratègica a la estratègia bayesiana. Fins ara la estratègia era planificació, es tractava d’arribar a formular un pla i després executar-lo. Massa lent avui en dia. L’èxit té més a veure amb el temps i el lloc (el nostre locus i situs) que amb un determinat pla. Passar d’un paradigma de falsa seguretat a un enfoc orientat a examinar dades i conformar-nos amb resultats capa cop menys dolents. La mera extrapolació de dades històriques no és suficient, ens caldrà examinar les noves dades constantment i a mesura que aquestes estiguin disponibles, a ser possible tant bon punt succeeixin.

Tradicionalment assumíem que el coneixement augmenta amb l’escala. Avui el coneixement que tenim no es tant important com al que podem accedir. Un nou entrant al sector – amb un valor en borsa d’actius intangibles superior al de moltes empreses grans i consolidades –  pot competir amb nosaltres aprofitant la fabricació, finances, màrqueting, dades…. del núvol. Cada cop més la estratègia té a veure amb les nostres connexions, el nostre ecosistema de relacions, l’accés a nova informació i coneixements i la nostra capacitat per adaptar-nos en temps real. Mentre que els ordinadors es faran càrrec de les tasques, el paper de les persones es centrarà cada cop més en la cura de les altres persones. Les habilitats socials seran tant importants com les tecnològiques.

Aquests dies hem inaugurat una nova línia de metro automàtic; el avions ja no es piloten com quan van començar, ara els ordinadors dels avions es connecten amb bases de dades per ajustar paràmetres de milions de vols similars. Els pilots dirigeixen el rumb, la velocitat, la gestió del coneixement i el control en casos d’emergència. Fa anys vaig assistir a una conferència d’un reputat directiu, ens va explicar quelcom que en aquell moment – i ara també- em va semblar un mal acudit, ens deia que en el futur les empreses només tindrien dos treballadors, un home i un gos. L’home per donar de menjar al gos, i el gos per a que l’home no toques res.

En l’era industrial les organitzacions dirigien el treball, en l’era algorísmica les organitzacions d’aprenentatge s’han de centrar en la passió i el propòsit.

El design thinking a l’escola pot ajudar a incrementar i enfortir la vinculació  i participació dels estudiants, estructurar les interaccions d’equip d’educadors, incrementar la creativitat i alinear l’organització envers uns objectius i resultats concrets.En el món de l’educació generalment no es tracta als “usuaris”, els estudiants,  com es fa al món de l’empresa quan s’investiguen els factors que incideixen i expliquen la vinculació i fidelització a una marca, un producte o uns serveis. Senzillament s’assumeix que la seva desvinculació te a veure amb que no es preocupen per l’escola o no tenen somnis a llarg termini.

Potser podríem començar per preguntar als estudiants sobre com millorar la seva experiència acadèmica, i escoltar el que ens responen. Si l’equip d’educadors fa explícit i evident que valora les perspectives dels estudiants i que algunes idees son recollides i s’utilitzen a l’escola, probablement augmentarà l’entusiasme, vinculació i participació dels estudiants.

El principal repte és el del canvi cultural a les escoles, cada escola te la seva cultura, el repte és el d’aplegar al voltant d’una missió i visió al conjunt de professionals per a que la facin realitat amb paraules i amb fets cada dia. Es tracta d’estar disposat a aprendre del procés i atrevir-se a pensar diferent. L’aprenentatge al llarg d’aquest procés es tant important com la recerca de solucions, però per a fer-ho possible els educadors necessiten de suport per compartir els dubtes i errors sense passar vergonya, un mentor que els ajudi a tenir èxit, ja que la seva primera obsessió i ocupació es la tasca diària a les aules.

