Posts Tagged ‘digital_literacy’

Els tres estadis de l’educador digital

estadis_digitals

Ja ha quedat establerta i acceptada la necessitat d’integrar de formà eficaç l’ús de la tecnologia al sistema educatiu. Per als educadors, la comprensió de com utilitzar aquestes tecnologies digitals determinarà el seu futur col·lectiu. És necessari que els educadors integrin aquestes noves alfabetitzacions digitals en els seus processos de treball personal, ens cal recórrer els tres estadis de l’educador digital.

El primer estadi és el de “conscientment incompetent” – sabem que no sabem –  (deixem de banda l’estadi zero en el que seriem inconscientment incompetents). En aquest moment es tracta d’omplir buits en un nivell d’habilitats i coneixements personals: administrar dispositius, utilitzar determinat programari. És el moment d’un cert domini digital en el que podem demostrar habilitats per l’ús de les tecnologies digitals i uns coneixements bàsics.

En el segon estadi ja som “conscientment competents” – sabem que sabem mentre pensem que sabem – . Ja estem alfabetitzats digitalment i apliquem aquests coneixements i habilitats en les accions i decisions que duem a terme. La tecnologia afegeix valor al nostre treball i forma part habitual del mateix i de les nostres relacions amb els altres educadors. El moment d’aquesta alfabetització digital es caracteritza per la comprensió i aplicació de les tecnologies de forma natural.

Arriba el tercer estadi, ja som “inconscientment competents” – sabem i no ens cal pensar-ho en cada moment per saber que ho sabem; semblant a la corba d’aprenentatge de la conducció d’un vehicle, en un determinat moment ja hem automatitzat les rutines – . Ja entenem el que vol dir ser digital i pensar en digital. La nostra conducta i comportament respecte dels altres i els nostres coneixements i habilitats tècniques, socials, legals ens permeten estar segurs en un món digital, som ciutadans digitals. Disposem d’una determinada saviesa digital que ens permet analitzar i avaluar en clau digital i de forma automàtica.

Per començar el curs ens cal donar uns primers passos per avançar en l’evolució dels tres estadis esmentats.

  • En primer lloc, començar per tenir cura de la nostra identitat digital, ara ja som un conjunt d’àtoms + bits. És coherent la nostra presència a Internet en les diferents xarxes amb la manera com ens presentem en el món físic? El món virtual és tan real com el món físic, el contrari del real no és el virtual, és l’irreal. Quan algú ens busqui on ens trobi per Internet hem de poder estar segurs de la imatge que oferim.
  • En segon lloc, la gestió del nostre flux de treball digital. Ens cal començar una dieta digital (en aquest darrer link trobareu un bon conjunt d’eines i recursos per començar). Per tal d’estar connectats i en constant moviment sense morir infoxicats, ens cal incorporar un conjunt de nous hàbits digitals que ens permetin estar al dia de les novetats, informacions i coneixements relacionats amb les nostres activitats de forma eficaç i eficient. Amb el permís d’Aristòtil, una nova manera de ser que incorporem a la nostra vida.

La feina l’educador  és educar; no és possible fer-ho sense estar connectat i en constant moviment i aprenentatge; un educador no connectat no fa la seva feina.

6 reptes TIC per a l’educació

El darrer informe Horizon fa referència a sis grans reptes per a les institucions educatives:

1. Formació i desenvolupament del professorat i personal de gestió. D’una banda, el professorat viu sota la pressió d’incorporar les TIC a les aules i no està globalment capacitat per a fer-ho, no disposa de les competències i habilitats digitals necessàries; de l’altra, manca un lideratge clar dins les institucions educatives per fer front al repte estratègic i de canvi cultural – que no només tecnològic – que representa la innovació educativa avui.

Tot plegat ens porta cap una deriva d’inversions infrautilitzades o mal utilitzades enlloc de fer-les servir com a palanques de canvi per a la innovació educativa i per incrementar el grau d’atractivitat i retenció de la atenció i interès dels estudiants.

2. Resistència al canvi. Totes les organitzacions generen resistència al canvi, les institucions educatives també. Només amb un fort lideratge i una estratègia definida es pot fer front a aquest repte. El món de l’educació pot anar a veure de les fonts del management per inspirar-se en els processos de gestió del canvi.

3. Disrupció a partir de l’aparició de nous models educatius. Totes les institucions educatives busquen la manera d’oferir els millors serveis educatius possibles, en certa manera, unes son competidores o substitutives de les altres. Els MOOCS estan tocant a la porta de les escoles, no només de les universitats, de fet, el que està intentant aproximar-se és l’elearning.

