No sempre és fàcil la vida a les aules, i abans de caure en polítiques de tolerància zero que acaben amb expulsions d’alumnes que no  son necessàriament violents o perillosos, val la pena experimentar altres alternatives i pràctiques. La justícia restaurativa pot ser una d’elles.

La tesi fonamental de les pràctiques restauratives – aplicacions concretes de la justícia restaurativa – es que les persones fem canvis positius en aquelles situacions d’autoritat que compten amb nosaltres, es a dir, fer coses amb ells (els alumnes) , i no per ells o a ells.

Què caracteritza un bon sistema de restauratiu?

• Dóna veu a la persona perjudicada
• Participa en un resolució conjunta de problemes
• Millora la responsabilitat
• Es centra en el dany causat
• Reconeix que les relacions són fonamentals per a la construcció de la comunitat
• Construeix sistemes que aborden la mala conducta i el dany de manera que s’enforteixen les relacions

Les practiques restauratives canvien la forma en què les escoles pensen la disciplina i ambient escolar. L’eix comunitari desplaça el tradicional eix jeràrquic, emfatitza la responsabilitat de tots els membres de l’escola cap a la comunitat escolar.

A la pràctica escolar, les reunions  restauratives utilitzen el cercle com a metodologia, la intenció és posar l’accent en la comunitat, la construcció de relacions i l’increment de la confiança:

• A les aules les cadires es col·loquen en cercle
• Un facilitador – professor o estudiant – fa comentaris introductoris i sobre els acords que regiran el cercle
• S’aborda un tema/conflicte, amb un estricte ordre de paraules
• Els participants parlen sobre com es senten física, mental i emocionalment i de com es senten un cop acabada la dinàmica.