Iniciatives com la d’Izone als EEUU han desenvolupat protocols per adaptar els principis i solucions del design thinking al món de l’educació. Algunes de les principals tècniques són:

• “shadow a stakeholder”, es tracta d’entendre les necessitats en el flux de circumstàncies que l’envolten. Es genera una certa empatia al veure un problema des d’un altre punt de vista.
• “intercepcs”, entrevistes ràpides per captar el problema principal. Aquestes entrevistes, per exemple amb pares, es poden fer fora de l’escola. Els mestres es desplacen i entrevisten als pares en relació a les seves vides i a la participació a l’escola. Aquestes trobades fora de l’escola poden facilitar l’obertura dels pares al sentir-se més còmodes.
• “insight mad libs”, per aflorar pensament subliminals a partir d’un joc de completar frases.
• “Issues map”, generar mapes de problemes i les seves derivacions per agrupar el màxim d’aspectes i investigar les seves causes i efectes.
• …/…

Les solucions de gestió del món de l’empresa no són fàcils de traslladar al de l’educació, però de ben segur que el camí del disseny des de punt de vista de la perspectiva de l’usuari, l’estudiant, és el correcte. El design thinking a l’escola ens permet observar i escoltar per recollir totes les possibles necessitats, tasques, passos, fites del procés de l’estudiant i de la seva interacció amb els altres i amb l’escola.

Les empreses i organitzacions necessiten oferir experiències úniques als seus clients, per aconseguir-ho s’esforcen en obtenir informació d’ells reorganitzant les seves activitats – operacions diàries, estratègia, planificació-,  i col·locant al centre la voluntat de servei al client i la comprensió de les seves diferents necessitats.

Malgrat les promeses de la tecnologia i la digitalització per dur a terme aquesta tasca, no resulta gens fàcil avançar de forma segura i rendible; hi han però un conjunt d’elements clau que cal tenir en compte:

• Recerca i anàlisi. És necessari desenvolupar una visió integrada de la investigació del client, ja sigui qualitativa, quantitativa, etnogràfica, contextual, de tendències de comportament,… Els informes resultants esdevenen una síntesi centrada en el comportament dels clients.

• Identificar tipologies de client. Esbrinar els patrons que guien els diferents models de client per ajudar-los a aconseguir els seus objectius. Així podrem distingir el client-comprador del client-usuari o d’altres sub-tipologies amb diferents objectius i comportaments i orientar millor les nostres estratègies d’innovació, màrqueting i vendes.

• Ecosistema de clients. Desenvolupar un ecosistema de clients pot permetre a les empreses comprendre el mercat i les necessitats dels clients d’una manera nova, radical, com mai ho havien pogut fer. Un ecosistema de clients no és res més (ni menys) que l’alineació de la nostra empresa amb els clients, una xarxa orientada a donar suport i ajuda als clients per a que puguin dur a terme el que necessiten en cada diferent moment (un mateix client pot necessitar solucions diferents al llarg d’un mateix dia, setmana, mes…). Un bon ecosistema de clients conté tot allò que necessiten els clients per dur a terme una tasca concreta; està segmentat per audiències específiques; funciona com a element tractor per els diferents stakeholders de la empresa; és “clientcèntric”, l’hem construït totalment orientat a client.

• Mapa de l’activitat del client. Fer el dibuix del flux de la nostra entrega de valor als clients: quan ens descobreix, què avalua, com decideix comprar, el moment de la compra, l’ús que fa dels nostres productes i serveis, què explica a qui i on, quines emocions li desperta la nostra marca, com s’identifica amb nosaltres, quin nivell de satisfacció te,…

• Emoció. Les persones classifiquem les experiències en funció de la intensitat de les emocions produïdes en moments específics. El nostre inconscient associa els records del passat davant de nous estímuls, la primera resposta és emocional abans que racional. Són les emocions les que ens determinen a actuar, no pas la raó. Les emocions determinen la voluntat. És necessari establir com volem que es sentin els clients quan l’utilitzin els nostres productes i serveis, hem de ser capaços de preveure i dissenyar cada interacció entre el producte l’usuari.

• Mapa dels desitjos potencials dels clients. Es tracta de preveure escenaris del que probablement esperaran de nosaltres els clients. Les tècniques d’investigació qualitativa a dalt esmentades ens poden donar informacions rellevants.