Als USA ja hi han exemples d’escoles híbrides que tenen com a missió ser capaços de graduar al 100% dels seus alumnes i preparar-los per a l’èxit a la universitat i a la feina. La incorporació de l’learning els permet – especialment per a alumnes en risc- , la flexibilització horària i el desenvolupament de plans personalitzats que ajuden a mantenir als estudiants vinculats, compromesos i enfocats cap el seu èxit.

4. Aprenentatge informal. L’estil tradicional on el professor fa una conferència de la matèria i després un examen és encara el model predominant. Les escoles haurien de poder oferir una experiència educativa el més complerta possible, amb aprenentatges informals, fora de l’aula, amb contacte i pràctica directa amb empreses i institucions… i això no sempre passa.

Un exemple d’aprenentatge informal son les flipped classroms, capgirar l’aula. Els nous conceptes i materials d’estudien fora de l’escola i a l’aula es resolen dubtes, problemes i es duen a terme pràctiques i experiments. No és una solució-miracle, però és un recurs didàctic més per a la construcció d’un bon pack de recursos informals i innovadors.

5. Necessitat de millorar l’aprenentatge personalitzat. Encara hi ha un gap prou important entre la visió de la personalització de l’aprenentatge i les eines tic per aconseguir-ho. Uns elements clau per orientar aquesta personalització passarien per:

  • Basar-se en les fortaleses i debilitats de cada alumne
  • Orientar-se al desenvolupament de les aptituds i increment de la confiança de l’alumne
  • Oferir optativitat curricular
  • Integrar-se comunitàriament, es a dir, en relació i coordinació amb entitats i institucions locals que donin suport a l’escola per millorar el progrés dels alumnes

6. Necessitat de millorar l’ús de la tecnologia en el procés d’ensenyament i aprenentatge i en l’avaluació. Encara estem a les basseroles de com implementar en el currículum el conjunt de noves competències i habilitats de les que abans parlàvem i de fer-ho amb l’ús de les TIC. L’impacte de la tecnologia a les nostres vides està canviat la forma com aprenem, ens comuniquem, accedim a la informació , avaluem als estudiants…

La digitalització de l’educació: elements clau

escola digital

Hi ha un canvi de paradigma a l’educació,  els mètodes tradicionals de l’ensenyament i l’aprenentatge estan sent desafiats per l’emergència de noves tecnologies educatives com per exemple l’elearning, una de les més potents, capaç de modificar la manera en com es pressuposten els recursos, com s’ensenya i com s’aprèn. L’elearning pot introduir eficiència en el sector de l’educació, pot ajudar a reduir determinats costos alhora que es capaç de democratitzar els recursos al posar-los a l’abast de tothom.

De la mateixa manera que els efectes perturbadors de la digitalització (fragmentació de la audiència, profusió de nous continguts, migració de productes a serveis, convergència entre continguts i plataforma, centralitat de les dades…) van transformar la indústria de la música i dels mitjans, també ho farà – ho està fent- al sector de l’educació.

Els grans gegants mundials de la indústria de l’educació ( Pearson, McGrawHill, Benesse, The Washington Post Company, Apollo Group) ho saben i disposen de suficients recursos per entrar amb força al mercat europeu de l’educació.

https://s3.edsurge.com/uploads/photo/image/53/IBIS-Capital-eLearningFlyer.jpg

Com ens explica Clayton Christensen en aquest vídeo, la disrupció a l’educació és un fet,

Com també és un fet l’aparició de noves iniciatives disruptores dins el sector de l’educació, com ara Udacity (moocs); Lore (sistemes de gestió social de continguts per l’aprenentatge); Khan Academy (educació gratuïta per a tothom en qualsevol lloc i moment); Quipper (elearning apps); Languagelab (un món virtual per aprendre idiomes).

Tots plegats, els grans agents i els nous disruptors estan generant nous productes i serveis per a totes les fases de la cadena de valor del sector.

