ladislau girona

Ajudo les organitzacions en el seu desenvolupament estratègic i de negoci. Management, educació, Internet, filosofia, nonprofit.

Posts Tagged ‘robots’

Conversa amb robots

Si la vida és una conversa, cada cop més és una conversa amb robots. El desenvolupament de la intel·ligència artificial i  la omnipresència de les interfícies i aplis de missatgeria ho faciliten.

La conversa amb robots creix molt ràpidament, l’habitat natural per a la conversa en robots té lloc en un munt de plataformes:

  • Apple Siri, l’assistent personal d’Apple integrat en el sistema operatiu IOS 10. Es relaciona amb llenguatge natural i pot gestionar peticions de l’usuari, cercar informació, fotos, fer trucades, reserves i pagaments.
  • Gogle Now i Google Assistant. La resposta de Google davant de Siri, un assistent en el món Android. A més de respondre consultes de l’usuari, fa recomanacions i prediccions respecte el que els usuaris podrien voler en funció del seu historial de cerca. També fa les tasques bàsiques dels altres.
  • Microsoft. Cortana  i Bot framework són les seves principals apostes. La primera és l’assistent intel·ligent per entorns Windows i Xbox, reconeix el llenguatge natural i fa les mateixes tasques que els altres, encara que promet més control de la privacitat de les dades. La segona és l’espai i eines que Microsoft ofereix per desplegar nous robots – nous serveis web – que interactuïn amb els usuaris en forma de conversa amb robots.
  • Facebook Messenger. Propietaris de WhatsApp i Messenger representen la plataforma de missatgeria més gran del món disponible per a qualsevol mòbil. Disposa d’assistència de llenguatge natural de manera que el robots aprenen contínuament de les converses i està enllaçat amb multitud de serveis de comunicació, tracking de compres,…
  • Amazon Alexa. Un assistent personal intel·ligent capaç d’interactuar amb diferents veus i dur a terme tot un conjunt de tasques: llistes d’encàrrecs, reproduir música, configurar alarmes i un munt d’accions d’informació i missatgeria en temps real.
  • Slack.  Ben posicionada com a plataforma de comunicació en el món del treball. Els robots de conversa de Slack són capaços de participar en grups de conversa, no només en converses un a un. Hi ha perfils d’usuaris que són robots i tenen les mateixes qualitats que els usuaris humans: fotos de perfil, noms, bios. Cada grup de treball pot crear els seus usuaris robot i encarregar-li tasques específiques per l’equip.
  • Line. El WhatsApp del Japó, on té un 80% de penetració en dispositius Android.
  • Telegram.  Amb un clar focus de seguretat i privacitat, xats encriptats. Hi ha usuaris robots, operats per programari, que tenen característiques d’intel·ligència artificial, poder recordar, connectar, jugar, buscar i transmetre ordres a objectes connectats a internet.
  • Twilio. Amb serveis de vídeo, veu, missatgeria, autentificació, connectivitat,…
  • Kik. És l’slack dels adolescents. L’utilitzen el 40% dels adolescents dels EUA.
  • Snapchat. El servei de missatgeria efímera adreçat a adolescents i joves.
  • WeChat. L’eina dominant a la Xina per missatgeria, pagaments, veu, intercanvi d’arxius,..

El robots són peces de programari conduïdes amb intel·ligència artificial amb la capacitat de conversar amb humans; encara no passen el test de Turing, però funcionen en mots nivells de missatgeria i comerç electrònic. La nostra conversa amb robots acaba de començar…

 

Robots o professorat

bots

Robots o professorat, aquest és el tema d’un recent article de Tony Bates que m’ha cridat l’atenció. Planteja el dilema de si la tecnologia ha de substituir al professorat automatitzant els processos d’aprenentatge o si l’hem d’utilitzar per a potenciar al professorat i estudiants. Sembla que la resposta podria passar per una solució híbrida i equilibrada.

El dilema robots o professorat neix als anys seixanta amb Skinner i les seves màquines d’ensenyament per reemplaçar al professorat. Als vuitanta Seymour Papert planteja un ús de la tecnologia que apoderi als estudiants, no que els ensenyi directament substituint al professorat.

Llavors va arribar Internet fent possible la interacció asíncrona – sense coincidència ni el temps ni en l’espai –  entre estudiants i professorat i entre els mateixos estudiants. Apareix un enfocament constructivista de l’ús de la tecnologia en l’educació. Es desenvolupen iniciatives d’educació on line incrementant la comunicació entre professorat i estudiants amb diferents intensitats d‘asincronia en la concreció de les seves metodologies educatives. Més tard neixen els MOOC’s, donant lloc a grans volums de dades pel que fa a l’anàlisi del procés d’aprenentatge i a una reactivació de l’enfocament adaptatiu del mateix amb l’aplicació d’intel·ligència artificial capaç de gestionar cursos massius. Torna a aparèixer el dilema entre robots o professorat, sorgeix un conflicte de filosofies i pedagogies; d’una banda la visió objectivista i conductista del món representada per l’automatització (una forma per reduir la despesa pública en educació i liberalitzar el mercat?); de l’altra, l’enfocament constructivista de l’aprenentatge col·laboratiu on line.

La tecnologia impacta en tots els sectors, també en el món de l’educació, però substituir al professorat per robots no millorarà l’aprenentatge en els aspectes clau necessaris al segle XXI: habilitats intel·lectuals d’alt nivell, pensament crític, innovació, creativitat, resolució de problemes complexos, treball d’equip, gestió del coneixement,…

Som animals socials i emocionals i aprenem de manera diferent al robots (per ara?). Hem d’utilitzar la tecnologia per permetre als estudiants més control i responsabilitat del seu aprenentatge, però l’automatització – en sí mateixa – no és la solució per al procés d’ensenyament-aprenentatge.