Els clients necessiten valor i ser valorats per part de les empreses. Si som capaços d’ajudar-los a fer el que necessiten, ho explicaran a tothom i obtindrem la seva fidelitat a la experiència de treball amb nosaltres. Aquest magnetisme en les relacions es contagiarà a la resta d’agents que intervenen, conformant poc a poc, un nou marc d’experiències úniques.

Tots podem ser creatius, no hi ha persones no creatives, el que hi ha són diferents nivells de bloqueig a la nostra creativitat natural. La creativitat és quelcom que s’aprèn i es desenvolupa. El que succeeix es que les persones anem adquirint al llarg del anys un conjunt de barreres i bloquejos a la nostra creativitat:

Ja a l’any 1926 Wallas va establir un dels primers models del procés creatiu:

Una de les habilitats més importants per tenir èxit a l’escola i a la feina és la creació de noves idees que resolguin problemes; després s’han de portar a l’acció, però tenir idees funciona com a condició de possibilitat. Les idees no neixen per art de màgia, es poden crear condicions per connectar persones i ments utilitzant diferents tècniques per generar un munt d’idees:

• Brainstorming: La idea es crear un ambient on suspenem el judici i ens orientem a la quantitat d’idees generades pel grup.
  • Reunim al grup i definim el problema a resoldre amb la màxima claredat
  • Equipem a cada membre del grup amb un bona pila de post-it i un retolador per a que puguin dibuixar o escriure les seves idees
  • Compte enrere de cicles de 10 o 15 minuts
  • Cada cop que algú té una idea, el grup deixa de treballar per escoltar-la i es va iterant el procés. El ritme ràpid i sovint frenètic pot donar idees boges, d’això es tracta, a partir d’aquest punt cal començar a construir i convertir-les en realitzables.
• Scamper: A partir de les idees del brainstorming intentem refinar més les idees generades:
  • Substituir: llocs, coses, objectes, persones, procediments,…
  • Combinar: temes, idees, conceptes, emocions,…
  • Adaptar: idees d’altres contextos, temps, persones, situacions,…
  • Modificar: afegir quelcom a una idea o projecte per transformar-lo
  • Possibilitats: extreure les possibilitats ocultes
  • Eliminar: sostreure parts o elements del problema
  • Reordenar: invertir els elements, canvis en l’ordre i el lloc,…
• Mapes mentals: Molt visual i senzill d’utilitzar, molt útil per inspirar idees que d’altra manera serien difícils d’elaborar:
  • Descriure el problema e dos o tres mots i envoltar-ho amb un cercle
  • Pensar en paraules/conceptes relacionades amb la idea central, envoltar-les en cercles i connectar-les amb el centre.
  • Repetir el procés amb les idees de segon nivell

http://www.claver.fje.edu/ca/node/65

La necessitat de reconèixer el paper central de la creativitat a les aules té cada cop més consens i acceptació per part del professorat i dels dirigents educatius i governs. La raó principal és la convicció que en una economia global ens caldran ciutadans amb flexibilitat de ment i capacitat d’adaptar-se als canvis constants en el seu futur desenvolupament personal i professional.

Fins ara els problemes es podien definir be i resoldre amb experts que aplicaven coneixement especialitzat. Ara ja no hi ha prou; els problemes son de difícil definició i aprenem a resoldre’ls a mesura que anem avançant. La creativitat es fa centralment necessària per tal de trobar noves solucions, i malgrat això, pocs mestres es defineixen a sí mateixos com a creatius; la tendència és a situar la creativitat en funció del rendiment basat en les arts, com pintar un quadre, tocar un instrument, escriure un poema,… Aquesta idea de la creativitat contrasta amb una definició més àmplia de la mateixa com la capacitat que tenim de fer front a problemes difícils trobant solucions diferents i alternatives; la capacitat d’establir connexions entre dues idees prèviament no relacionades; la capacitat de pensar lateralment, tenint en compte simultàniament diferents solucions possibles.