https://s3.edsurge.com/uploads/photo/image/53/IBIS-Capital-eLearningFlyer.jpg
Siguin com siguin els nous productes i serveis educatius que veurem, si volen ser excel·lents hauran d’acomplir un conjunt de requisits, que segons la Foundation for Excelence in Education passen, entre d’altres, per:
  • Eligibilitat i accés . Els estudiants han de poder escollir i tenir accés a continguts i cursos online d’alta qualitat.
  • Aprenentatge personalitzat. La digitalització permet la personalització de la experiència d’aprenentatge.
  • Promoció. La promoció de curs dels estudiants es pot fer en base a competències demostrades; històricament s’ha basat en dates de naixement (el que Ken Robinson denomina agrupació per data de producció), controls i assistències,.. L’aprenentatge digital posa el focus en l’estudiant, no en l’escola, així por anar avançant al seu ritme sobrela base del seu domini sobre els continguts.
  • Qualitat dels continguts. Adaptació constant del mateix i la millora de la seva interactivitat són claus per incrementar el rendiment acadèmic. En el següent esquema podem veure les recents previssions del informe Horizon.
horizon 2013 tendències
http://www.nmc.org/publications/2013-horizon-report-k12#nmchz
  • Instrucció digital. Formar al professorat i personal de gestió de les escoles en els elements que comporta la digitalització, les tècniques per involucrar als estudiants, la personalització de l’aprenentatge, la docència i gestió en entorns virtuals d’aprenentatge,.. són condicions de possibilitat de l’èxit de la implantació de la digitalització a les escoles
  • Avaluació i transparència. Els sistemes de gestió de les plataformes d’aprenentatge han de poder donar mètriques personalitzades del rendiment acadèmic, així com feedback a alumnes i professors de forma que els ajudi en el seu progrés basat en les competències adquirides.
  • Prestació i lliurament del servei. Cal una infraestructura que suporti l’aprenentatge digital. Els estudiants ja estan utilitzant els seus smartphones per comunicar-se i accedir i compartir informació  aquests dispositius poden ser una bona porta d’entrada per l’aprenentatge digital

Accions i hàbits per una ciutadania digital

Aquest passat diumenge llegíem al diari la opinió de deu experts per reinventar la escola del segle XXI, la creativitat i la innovació eren al centre de les diferents aportacions. L’article destacava cinc competències clau que la escola ha de desenvolupar: pensament crític, intel·ligència social, innovació i creativitat, tractament de dades i fluïdesa multimèdia.

Si la ciutadania la podem mesurar en relació a la qualitat de les respostes d’un individuu com a membre d’una comunitat donada, la ciutadania digital vindria definida per la qualitat dels hàbits, accions i patrons de consum que afecten l’ecologia dels continguts digitals i les comunitats.

En termes d’hàbits i habilitats,  es tracta de veure com som capaços d’utilitzar, seleccionar, filtrar, dominar i crear les accions que defineixen el to i la qualitat de les nostres interaccions en entorns digital.

Més enllà dels domini del tractament i edició de dades,  els estudiants – i el conjunt de ciutadans – necessiten aprendre com actuar correctament a Internet, conèixer les regles de les xarxes digitals i els socialmedia:

  • Utilitza la tecnologia per recopilar informació, comunicar-te o simplement per divertir-te.
  • Participa en el món dels socialmedia, col·labora i fes preguntes.
  • Respecta el punt de vista dels altres, accepta que poden dir alguna cosa significativa i llavors explica per què estàs en desacord o no.
  • Cita a l’autor dels treballs que utilitzis.
  • Expressa respectuosament la teva opinió en els diferents entorns digitals.
  • Canvia i adaptat a través dels diferents recursos i coneixements que has anar recopilant online.
  • Busca diferents opinions i punts de vista sobre el tema de la teva cerca.
  • Inclou a tots els que vulguin unir-se.
  • Escolta el que altres diuen; fes tallers i cursos d’escolta activa.
  • Busca fent servir tot tipus d’eines.
  • Determina la credibilitat de les fonts.
  • Domina l’ús del teu ordinador, tablet, smartphone…
  • Crea un blog, wiki o qualsevol altre plataforma que et permeti expressar la teva opinió i les teves descobertes.
  • Posiciona’t clarament contra el cyberbulling.
  • Participa d’altres cultures mitjançant Internet.
  • Dissemina la informació útil i rellevant.
  • Fes xarxa de treball amb experts i especialitstes, porta’ls a l’aula a través dels mitjans digitals: skype, facetime, hangouts…
  • Sigues hàbil en poder identificar estafes i spams a Internet.
  • Mantingues la teva  la privacitat, no compartir informació personal o íntima.
  • Configura be les opcions de privacitat a les diferents plataformes en les que es pugui participar.
  • Limita l’ús. Del món dels bits al dels àtoms, mou-re’s i fer exercici.
  • Parla i explica a algú si et trobes amb lectures o converses online que et molestin o et preocupin.
  • Utilitza bons modals a Internet, netiquette.
  • Explora els que els altres estant fent en tot el món, diverteix-te i incorpora noves habilitats digitals.
Us deixo un video d’en Howard Rheingold parlant d’aquests assumptes.

Els hàbits i les eines d’una dieta digital saludable

Per tal d’estar connectats i en constant moviment sense morir infoxicats, ens cal incorporar un conjunt de nous hàbits digitals que ens permetin estar al dia de les novetats, informacions i coneixements relacionats amb les nostres activitats de forma eficaç i eficient. Amb el permís d’Aristòtil, una nova manera de ser que incorporem a la nostra vida.

