atenció i motivació a les aules
Atenció i motivació a les aules, un repte que preocupa a tots els professionals de l’educacio que conec. Com incrementar-les? el post d’avui és un recull d’idees per aconseguir-ho.
Ens convé distingir la motivació extrínseca – ens involucrem en quelcom per tal d’aconseguir un premi o evitar un càstig -, de la intrínseca – ens involucrem en quelcom perquè trobem una satisfacció directa en la cosa en sí mateixa, sentim un impuls directe per dur a terme una determinada activitat per la bondat i o bellesa de la mateixa -, és aquest darrer tipus de motivació el que ens interessa. Un conjunt d’idees per incrementar la motivació intrínseca dels alumnes podria passar per:
- Crear un propòsit comú que orienti l’aula, un propòsit que configuri un relat de sentit
- Compartir la pròpia experiència amb els alumnes i descobrir les passions de cada alumne
- Aprofitar els motivadors que ja tenen els alumnes (esports, jocs, ús de xarxes socials, videojocs,…)
- Generar un clima que afavoreixi la creativitat
- Co-crear amb l’alumne l’experiència d’aprenentatge deixant opcions de tria als alumnes en relació a les tasques a fer, la manera com fer-les, i qui i com les avalua
- Despertar la curiositat en una matèria determinada, abordar matèries no subjectes a qualificacions
- Eliminar recompenses externes (evitar la motivació extrínseca)
- Proposar reptes per trobar noves solucions a vells problemes
- Establir fites als reptes, objectius a assolir en un temps determinat
- Organitzar grups de treball capaços d’aprendre a treballar en equip
- Generar activitats que requereixin un ampli ventall d’habilitats per a que els alumnes puguin escollir
- Disposar de sistemes d’avaluació continua que permetin als alumnes tenir control de la seva evolució
- Vincular l’aula a l’entorn, desenvolupar serveis i activitats connectats amb la comunitat
Captar l’atenció és l’altre gran repte, en un món digitalitzat s’imposa l’economia de l’atenció, la nostra capacitat de processar informació és limitada, quanta més informació hi ha, mes pobre és la nostra atenció. Tot és una miscel·lània.
La falta d’atenció és un denominador comú; les estratègies clàssiques d’ensenyament i aprenentatge, els continguts, les metodologies poc creatives,… encara amplifiquen el problema. Per intentar capgirar aquesta situació, aquí va un recull d’idees per captar l’atenció a les aules:
- Connectar per videoconferència amb aules d’altres escoles del món que estiguin tractant les mateixes matèries per descobrir com ho fan i poder contrastar i debatre
- Portar convidats a l’aula, que expliquin la seva experiència i coneixements i responguin les preguntes dels alumnes
- Teatralitzar lliçons, que les representin. Per exemple qualsevol de les tragèdies gregues. Poden llegir els diferents personatges i la resta de l’aula pot fer la veu dels cors
- Gamificar les experiències d’aprenentatge
- La sorpresa funciona. Planificar una sortida o visita excitant i interessant
- Portar a l’aula algun objecte que puguin observar, tocar, ensumar… que activi els seus sentits... potser una obra d’art, una escultura,…
- Escoltar i veure plegats quelcom rar, únic i estrany per a tots… una gravació, un clip,…
- Canviar l’orde i disposició de l’aula en funció de la novetat de les lliçons i materials
- Crear la cançó i la dansa de l’aula, produir i enregistrar el procés i el resultat. Fer difusió a la xarxa, compartir-ho.
- Introduir la tecnologia a l’aula, que portin els seus propis dispositius, que desenvolupin les seves habilitats digitals