5 veritats per transformar les organitzacions

 

William C.Taylor, un dels fundadors de la revista “Fast Company“, en el seu darrer llibre “Practically radical” descriu com diferents empreses es van reinventar per liderar els seus mercats. El llibre es una mena de manual del canvi que ens anima constantment a pensar diferent per poder fer coses diferents. Tot això per evitar el que Roger Martin ens advertia: “el paper de les grans empreses es convertir persones magnífiques en organitzacions mediocres”.

Avui ens centrarem en el que Taylor anomena les cinc veritats de la transformació corporativa:

La primera planteja que moltes organitzacions pateixen d’una visió túnel que les incapacita per veure un futur més positiu. El primer repte del canvi és, doncs, la originalitat: ser capaços de veure la organització i els seus problemes com si els veiéssim per primer cop, i, des d’aquesta perspectiva, desenvolupar noves solucions. Es tracta de ser capaços de reconèixer com a novetat les noves idees i mirar de no avortar-les com a conegudes des del seu inici.

La segona estableix la necessitat de que els líders i agents de canvi busquin les noves idees en llocs diferents que la resta d’implicats. Per què no aprendre dels innovadors d’altres sectors per dur a terme un fort canvi i guanyar posicionament competitiu? Es tracta de re-imaginar allò que és possible en una indústria/sector determinats. No hem de córrer riscos innecessaris aplicant estratègies no contrastades, potser podem importar idees i estratègies que han funcionat en un altre sector.

La tercera fa referència a la necessitat de trencar amb el passat sense desautoritzar-lo. Independentment de si que aquest passat és la història d’uns grans èxits o un grapat de fracassos. Es tracta de ser capaços de trobar la manera d’aprofitar tot el que ja sabem per anar més enllà, d’arribar a ser la nostra millor versió possible.

La quarta posa el focus en la generació d’una sensació d’urgència dins i fora de la organització, i de convertir aquesta urgència (per canviar) en acció. Sense aquest clima d’urgent necessitat de canvi, les organitzacions tendeixen a no fer pasos arriscats.

Finalment, la cinquena veritat; si l’entorn està en constant canvi, el agents del canvi necessiten aprendre constantment, estudiar sense mai parar.