Per a que el professorat pugui treballar la creativitat a les aules primer ha de desaprendre les seves idees el relació al que significa ser creatiu com a part del procés d’aprenentatge.

El professorat necessita poder innovar, ha de poder tenir “permís” per a fer-ho; s’han de poder prendre riscos en un món escolar amb una cultura orientada a resultats i exàmens. Amb el permís i suport necessaris el professorat pot començar a desenvolupar entorns d’aprenentatge creatius per als seus estudiants:

• Els estudiants prenen cert control del seu procés d’aprenentatge.
• S’incrementa el treball col·laboratiu i els estudiants s’avaluen entre si mateixos.
• El temps no funciona a cops de timbre, sinó que s’utilitza de forma flexible.
• Hi han espais estructurats i espais més lliures .
• Es modifica al relació professorat-estudiant, les expectatives són més altes, el professorat guia i acompanya, es fomenta el respecte mutu i les actituds de creativitat, flexibilitat i diàleg.
• …/…

Els elements principals de la creativitat que necessiten ser treballats a les aules son:

• La fluïdesa, productivitat, capacitat per elaborar un gran nombre de idees i relacions entre elles.
• La flexibilitat, capacitat per moure’s de posició, de donar respostes variades, de modificar les pròpies idees, de superar la rigidesa.
• L’originalitat, sentit de novetat, d’iniciativa, de curiositat, de cerca d’informació, de persistència.

Necessitem persones intel·lectualment curioses, que vegin coses diferents quan miren, que defugin els convencionalismes i amb capacitat de redefinir situacions i trobar nous encaixos de persones, conceptes, idees, projectes,..

Les maneres de pensar dels diferents membres d’un equip marquen la diferència de la seva eficàcia i eficiència. La tecnologia ens ajuda a treballar millor, però són les persones les que marquen la diferència.

Moltes organitzacions disposen d’un conjunt d’eines estàndard per tal de constituir i gestionar els diferents equips de treball: test de personalitat, mapes de competències, funcions,… En el moment de crear un equip es té en compte la personalitat dels membres, les seves habilitats, talent, experiència, coneixements, rol potencial de cada membre,…

Així doncs, disposem d’eines i maners d’esbrinar el que fan els membres d’un equip, el que és més difícil es saber com pensen. Si aconseguim que pensin junts segur que el seu rendiment serà molt més alt. En un recent article de la HBR, @MarkBonchek  i @elisaSteele plantegen una metodologia de dos passos per esbrinar les maneres de pensar dels membres d’un equip:

• Enfocament. El primer pas és identificar el focus de pensament. Va en direcció a les idees? Als processos? A l’acció? A les relacions? No són opcions excloents, però sempre trobarem un focus natural.
• Orientació. S’orienta cap a aspectes micro o macro, veu el panorama o es centra en els detalls? S’esbrina ràpidament davant de la pregunta directa: què et molesta més a a les reunions de treball?

Aquestes dimensions són complementàries a la personalitat, habilitats i rols tradicionals. De la combinació de l’enfocament i l’orientació obtenim les diferents maneres de pensar en qualsevol context.

L’eix de l’orientació descriu:

• El pensament explorador enfoca cap a les idees creatives
• El pensament planificador es centra en el disseny de sistemes eficaços
• El pensament “energètic” mobilitza a l’equip cap a l’acció
• El pensament connector construeix i enforteix les relacions entre els membres de l’equip

L’eix del focus explica:

• El pensament expert tracta d’aconseguir l’objectivitat i el coneixement
• El pensament optimitzador millora la productivitat i l’eficiència
• El pensament productor es concentra en els terminis i l’impuls necessari
• El pensament coach te cura de les persones i desenvolupa el seu potencial

Quan identifiquem els nostres estils millora la nostra col·laboració amb els altres i la nostra manera de pensar esdevé una eina útil per als membres de l’equip. La comprensió de la col·laboració a partir de les maneres de pensar i no només de les de fer pot ajudar als líders a millorar la gestió del canvi en les seves organitzacions.

😉