La meva dieta digital comença de bon matí consultant 629 fonts RSS que tinc organitzades en 24 categories diferents (el nombre canvia constantment), fins fa poc l’eina que utilitzava era google reader, ara estic provant feedly, i te bona pinta. Aquestes fonts les he anat descobrint al llarg del temps, alguns blogs i webs interessants  que he guardat a Delicious – eina de marcar y guardar els favorits al núvol de manera social -, als que després m’he subscrit via RSS i que orgànicament m’han anat portant a fer noves i interessants descobertes.

La primera lectura és ràpida, molt ràpida. Quan detecto quelcom que requereix una lectura més atenta, ho envio a Pocket, aquests articles acostumen a ser lectures de cap de setmana. Utilitzo Buffer per compartir les descobertes que faig a les diferents xarxes socials on tinc presència: Twitter, Facebook, LinkedinSocialBro m’ajuda a fixar el moment de publicació a les diferents xarxes per tal de coincidir al màxim amb les persones que segueixo i em segueixen.

Haig de reconèixer que soc poc de Facebook, i que el twitter quasi sempre el consulto en la seva versió original, m’he fet llistes de gent i temes i és el primer que miro quan entro a Twitter, però també tinc intal.lat Hootsuite per poder consultar i gestionar des d’un sol lloc la meva presència a les diferents xarxes socials.

Si afegim Evernote; alguna eina de mapes mentals; el meu estimat Paper53; i l’Ifttt per automatitzar algunes tasques com ara enviar a evernote els mails marcats amb una etiqueta determinada, pujar a dropbox una còpia dels posts del bloc, publicar a facebook les fotos de flickr…, la llista d’ingredients per aquesta dieta queda completa.

Aquest procés es repeteix a primera hora de la tarda i al vespre (al vespre des de la tableta digital) , tot i que en itinerància també aprofito per consultar i compartir. Totes aquestes eines tenen versió gratuïta – suficient per començar -i les podeu trobar tant per android com per IOS,  i per descomptat tant per web, com per smartphone i tablet.

I ara els agraïments, la major part d’aquestes eines les he descobert gràcies al David Alcubierre, el podeu trobar a Skolti.

Connectivisme a les empreses i organitzacions

 

El connectivisme es la tesi que defensa que el coneixement es distribueix a través d’una xarxa de connexions, i que per tant, l’aprenentatge consisteix en l’habilitat de construir i travessar aquestes xarxes. Més enllà de mapejar els processos d’activitat a les nostres organitzacions, ens ha de preocupar les relacions i comunicacions entre ells, el paradigma del connectivisme ens pot donar pistes de com fer-ho.

En el connectivisme el procés de disseny es basa en la teoria de la complexitat i del caos (tot està relacionat amb tot), l’emergència (en el sentit  d’emergir) i l’autoorganització. En les empreses i organitzacions sovint hem de fer front als anomenats wicked problems, i optem per estratègies emergents (un eufemisme d’improvisació) per adaptar-nos ràpidament als canvis,

En el connectivisme hi ha múltiples objectius a assolir, tots definits per la recerca individual, però alhora tots relacionats entre sí a través de comunitats organitzades en xarxes. A les empreses i organitzacions necessitem que passin moltes coses diferents alhora, la interdependència de les persones i departaments és total, la comunicació interna i la sinergia son factors clau d’èxit.

En el connectivisme l’aprenentatge es situa en allò personal (implícit en diríem; a nivell neuronal i conceptual) i en el nivell social (l’explícit per a la organització; fora de les fonts d’informació i els diferents agents), i per tant es distribueix a través de les xarxes. La gestió del coneixement, la detecció i retenció del talent, la necessitat de donar protagonisme a les persones, la meritocràcia, el joves perifèrics dins la organització… són reptes cabdals de la estratègia de les organitzacions.

El connectivisme utilitza la demostració, el modelatge (prototips), la conversa i la cooperació (intercanvi d’informació) en grups petits que s’autoorganitzen i estan connectats en xarxa. Sona fantàstic com a model d’innovació, no? Ja vam abordar aquest tema de flexibilitat estratègica en un altre post.

Finalment, el connectivisme es propi de la civilització digital, són imprescindibles habilitats digitals per trobar, agregar, barrejar, re-utilitzar, compartir,…; i grans dosis de pensament crític. El paradigma del connectivisme pot inspirar a les empreses i organitzacions per trobar la manera de ser més flexibles, descentralitzades i innovadores. Com diu l’Steven Johnson, la sort afavoreix a les ments connectades: